La infanta diu que la seva imputació és pròpia d’un sistema inquisitiu

En un escrit de 32 pàgines, registrat al Jutjat d’Instrucció número 3 de Palma, els advocats Miquel Roca i Jesús María Silva exposen, a més, que la condició d’imputat implica “càrregues o efectes negatius, tant processals com extraprocessals”.

Els advocats comparteixen en la seva totalitat les al·legacions de la Fiscalia Anticorrupció contra la interlocutòria del jutge José Castro; és a dir, que la imputació vulnera el principi d’igualtat, com també la inexistència d’infracció penal, d’indicis incriminatoris previs i de dades sobre la seva participació en els delictes contra la hisenda pública, la vulneració del  principi  acusatori  i  la no-aplicació de la jurisprudència existent.

Els lletrats de la infanta fan seva “l’anàlisi crítica” de la Fiscalia amb relació a allò que el jutge anomena indicis i esmenten el fiscal Pedro Horrach quan diuen que en la instrucció de diversos anys sols ha pogut “extreure’s el fet inqüestionable” que la senyora Cristina era vocal de l’Institut Nóos, el seu nom apareixia en un fullet i tenia participacions a l’empresa Aizóon.

No n’hi ha prou per imputar
Consideren també que això és “absolutament insuficient per dirigir una imputació penal contra una persona, sigui quina sigui la seva identitat o condició”, ja que s’ha de basar en “fets base” d’una participació rellevant en presumptes delictes.

Notícies relacionades

Cas Nóos: Castro embarga el palauet de Matas i la Infanta demana una rebaixa de la fiança

Més notícies relacionades

Amb relació als dubtes del jutge sobre si la infanta coneixia que el seu espòs obtenia un tracte privilegiat, diuen que són una “mera conjectura” o “suposició sense fonament” i manifesten que, en l’actual moment de la instrucció, que és en la seva recta final, “les meres sospites o dubtes ja no poden donar lloc a una imputació tardana”, que qualifiquen d’“extemporània”.

Amb la sospita que coneixia eventuals fets delictius, segons els defensors de la infanta, el jutge li imputa “una responsabilitat per omissió” a Nóos, per no haver retirat el seu nom de l’esmentat institut. Els advocats recorden que la infanta dóna suport a diverses institucions, en què els seus empleats són els qui han de vetlar per la seva adequació a la legalitat.

Els advocats consideren que l’única raó de la imputació és la declaració de l’exsoci d’Iñaki Urdangarin, Diego Torres, i els correus que va aportar a la causa.

Qualifiquen Torres com “un testimoni imputat de credibilitat escassa o nul·la” i rebutgen uns correus que haurien de ser sotmesos a una exhaustiva comprovació de la seva autenticitat i de la licitud de la manera com varen ser obtinguts. Roca i Silva s’oposen a la imputació també per qüestions pragmàtiques, ja que asseguren que un imputat no pot arribar a judici si no dirigeixen una acció contra ell l’acusació pública (Fiscalia) o la privada (Advocacia de l’Estat i de la Comunitat balear), i en aquest cas només l’acusació popular (Manos Limpias) ha manifestat interès que la infanta sigui imputada.

Que ho hagi acordat el jutge d’ofici “sembla una actuació més pròpia del superat i anticonstitucional sistema inquisitiu que d’aquell acord amb les regles del procés que es deriven del disposat a l’article 24 de la Constitució”, indiquen.

Repercussió
Els defensors de la filla del rei demanen que es ponderi també que per certs personatges públics, “especialment aquells vinculats a institucions centrals de l’Estat”, la primera declaració davant d’un jutge “té socialment un sentit punitiu addicional que ha de ser pres en consideració”. La imputació de la infanta es converteix “en un judici de condemna provisional”, multiplicat per l’“enrenou mediàtic”, incideixen.