ESCOLA OFICIAL D'IDIOMES. | ULTIMA HORA

TW
13

L'STEI-i afirma que té constància d'una ordre donada directament per l'actual home fort de la conselleria d'Educació, Cultura i Universitats, el secretari autonòmic Guillem Estarellas, segons la qual les escoles oficials d'idiomes no poden deixar cap aspirant fora dels seus plans d'estudi. Molts d'aquests aspirants, segons el sindicat, són professors que feren la preinscripció incentivats pel compromís del trilingüisme (TIL) de la conselleria.

En aquest sentit, l'STEI afirma que el departament de Joana Maria Camps no estalvia ni esforços ni partides pressupostàries per a assolir l'objectiu d'arraconar el sistema educatiu que a les Illes ha vigit durant trenta anys. Mostra d'això és que la conselleria s'ha compromès a augmentar el nombre del professorat d'anglès a l'Escola Oficial d'Idiomes, a més de garantir els espais que facin falta per a poder encabir l'allau de persones que es volen formar en aquesta llengua. "De les llistes d'espera a la resta d'idiomes no se'n parla", critiquen al sindicat.

Formar-se no és gratis

L'STEI indica que aquests gests demostren que la conselleria menteix en dir que ha format més de 3.800 professors d'anglès per al repte del decret de llengües. Segons el seu parer, nombrosos docents han hagut de cercar-se la vida pel seu compte, assumint el cost econòmic elevat que suposa haver d'adherir-se a l'oferta privada d'ensenyament de llengües.

Notícies relacionades

Així mateix, consideren que era necessari que la conselleria posàs en funcionament el pla de formació promès, però que l'ideal fora que el fessin extensible a tot el professorat i que el poguessin adaptar a l'horari laboral.

Per als representants dels docents suposa "un despropòsit i una manca total de serietat" veure com la conselleria aplica tot tipus de retallades a les plantilles dels centres educatius, mentre a l'hora posa a l'abast del TIL "tot allò que faci falta i més, improvisant i sense cap limitació pressupostària".

Just es pot entendre aquest fet, diuen, si consideram la importància que té la "deriva lingüicida" per a l'actual Executiu.

Diàleg, ara?
Aquestes manifestacions dels representants dels docents contrasten amb unes altres realitzades precisament ahir, per part de la consellera Joana Maria Camps, qui anuncià la voluntat d'obrir una gran mesa social per a la negociació de la política educativa, un nou fòrum de diàleg obert a tots els que hi vulguin participar «amb bona voluntat».

Als passadissos del Parlament, Camps es manifestà en aquests termes després de la ruptura anunciada de la Plataforma per a la Reforma del Sistema Educatiu de Balears, liderada pel Cercle d'Economia, després de dos anys de legislatura en els quals no s'ha concretat cap avanç en les seves propostes per a frenar el fracàs escolar.