Terrasa: “Hem d’aplicar la llei al marge de les disputes polítiques”

Els jutges balears s'enfronten a un volum de feina enorme. Quina solució aportau per arreglar el problema?
No hi ha una solució única. Hem d'analitzar un conjunt de mesures i trobar un equilibri estable. Hem de ser capaços d'optimitzar la càrrega de feina. És evident que cada any s'incrementa el volum d'afers. Per això hem de saber donar les respostes adequades.

Però l'arrel del problema és l'economia. La justícia necessita més mitjans, més personal...
No necessàriament s'ha de considerar aquest com el principal problema. Hi ha dos eixos que s'haurien de desenvolupar que no afecten la qüestió econòmica. El primer és de legislació i el segon, organitzatiu.

Quins són aquests eixos?
S'ha d'agilitar la qüestió dels recursos. En tot procediment, la presentació de recursos i més recursos alenteix molt la decisió final. Necessitam una normativa més adaptada a la realitat en què es limitin els recursos a just quan siguin imprescindibles per no entorpir la tasca dels jutges.

Els advocats estarien d'acord amb aquesta mesura?
I per què no hi haurien d'estar? Tot el món de la justícia ha d'estar d'acord a donar sortida als sumaris, a facilitar una solució tan ràpida com sigui possible. Just així es resoldrà el problema de l'amuntegament de casos i més casos sense resoldre. Hem d'aconseguir l'acceleració dels procediments. És fonamental per fer efectiu el nostre servei envers la societat. No es tracta de reduir les possibilitats de la defensa, sinó de racionalitzar el debat.

Quin és l'altre eix?
Optimitzar el funcionament intern de l'administració de justícia. Articular una oficina que reguli els recursos disponibles, tant humans com materials, que faciliti la resolució dels procediments. També un factor d'equilibri i de distribució de feina, que les càrregues siguin més equitatives.

Això són propostes que s'assemblen molt a les de la iniciativa privada...
Sí. Hem d'avançar en aquest aspecte. I si amb la millora la nostra manera de funcionar necessita més recursos econòmics, aquesta serà la conseqüència, però primer hem d'aportar tot el que estigui de la nostra part.

Però la veritat és que les taxes judicials encariran la justícia per als ciutadans. Què en pensau?
És important posar mesures perquè els ciutadans acudeixin a la justícia just quan és estrictament necessari. Amb les taxes, el que aconseguirem és ajustar al màxim la nostra feina a la demanda social i evitarem qüestions supèrflues

No creis que aquestes taxes, de les quals estarien exclosos els que no tenen recursos, graven principalment la classe mitjana? Per què han de tenir més facilitat per litigar o bé els rics o bé els més pobres?
Aquí on hem de discrepar és en la quantitat d'aquestes taxes. Han d'estar ajustades a la realitat, com tot, perquè tothom tingui accés a la justícia dins el lògic equilibri.

Allò evident és que la gent és cada cop més conscient dels seus drets...
És cert. Ara ens trobam amb molts de procediments que responen a problemes que abans no passaven per l'administració de justícia. La societat ha canviat molt en tots els àmbits. Vivim una realitat en què hem de donar respostes a moltes situacions delicades. Per exemple, abans el dret penal era molt més simple a l'hora d'aplicar la llei. Un robatori, un furt... Ara entram dins temes econòmics amb repercussions institucionals i polítiques. L'àmbit penal s'ha ampliat moltíssim per la complexitat de la societat mateixa. I els riscs dels ciutadans, també...

Dins l'àmbit polític de les Balears, heu viscut un munt d'escàndols judicials, tal volta només comparable a la Itàlia dels anys noranta. Com ho trobau?
Els jutges tenen la responsabilitat d'aplicar la llei al marge de les disputes polítiques i especialment les partidistes.

És molta responsabilitat...
Tenim una democràcia conjugada amb un Estat de Dret. A això, li deim democràcia formal. Ara estan sorgint moviments assemblearis que reclamen una democràcia que en diuen real, assembleària, fora de l'ordenament... No em sembla un bon camí. D'altra banda, en altres èpoques hem viscut un Estat de Dret sense democràcia, on hi havia un ordenament jurídic però no llibertat per fer les lleis. Tampoc no sembla el més adient. Hem de donar resposta a la realitat que teníem: defensa de l'Estat de Dret dins la democràcia.