TW
16

La infanta Cristina tenia poder de decisió a l'Institut Nóos i estava al corrent de les gestions que s'hi feien; a més, la Casa Reial hi col·laborà perquè aconseguís els seus fins econòmics i socials. Aquesta és la versió que donà ahir al jutge instructor l'imputat Diego Torres, i la justificà amb la lectura de nombrosos correus electrònics. El soci d'Iñaki Urdangarin explicà també que, amb l'escàndol en marxa, l'advocat del duc li havia fet una oferta de feina i de doblers si carregava amb el "mort", però ell s'hi negà.

El nom de la princesa Corinna, l'amiga de cacera del rei, sortí a col·lació. També el del comte de Fontao, l'home de màxima confiança del monarca. Torres assegurà que al palau de la Zarzuela s'hi mantingué una reunió per tractar del Valencia Summit i donà noms:la batlessa Rita Barberá i l'expresident Francisco Camps.

La declaració de l'exsoci d'Urdangarin fou densa i coherent, segons alguns testimonis de l'interrogatori, i quedà enregistrada en vídeo. La impressió d'alguns advocats és que com a mínim el comte haurà de ser citat a declarar com a imputat pel jutge José Castro. Pel que fa a la infanta, alguns també ho veien més a prop, com l'acusació particular que exerceix Manos Limpias. No és del mateix parer la Fiscalia, que de moment no té interès en la filla del cap de l'Estat. Allò que quedà clar és que entre Nóos i la Casa Real hi existia una interacció.

Amb consentiment reial
Diego Torres explicà al jutge instructor José Castro que moltes de les decisions de l'Institut Nóos les prenien els cinc mebres de la junta directiva: ell; la seva dona, Ana María Tejeiro; Urdangarin; el secretari de les infantes, Carlos García Revenga; i també Cristina de Borbó, que és l'única que no ha estat imputada fins ara.

Torres afegí que les decisions de l'Institut eren conegudes i consentides per José Manuel Romero, comte de Fontao, l'home de confiança del rei, i defensà la legalitat de totes elles. Tanmateix, fou el comte qui informà el rei de les presumptes irregularitats. Va ser aleshores, el 2006, quan el monarca exigí a Urdangarin que abandonàs totes les activitats a Nóos, però el duc s'hi resistí fins a 2009, quan partí amb la seva família a Washington per treballar a Telefónica. Després sortiria l'escàndol que doblers públics destinats a Nóos per a fins solidaris anaven a parar a comptes corrents de Torres,Urdangarin i les seves respectives esposes.

En la declaració, Torres tragué diverses pics a col·lació el nom de Fontao i la infanta. De l'assesor de la Casa Reial, digué que demanà a Urdangarin que havia de "guardar les aparences", però no necessàriament abandonar la fundació.

Abans d'això, tanmateix, i segons Torres, la Casa Reial havia mostrat suport total a l'Institut Nóos.Torres revelà una trobada al palau de la Zarzuela per mirar de preparar el Valencia Summit de 2004. Hi haurien participat l'expresident valencià Francisco Camps, l'encara batlessa Rita Barberá, Torres i Urdangarin. Camps negà haver-hi pres part. A preguntes del jutge, l'imputat digué que el rei no hi havia assistit.

Notícies relacionades

L'advocat de Matas, en un dels recessos, es queixà als periodistes perquè l'expresident balear sí que estava imputat en aquesta causa i, en canvi, Camps no. Torres defensà en tot moment que les feines que Nóos realitzà i coordinà eren legals, i per tractar de demostrar-ho entregà al jutge un sobre amb diversa documentació. Entre aquesta, centenars d'e-mails que utilitzà durant la declaració.

L'exsoci anà utilitzant els correus per justificar la seva versió i per donar a entendre que la Casa Reial i la infanta Cristina eren coneixedores de tot el que feia Nóos. Torres anà més enllà i digué que la infanta, com a vocal de l'institut, tenia poder de decisió igual que la resta de membres de la junta directiva. Així mateix, féu extensiu el vincle a la Casa Reial, ja que García Revenga, imputat, també formava part d'aquesta direcció. De fet, digué exactament que cada membre de la junta actuava en funció dels seus coneixements. I això incloïa Cristina de Borbó.

Pel que fa al comte Fontao, apuntà que feia d'intermediari entre la Casa Reial i Nóos i que fou ell qui el 2006 digué al duc que "havia de guardar les aparences", que no és el mateix que "sortir" de Nóos. L'exnúmero 2 de l'institut insistí així en el vistiplau de la Casa Reial respecte de les actuacions de Nóos. I posà com a exemple la reunió a Zarzuela pel Valencia Summit.

Les mencions al rei
Torres anà llegint fragments dels dels e-mails aportats com a documentació. Dos en concret mencionen el rei Joan Carles. Un d'ells és un correu d'Urdangarin a la princesa Corinna, l'amiga del monarca. Els correus pretenien deixar constància que la Casa Reial volia trobar una feina al duc en una fundació en la qual participava molt activament Corinna. És la Laureus, vinculada al món de l'esport i que té uns premis molt coneguts. Torres llegí part del mail d'Urdangarin: "T'envii el meu currículum i el meu compte bancari tal com t'havia dit el meu sogre". El compte bancari seria compartit amb la infanta. Torres afegí que la idea era convertir el duc en responsable a Espanya de la fundació. Un segon mail, en aquest cas de Corinna, fa referència a la recerca d'un bon sou per al duc.

Un correu electrònic que Torres utilitzà vindria a dir que Joan Carles hauria aconseguit un patrocini per a l'Institut Nóos. Entre el grapat de correus, l'exsoci del duc també en deixà entreveure un altre que esmenta de manera indirecta el príncep Felip, dient que aquest estava interessat en un esdeveniment esportiu.

Entre les diverses bombes informatives que es van escampar durant el capvespre, fou especialment directa la que parlava d'un intent de comprar el silenci de Torres. En aquest cas fou el misser de l'exprofessor d'Esade qui féu al·lusió a una reunió en el seu desptax de Barcelona. En aquesta trobada, segons fonts consultades, Mario Pascual hauria intentat arribar a un acord amb Torres perquè guardàs silenci i assumís la possible responsabilitat dels fets investigats a Nóos. A canvi, se li hauria assegurat que mai no li faltaria res i que tindria feina assegurada. No s'arribà a cap acord i en principi no es parlà de cap quantitat de doblers. L'advocat Mario Pascual, en sortir de la declaració, ho negà: ell no proposà cap pacte a Diego Torres.

Luxemburg
L'exprofessor d'Esade també fou interrogat en relació als doblers que es localitzaren en un compte de Luxemburg. Digué que no provenien de guanys de Nóos, sinó que "eren anteriors" i que els tenia allà perquè no es fiava d'Andorra com a sistema financer.

L'interrogatori de l'exsoci d'Urgandarin finalitzà devers les 17.30, unes set hores d'ençà que començà. A continuació fou el torn de la seva dona. Tots dos abandonaren els jutjats a les set i no feren declaracions a la premsa.