L'Agència Tributària (AEAT), en un dels informes que ha lliurat al jutge d'instrucció del cas Nóos, José Castro, ha xifrat en vuit milions d'euros l'import total de les factures creuades dins del conglomerat empresarial de Nóos, al capdavant del qual es trobaven el Duc de Palma, Iñaki Urdangarin, i el seu exsoci Diego Torres.
En concret, Hisenda assegura que el 2004 la facturació entre les pròpies empreses de la trama per treballs suposadament ficticis va ascendir a 1,4 milions, mentre que el 2005 va ser de 2,1 milions; en 2006 de 2,2; en 2007 d'1,7 i en 2008 de 412.225 euros.
El dictamen destaca que, amb molta freqüència, les factures s'emetien sota conceptes "extremadament genèrics o imprecisos" i la majoria d'elles tenien imports "rodons". També s'han verificat duplicitats respecte a proveïdors externs del conglomerat empresarial i s'han constatat casos notoris d'inexistència del servei suposadament contractat i, en darrer extrem, de falsificació material de la pròpia factura.
Tal com posa de manifest Hisenda, les entitats que integraven el grup esdevenen "mers instruments per drenar i distribuir els recursos obtinguts per mitjà de la marca Nóos entre els seus dos propietaris i dirigents", els imputats Torres i Urdangarin.
Pel que fa al sistema de repartiment entre els socis, Hisenda assenyala que entre 2004 i 2005, les factures que van rebre l'Institut Nóos i Nóos Consultoría de les altres entitats del conglomerat ascendeixen aproximadament a una tercera part del total d'ingressos obtingudes per ambdues. Aquest terç, al seu torn, es repartia al 50% entre el Duc, a través de la mercantil que comparteix amb la Infanta Cristina -Aizoon- i el seu exsoci a través de les seves societats.
Un esquema que, segons els inspectors d'Hisenda, es va adaptar a la nova situació originada pel "allunyament" del Duc dels negocis amb el sector públic. En efecte, Hisenda indica que es constata que aquell any "es produeix una escissió de les activitats gestionades fins llavors per les entitats Nóos": d'una banda Aizoon (Urdangarin) i, per un altre, les entitats Nóos (Torres).
Així, ja que Urdangarin havia de deixar d'aparèixer vinculat a aquests negocis, els socis van decidir repartir-se la cartera de clients que existien en aquell moment, "sempre tenint en compte els condicionants imposats" a Urdangari", a qui per aquesta raó es van assignar en exclusiva determinats clients privats de Nóos.
D'aquesta manera, el Duc hauria passat a percebre la seva quota d'honoraris a través de dietes de consells d'administració o de consells assessors de tals clients, i també directament com a persona física (en el cas d'un d'aquests clients: Telefònica).
D'aquesta manera, els clients al principi assignats al gendre del rei van ser Motorpress Ibèrica i Telefònica, de manera que el 2006, Urdangarin va percebre 105.175 euros de la primera a través d'Aizoon, el que sumat als 75.125 euros que la pròpia Motorpress va satisfer a Nóos Consultoría aquell mateix any coincideix exactament amb els 180.300 euros que aquesta darrera societat havia percebut en 2005 d'aquest client.
De forma anàloga, l'informe ressalta que el 2006 el marit de la Infanta va cobrar personalment 166.666 euros de Telefònica (75.833 euros nets), que sumat als 122.000 euros percebuts de la pròpia Telefònica per les entitats de Nóos aquest mateix exercici dóna un resultat de 197.833 euros, xifra "gairebé coincident" amb els 200.000 euros que Nóos Consultoría li havia facturat el 2005 a l'operador.
Alhora, va deixar d'emetre factures a les entitats Nóos i, de fet, les últimes factures que els va girar Aizoon per imports de 150.000 i 105.000 euros, daten del 5 de desembre de 2005, i el seu destinatari va ser en ambdós casos l'Institut Nóos. Amb el temps, subratllen els inspectors, Urdangarin va anar obtenint nous clients, sempre empreses privades, com Mixta Africa, Seeliger & Comte, Havas Sport o Altadis.
Sepació "aparent"
No obstant l'informe, els tècnics d'Hisenda asseguren que és un fet "àmpliament acreditat que fins a 2008 Urdangarin va prosseguir intervenint activament en favor dels projectes en curs de Nóos". De fet, els investigadors arriben a apuntar que la separació entre el duc i Torres l'any 2006 va ser en realitat "aparent", com ho va ser l'escissió del negoci, ja que "s'ha comprovat que ambdós van prosseguir almenys dos anys més amb la seva activitat conjunta".
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.