El vicepresident Aguiló, ahir al Parlament. | M. Carreras

TW
4

El Govern confia que el nou objectiu de dèficit per a enguany se situarà, com a mínim, en l'1,5% del PIB, el doble de l'establert fins ara (0,7%), i que això li permetrà enguany disposar d'un mínim de 200 milions d'euros addicionals, que sortiran de l'endeutament, sobre un pressupost de partida de 3.574 milions. Els doblers no serviran per iniciar nous projectes o evitar l'aplicació dels nous imposts, sinó per suavitzar les retallades previstes a Sanitat, Educació i Benestar Social, que ara es podran fer amb més temps.

La petició que té sobre la taula el ministre d'Hisenda, Cristòbal Montoro, per incrementar el sostre de dèficit del 0,7% a l'1,5% de mitjana per a les autonomies no li ha arribat només de Balears, sinó que és una petició de totes les comunitats, una vegada la Unió Europea permet a l'Estat relaxar el dèficit enguany. Montoro encara té una segona variable sobre la taula, la del conegut com a ‘dèficit a la carta' o, el que és el mateix, permetre sostres de dèficit diferents a les comunitats. I en aquest punt la petició que fa el vicepresident econòmic Pep Ignasi Aguiló és que l'esforç que s'exigeixi a les comunitats per reduir el dèficit estigui en funció del finançament que reben de l'Estat.

El Govern entén que, fins que no s'aprovi un nou sistema de finançament que deixi de perjudicar les Balears, s'hauria de permetre a les Illes un dèficit superior a la mitjana que s'estableixi (de l'1,5% del PIB) i, per tant, més marge per a l'endeutament, tenint en compte que el finançament rebut és històricament pitjor que el de la resta i que ara es reben entregues a compte del sistema de finançament que també estan per sota de la mitjana. Així mateix, es pretén que es tingui en compte que, si es mesura el dèficit en funció del PIB, Balears ha de fer un major esforç que la resta per reduir-lo, perquè la despesa pública autonòmica de l'Arxipèlag és molt baixa i el PIB de les Illes és alt. Iés per això que es demana que no es mesuri el dèficit segons el PIB, sinó segons el finançament rebut.

Notícies relacionades

Als passadissos del Parlament, el vicepresident Aguiló defensà que, fins que no s'apliqui un nou sistema de finançament, s'empri el dèficit com a "mesura transitòria" per evitar els problemes estructurals de finançament que ha patit Balears. Però deixà clar que la flexibilització del dèficit no pot ser un pretext per evitar reformes estructurals (retallades)que, segons ell, s'han de fer, tot i que "de manera ordenada" i en funció dels recursos que cada comunitat rep.

Després que el seu director general de Pressuposts, Toni Costa, hagués deixat entreveure que Balears no compliria l'objectiu de dèficit del 0,7%, Aguiló aclarí que si hi ha en perspectiva un nou objectiu de dèficit, de l'1,5%, "el que complirem serà el nou".

Les paraules d'Aguiló provocaren la reacció immediata de l'oposició. La portaveu socialista Francina Armengol criticà la "nefasta" política econòmica del Govern, per basar-ho tot en un hipotètic compliment del dèficit que ara no es pot complir i que es modificarà. Recalcà que un dèficit del 0,7% era "insuportable" per a Balears. I anuncià que si s'acaba ampliant el marge de dèficit, exigirà uns nous pressuposts, que es retirin els imposts i que es destini més a Educació, Sanitat i Serveis Socials. El portaveu de MÉS, Biel Barceló, considerà "absolutament necessària" la flexibilització del dèficit i anuncià el seu suport al Govern si reclama de veres un finançament que millori la situació de Balears.