El portaveu de Cort, Julio Martínez, en una compareixença recent davant els mitjans de comunicació.

TW
10

Ja avisà el PP la setmana passada que ells també volien fer aportacions al futur codi ètic de Cort. I ahir les feren, tot i que les dues propostes principals són absolutament inassumibles per l’oposició d’esquerres.

I és que Julio Martínez instà ahir que sempre governi a l’Ajuntament la llista més votada, sempre que superi el 40% dels vots, tot i que no arribi a la majoria absoluta. O sigui: que la resta de formacions renunciïn a crear una coalició i deixar que un únic partit governi en minoria.
Evidentment, aquesta proposta no té cap recorregut polític, i el mateix PP n’era conscient abans de fer-la pública. No debades, el comportament electoral a Palma (com en el conjunt de les Illes i de l’Estat) acostuma a fragmentar el vot de les esquerres, mentre que el de dretes s’aglutina entorn del mateix partit: el PP. Per tant, donar suport a aquesta idea seria un suïcidi per a PSIB i MÉS.

De fet, ahir tardaren poc a rebutjar-la públicament, tot recordant al PP que el sistema parlamentari espanyol avala com a democràtic tant un govern monocolor com un de coalitzat.

La socialista Aina Calvo, a més a més, manifestà que les propostes del PP “són decebedores, perquè no tenen res a veure amb la transparència, el bon govern i la retuda de comptes, sinó més aviat amb el revengisme polític”.
Evidentment, Martínez oblidà que el PP ha ignorat sistemàticament el criteri de la llista més votada allà on ha pogut. Com ara en  l’anterior legislatura del Govern basc, presidida per Patxi López amb suport del PP; i al Govern de les illes Canàries, on desbancaren amb els seus vots la llista més votada, la del socialista Juan Fernando Aguilar.

Martínez, però, justificà la necessitat que governi la llista més votada retornant al passat més recent. O sigui, al Pacte de Progrés. “Volem que no puguin ser viables els pactes antinatura, pactes estranys, perquè la ciutadania n’està farta”. I, en clara al·lusió a Unió Mallorquina, manifestà que “tampoc no pot ser que petits partits tinguin una importància sobredimensionada, ni que renunciïn al programa i a la ideologia a canvi de cadires”.  No aclarí, tanmateix, si es referia a la coalició de les esquerres amb UM en el Pacte de Progrés o al pacte del Partit Popular amb UM per repartir-se Govern balear i Consell de Mallorca, respectivament.