Multitudinari comiat a la rectora de la UIB

El bisbe de Mallorca, Xavier Salinas, fou l'encarregat d'oficiar el funeral perquè, com explicà, "he volgut presidir la cerimònia com a forma d'agraïment per tot el que havia col·laborat Casas amb la Seu". Salinas comentà que en conèixer que Casas estava malalta "li vaig enviar unes lletres d'ànim". I destacà de la rectora "la seva qualitat humana i personal" i que va ser "una lluitadora constant a la recerca de l'excel·lència i una treballadora a fons". Salinas, que oficià el funeral en català, només canvià al castellà per dirigir-se als rectors de les diferents universitats de tot l'Estat que també hi assistiren. Casas, a part de rectora de la UIB, actualment ocupava el càrrec de vicepresidenta de la CRUE (Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles).

Entre els assistents al funeral, a més de Carles Bona i Carles Bona Casas, espòs i fill de la rectora, hi havia tot l'equip rectoral. De l'àmbit polític, hi era José Ramón Bauzá amb alguns consellers, com també el batle de Palma, Mateu Isern, i la presidenta del Consell de Mallorca, Maria Salom. D'altres partits, com el PSIBi MÉS,també hi foren presents.

La defensa de la catalanitat de Casas es va fer patent de nou ahir, tot i la seva absència. Les paraules més emotives durant el funeral foren les que pronuncià Gabriel Seguí Trobat, missioner del Sagrat Cor i amic personal de la rectora. Seguí, que va tenir una topada amb Bauzá per un sermó que va fer l'any passat a la Cabaneta en defensa de la llengua i la identitat pròpies -"un míting", en praules del president-, va destacar de Casas "el seu ferm compromís amb la llengua i la cultura" i recordà que són molts gironins, com Casas, "els que ens han llegat la seva llengua".

D'altra banda, la Coral de la Universitat , amb petits llaços quadribarrats a la solapa, va ser l'encarregada d'interpretar diferents cants que acompanyaren durant la cerimònia tota la litúrgia. El moment més especial fou quan interpretaren el Virolai. L'himne de la Mare de Déu de Montserrat i símbol de la catalanitat que la mateixa rectora havia deixat dit que volia que sonàs el dia del seu comiat. El seu amic i rector de la Cabaneta recordà que el Virolai "és un cant a la confiança" i que cantar-lo a la Seu no és cantar-lo fora de lloc".