El iot Fortuna, l’agost del 2010, amb la família reial a bord. | JULIAN AGUIRRE

TW
12

El rei Joan Carles ha renunciat a l'ús del Fortuna, el iot donat fa dotze anys a Patrimoni Nacional per un grup d'empresaris de les Balears en col·laboració amb el Govern Matas per a ús de la família reial. El cap de la Casa del Rei, Rafael Spottorno, ja ha demanat al president de Patrimoni Nacional, José Rodríguez-Spiteri, que iniciï els tràmits per a la "desafectació" d'aquesta embarcació com a bé d'aquest organisme. Una vegada comunicada la decisió del monarca, correspondrà a Patrimoni l'aprovació de la desafectació. El Consell de Ministres serà el que decidirà en darrera instància què es farà amb el vaixell. El Fortuna, un iot de gran velocitat i 41 metres d'eslora, va ser donat el 2000 per a ús de la família reial per la Fundació Turística i Cultural de les Illes Balears, presidida per Carmen Matutes. Incloïa entre la trentena de patrons els màxims responsables de Sol Meliá, Barceló, Globalia, la Caixa i la Caixa d'Estalvis de Balears Sa Nostra.

El iot va costar en el seu moment uns 3.000 milions de pessetes -equivalents a 18 milions d'euros- i va ser encarregat el 1997 a les drassanes Bazán, a San Fernando (Cadis), per substituir una embarcació anterior, del mateix nom, donada el 1979 pel rei saudita Fahd. Aquesta, al seu torn, en reemplaçava una altra del mateix nom que Joan Carles utilitzava per navegar per aigües de les Balears des d'agost de 1976.

Amb un buc d'alumini i un pes de 35,4 tones, el Fortuna pot assolir els 130 quilòmetres per hora, disposa d'un calat d'1,47 metres i 9,2 metres de càrrega màxima, i inclou un saló, un menjador, una cuina i quatre cabines dobles per a vuit passatgers. També disposa de tres espais més per a la tripulació, que pot estar composta per fins a vuit persones.

La trentena d'empresaris integrants de la Fundació Turística i Cultural de les Illes Balears van decidir donar el iot per a ús del rei "com a mostra de reconeixement" per les seves "contínues proves d'estimació" a l'Arxipèlag i els seus habitants, segons va explicar l'entitat en un comunicat fet públic el 19 de juny del 2000, amb motiu de la presentació del vaixell als mitjans de comunicació.

El Fortuna havia arribat a la base naval de Portopí, al port de Palma, el dia anterior, procedent d'Algesires, on havia hagut de realitzar una escala tècnica a causa del temporal de llevant que fuetejava l'estret de Gibraltar.

Notícies relacionades

Passió per la mar
Aquest tercer Fortuna confirmà la passió del cap de l'Estat per la mar i els esports nàutics, una afició heretada de la vocació marinera del seu pare, Joan de Borbó, i compartida després amb el príncep d'Astúries.

El iot ràpid es va fer de seguida habitual en els estiueigs mallorquins del rei i la seva família, amb base a l'estació naval de Portopí i sempre en el punt de mira dels paparazzis que volien captar fotos exclusives dels seus ocupants.

Les sortides a l'illa de Cabrera, amb bona part de la família reial a bord, es repetien cada estiu, com també les travessies del rei, o amb testimoni gràfic o de caràcter més privat. Tanmateix, en els darrers tres anys els moviments del Fortuna s'han anat restringint progressivament, entre altres raons per l'alt cost que suposa omplir-ne els dipòsits, uns 26.000 euros, de manera que l'embarcació passa la major part de l'any atracada a la base de Portopí, aliena a les mirades.

La darrera vegada que el rei s'hi va fer a la mar va ser el 13 d'agost de l'any passat, acompanyat tan sols per la tripulació.

Va fondejar al nord de l'Illa, a prop del cap de Formentor, i a l'horabaixa el iot va tornar a port, en la que ara serà la seva darrera singladura amb el patró més il·lustre.