L'Audiència notifica avui la sentència del cas Scala, en què demanen 21 anys de presó per Cardona

La Secció Primera de l'Audiència Provincial de Palma notificarà aquest dilluns, a partir de les 11.30 hores, la sentència del cas Scala, centrat en un presumpte desviament de més de cinc milions d'euros a través del Consorci de Desenvolupament Econòmic de les Balears (CDEIB) durant l'últim mandat de Jaume Matas (2003-2007). En el marc d'aquesta causa, la Fiscalia Anticorrupció i l'Advocacia balear demanen 21 anys de presó per l'exconseller de Comerç, Indústria i Energia Josep Juan Cardona, una de les penes més elevades sol·licitades per a un polític a Espanya.

En total, 17 persones es van asseure al banc dels acusats per aquests fets, entre elles diversos exalts càrrecs del Govern: a més de Cardona, van ser jutjats l'exdirector general de Promoció Industrial del Govern Kurt Viaene i l'exgerent del CDEIB Antònia Ordinas-que admetre els fets en la seva declaració-, que, segons les acusacions, van planificar i van executar actuacions dirigides a apoderar-se dels fons públics i emprar totes les cobertures formals necessàries a efectes que l'espoliació passés desapercebut.

La Fiscalia apunta així al «robatori sistemàtic» efectuat pels inculpats mitjançant la creació d'entitats mercantils al capdavant de les quals usaven «homes de palla o testaferros» i a les que atorgaven nombrosos contractes, la utilització d'empreses existents que van passar a controlar, l'exigència i cobrament de comissions a proveïdors del CDEIB i l'organització de les fires en què participava el Consorci.

En les seves al·legacions finals, el fiscal Pedro Horrach va subratllar que el «saqueig sistemàtic» i l'ús de l'Administració «per interessos bastards deu ser una malaltia molt contagiosa, atès que la pateixen tots els acusats d'aquest cas». I en l'epicentre d'aquesta causa, l'exconseller de Comerç, a qui el fiscal es va referir com «el cap de la banda», amb «indicis múltiples i variats que condueixen a concloure que era el líder d'una trama dirigida a saquejar les arques públiques ».

En una contundent intervenció davant el tribunal de la Secció Primera, Horrach va al·ludir a «l'historial polític» de Cardona, desplegant els nombrosos indicis incriminatoris que pesen sobre ell, i recalcant com liderar el funcionament del grup delictiu i va participar en la maniputación dels procediments administratius. «Jo vaig trigar dos segons a conèixer aquestes regles bàsiques d'aquest tipus de procediments, i ell no les coneixia?», va dir al respecte.

Horrach ja es va mostrar amb duresa en el seu interrogatori a l'exconseller, a l'asseverar en un dels moments de la compareixença, dirigint l'acusat, que «no li vaig a dir quants casos porto, però me'ls miro tots», després que l'inculpat li digués  que no podia controlar totes les contractacions que es duien a terme a través del Consorci que ell presidia.

El fiscal va acusar a més al PP balear d'atacar sistemàticament al Ministeri Públic fent ús d'una «teoria de la conspiració» com una seqüència que es repeteix «fins a la sacietat» en els nombrosos casos de corrupció oberts a les illes, destacant com determinades persones del partit han llançat missatges constants en defensa dels seus exalts càrrecs imputats i en contra de la Fiscalia fins que aconsegueixen «fer calar» en la societat.

Un dels moments més tensos del judici es va produir quan Kurt Viaene va confessar que al CDEIB, amb el coneixement de Cardona, «es feia un repartiment 'africà' de comissions», entre altres irregularitats, el que el va portar a estar a punt de dimitir el 2006 perquè «la bola era cada vegada més gran». L'acusat ha afirmat que qui rebia les comissions per part de diversos empresaris era Ordinas, qui després les repartia, mentre que ell mateix va arribar a lliurar personalment l'exconseller cinc sobres amb 20.000 euros cadascun «al seu despatx de Son Rapinya»-on estava situada llavors la seu de la Conselleria de Comerç-.