dBalears.cat publicà el passat dia 31 de juliol una notícia basada principalment en les explicacions d'una responsable del departament que produeix els continguts informatius de la cadena autonòmica.
La redacció intentà en diverses ocasions durant la jornada posar-se en contacte amb els dirigents del partit republicà a les Illes, per a prendre el seu testimoni sobre els fets de primera mà, i no just basar-se en la denúncia que corria al mitjà internauta. Tot i els intents reiterats, això no fou possible.
A falta d'aquesta part de la història, creiem convenient publicar l'escrit que el mateix edil banyalbufarí ens féu arribar hores més tard de la publicació de la notícia, per tal de poder exposar de manera clara i sense inferències als lectors la situació viscuda entre el regidor i la televisió autonòmica.
«Ah, idò, bé, ja te direm coses...»
«Des del meu punt de vista la notícia és el foc que ha assolat la serra aquests dies, conseqüència, en part, de la manca de prevenció i de mitjans- sobretot humans, ara-. També és molt destacable la manera que han respost moltes persones oferint la seva ajuda en allò que poguessin. En canvi, i per desgràcia, no crec que sigui notícia la censura que practica IB3 amb qualsevol testimoni que no afavoresqui la imatge de govern del President Bauzà, qualsevol que no sigui del PP. En les hores prèvies a l'evacuació d’Estellencs, a la reunió que es va realitzar amb el President i altres autoritats vaig ser testimoni directe com a representant de Banyalbufar; hi vaig assistir amb l’autorització del batle.
També vaig participar com a banyalbufarí, entre d’altres banyalbufarins a les tasques d'evacuació del poble veïnat, que es va complicar per diverses qüestions. Tenia molta d’informació que semblava interessar molt als redactors d’IB3. Però un moment donat varen voler confirmar que fos banyalbufarí, i jo els vaig dir que sí, i que a més era regidor. Llavors ells varen fer la pregunta, «de quin partit?». «D’Esquerra Republicana», vaig dir. I me varen contestar «ah, idò, bé, ja te direm coses...» i varen penjar. Així que vaig estar pendent que me telefonassin per si de cas, però realment ja no hi confiava gaire, ja vaig veure que havien perdut l’interès.
Els vaig telefonar en acabar el programa per demanar-los explicacions, per confirmar el que pensava: que no volien que intervingués un regidor d’Esquerra Republicana. I per la manera que varen contestar, amb llargues i incoherències, va ser encara més evident. Després vaig explicar-ho al meu mur de facebook, per aportar la meva experiència, que se suma a la de moltes altres persones que no són del PP, d’haver estat censurat per IB3 per motius polítics.
Vaig publicar dos missatges: un d’incomplet, publicat abans d’hora tallat–coses del facebook-, i un altre de complet , explicant la censura i també com havia anat l’evacuació d’Estellencs. Avui resulta que DdB ha tret el meu missatge tallat com a notícia. A la transcripció del text han afegit una «i» que no hi era a l’original. Han parlat amb els redactors d’IB3 han donat la seva versió per bona.
Qui ha redactat la notícia publicada a DdB hauria d’haver contrastat la informació amb mi i almanco publicar el missatge correcte, amb la informació completa del facebook. Així com s’ha fet no s’ha contrastat suficientment la informació. Això no és rigor suficient i me sap greu que el redactor d’IB3 estigui fet pols perquè jo hagi dit que m’han censurat. Però me costa de creure, me sembla que en aquest mitjà els treballadors tenen altres motius més greus per estar fets pols.
Gabriel-Joan Seguí i Albertí
Regidor d'Esquerra Republicana a Banyalbufar».
6 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
"La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a tota la Catalunya com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'." Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya" http://in.directe.cat/documents/digueu-li_catalunya.pdf www.tot-catalunya.cat
Catalunya vol dir "terra dels catalans". Per tant, els catalans conscients d'esser-ho, tant si som de les Illes Balears, com del Principat, com de València, o d'on sigui del nostre territori nacional, sempre hem distingit i distingim els sentiments regionals dels nacionals -sentiments no incompatibles- i sabem que la terra dels catalans, Catalunya, no es redueix a la regió del Principat.
"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]" Joan Fuster, "Qüestió de noms" (1962) Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola; dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".
Resposta a n'en Jaume, Que fa un parell mesos que el partit no es diu ERC sinó ER, nom genèric d'ús arreu de la nació Que només és ERC a Catalunya Que, al País Valencià, és ERPV I que aquí hem optat per ER totsol, amb la possibilitat d'afegir-hi 'de Mallorca', de Llucmajor, de Calvià, etc Que els militants d'ER són ben mallorquins, llucmajorers, etc Que els q perden el temps criticant la 'C' d'ERC l'invertirien millor criticant l'espoli fiscal al que ens sotmet el PP-PSOE Que... Bon estiu! Ja estàs de vacances?
No se puede ser a la vez mallorquín y de ERC; por eso aquí no interesa tu partido. Esteve mismo lo confirma en su comentario: "la pujada de esquerra a Catalunya (...)". Por supuesto, ¿dónde más podría subir o bajar Esquerra Republicana de Catalunya, si no es en Cataluña?
Com a militant d'esquerra illes, puc confirmar que és una realitat de fa molt de temps la falta d'interés per part de la majoria de mitjans de comunicació sobre notícies relacionades amb el nostre partit. Ara, sobre tot amb la pujada de esquerra a Catalunya no els queda més remei que tenir-nos en compte, però encara així si ens poden ignorar, ho fan, basta en llegir, escoltar o mirar els mitjans de comunicació tan illencs com nacionals. Hi dediquen el mínim de temps a notícies relacionades amb esquerra. I és que esquerra, no sé perquè no interessa a segons qui.