Els organitzadors confien a superar els 50.000 participants, que són els que obtingué la darrera edició, l'any 2010. A més, la flama per la llengua, que s'encendrà a Lluc dia 15 o 16 d'abril, com ja és habitual, recorrerà instituts, escoles i la Universitat.
El Correllengua d'enguany es durà a terme els caps de setmana 20 i 21, 27 i 28 d'abril i el 4 de maig a través de dues rutes que travessaran l'Illa. Tots els pobles muntaran el seu petit acte per rebre la flama, acollir-la a la plaça principal i llegir el manifest reivindicatiu que realitzarà la comissió permanent de Joves de Mallorca per la Llengua. La torxa es posarà en marxa cada dia a les 10 hores i no s'aturarà fins a les 20 hores, on el darrer poble l'acollirà amb un acte final de ruta.
Entre les activitats previstes en cada final de jornada, dia 20 hi haurà festa i un concert que muntaran els Encausats de Bunyola; paral·lelament, a Manacor hi haurà les 24 hores de glosat. El diumenge 21 hi haurà a Binissalem el Sant Jordi Escolta i dia 27 es farà la segona edició del Correbars a Sineu. L'acte final serà dia 4 de maig a Palma, on es muntarà un dinar popular, ballada i festa infantil.
Així mateix, al llarg d'aquestes setmanes s'organitzaran diferents activitats de caràcter cultural, entre d'altres, una taula rodona sobre els mitjans de comunicació en català, una torneig d'escacs, un concert de música jove, una conferència sobre Bartomeu Rosselló-Pòrcel i una ruta històrica per Palma feta per la historiadora Maria Barceló.
Tots aquells interessats a participar en el Correllengua es poden posar en contacte amb les delegacions de l'Obra Cultural Balear als municipis de l'Illa. Els organitzadors varen destacar que no és necessari comprar-ne les camiseta i que és obert a tothom.
Com és habitual, però, es posaran a la venda camisetes, a més d'altres objectes, per a tots els interessats. Per a l'edició d'enguany, davant la manca de subvencions institucionals, el Correllengua es finançarà a través del micromecenatge. Per això, a través de la plataforma Tot Suma, es podran fer aportacions des de 4 fins a 1.000 euros per les quals es rebran recompenses.
Entre d'altres, s'editarà un CD amb cançons en català que han cedit diferents grups a l'organització. En destacaren la cançó Correllengua dels mallorquins Oprimits.
30 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Es parla de les Torrijas de Castella i, però a Mallorca, Catalunya i València també es cuina aquest postre que s´anomena Llesques de Papa a o també Rosquetes de Santa Teresa. Recepta: Pa blanc sense sal, o coca de patata o ensaimada 2 ous 1/4l de llet 75g de sucre 1 clovella de llimona canyella Oli d’oliva Sucre en pols Aquesta recepta ens permet aprofitar el pa dels dies passats o també les coques i ensaimades. Tallam el pa per fer les llesques de papa encara tendre i deixam passar almenys dos dies fins que és fort. Mesclam la llet amb el sucre, la clovella de llimona i la canyella i la batem els ous dins un bol Posam la paella al foc amb l’oli. Remullam les llesques de pa dins la llet Passam les llesques dins els ous batuts ii col·locam les llesques ja passades per l’ou dins la paella, amb l'oli ja calent, i mentre es dauren repetim el procés (llet-ou-paella). Les llesques dins la paella s’han de girar a fi que quedin daurades per les dues cares. Treiem les llesques de la paella i les deixam refredar dins un plat. Bon profit
Països Catalans ?? Vine asuquinetes i veuras Porto Pi !! ¿Perque volen fer desapareixer es Mallorquìi sa seva cultura promocionant es Català i sa seva cultura? ¿Castellers?...¿Calcots?..I que mes ¿botifarras? Ja hen tenim moltas de Botifarras pasturant per Mallorca,quasi totas vengudas de Barcelona
On es vendràn les camisetes del Correllengüa?.
Yo ya estoy preparado y tengo la lengua lista para correr por los pueblos, pero espero que hagamos unas paraditas en los bares de siempre, para eso de mojar la lengua, ya me entendeis, y despues otra vez a correrla......
A mi tambien mantenerme informado, que voy a estar esos dias de correcaminos por la peninsula....y luego os veo por la tele en si te visto no me acuerdo.....
Esperam que ens aneu informant de tots els actes d´aquest correllengüa. Gràcies.
A ver como se vais a subvencionar la pantomima esta ahora majetes, con lo cual, me da la impresión que se acabó el caldo de cultivo catalufo....
La política que se ha de seguir ès desarrelar o desaprendre el castellà, substituir-lo per l'anglès o alemany principalment. El problema ès haver après el castellà, culpa de les generacions entre 1900 i 1980.
Acaso Catalunya y sus países (...) han pensado un poquito en las islas a la hora de pedir ser soberanos? Una patada en el culo, eso es lo q han dado a las islas. Y ahora seguid lamiendoles el mismo, imberbes.
"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]" Joan Fuster, "Qüestió de noms" (publicat fa devers 50 anys) Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola; dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".