El bisbe, Xavier Salinas, que ahir era fora de l’Illa, valorarà avui a fons la inesperada partida del pontífex. Això no obstant, expressà en una nota “sorpresa i tristesa per la decisió”, si bé “amb la confiança que la seva meditada voluntat sigui un bé per a l’Església”.
El canceller de la Diòcesi, Josep Adrover, explicà que ha estat una notícia inesperada, si bé reconegué que “havia envellit molt en poc temps”, i recordà que quan arribà al Vaticà no amagà que “si perd facultats intel·lectuals o físiques, partiré”. És per això que, tot i la sorpresa de l’anunci, “ha estat honest amb allò que va fer saber quan va ser elegit, i per aquest motiu el seu gest denota una gran valentia”.
El canceller va apuntar que Joseph Ratzinger “deixa un precedent. Ha obert camí amb aquesta nova possibilitat de deixar el càrrec quan ja no es veu amb forces i no voler-hi continuar vitalíciament”. Amb aquest gest, “denota una gran humilitat, i és que cal recordar que Benet XVIva estar al costat de Joan Pau II fins poc abans que aquest morís i va quedar molt impactat”.
Adrover va explicar que la Constitució apostòlica preveu que pugui quedar seu vacant per mort o per renúncia, però des del 1415 això darrer no havia passat fins ahir. Gregori XII va ser l’últim pontífex que “se’n va anar pel bé de l’Església, perquè ell considerà que seria més beneficiós per a aquesta, i d’això en fa 600 anys”.
La renúncia de Benet XVI obre algunes incògnites en el si de la Santa Seu i és per això que el canceller considerà que “en algunes coses s’haurà d’improvisar, perquè no s’hi havien trobat mai”. El més important serà saber si es fa un acte formal de renúncia del càrrec durant les pròximes setmanes, en què el papa exposi davant de tots els cardenals la seva decisió d’abandonar el pontificat. Segons Adrover, “deixar de ser papa també significa que deixarà de vestir de blanc i de portar l’anell en forma de segell que du des del dia en què fou nomenat màxim cap de l’Església catòlica”. A part de saber si hi haurà acte de renúncia, Adrover també destacà que “a partir del 28 de febrer a les 20 hores, Benet XVIdeixarà de ser papa i s’haurà de decidir com caldrà dirigir-se a ell. Li diran expapa?”. Tal com comentà el canceller, serà ja el seu successor l’encarregat de determinar “quina categoria s’atorgarà a Benet XVI”. Ara bé, tot fa pensar que rebrà el títol de papa emèrit”. Pel religiós, “coneixent-lo, farà l’impossible per desaparèixer i passar desapercebut i per no voler interferir en res”.
El papa, un intel·lectual
Pere Fullana, historiador i col·laborador de dBalears, recordà ahir que, més que renúncies, el que havia succeït amb els papes anteriors eren “destitucions”. A partir del segle XV, el papat com a poder era un càrrec vitalici, apuntà Fullana. I és que, segons l’expert, ara “els temps han canviat i no només a l’Església. L’abdicació de la reina d’Holanda, per exemple, no suposarà que es qüestioni la institució com a tal i en altres temps hauria estat impensable”.
Fullana assenyalà que Ratzinger va viure “el deteriorament de Joan Pau II i per això en aquest moment de lucidesa ha decidit passar a la història deixant el càrrec en un gest que consider molt positiu”. Al seu parer, “al papa l’ha afectat més que a qualsevol altre el període d’escàndols, perquè és un intel·lectual. És un acadèmic. Ell té una visió molt teòrica de com han de ser les coses i els escàndols econòmics i sexuals l’han afectat”. Segons l’historiador, “la crisi econòmica també ha posat en evidència que des de la IIGuerra Mundial l’Església ha estat per les màfies una tapadora i Ratzinger no hi ha volgut entrar”.
Sobre els possibles successors, no s’hi trobaria el mallorquí Luis Ladaria. Segons Fullana, “si el papa l’hagués fet cardenal, tindria possibilitats, però en ser arquebisbe, no”.
Camí de la fumata blanca
A partir de les 20.00 hores del 28 de febrer començarà el període de seu vacant fins a l’elecció d’un nou papa. Benet XVI continuarà vivint al Vaticà i no participarà en el conclave. Després d’aquest, es mudarà a la residència d’estiu de Castel Gandolfo i després es retirarà a un convent de monges de clausura.
El nou pontífex hauria de ser elegit abans del 31 de març, tot i que el procés que es va posar en marxa des d’ahir mateix no és gens senzill.
El Vaticà convoca un conclave de cardenals que ha de començar entre 15 i 20 dies després de l’abdicació de Benet XVI el 28 de febrer. Els cardenals que poden votar, els menors de 80 anys, són aïllats dins de la Ciutat del Vaticà i juren secret. Dues rondes de votacions es realitzen cada matí i dues a l’horabaixa a la capella Sixtina. Es requereix una majoria de dos terços per proclamar el nou pontífex. Aquest ritual es realitza cada dia fins que hi ha una majoria suficient per fer públic el nom del nou papa, que prèviament es fa visible pel fum blanc que surt de la capella Sixtina. El pontífex elegit serà presentat a la plaça de Sant Pere amb les paraules “Habemus papam”. El compte enrere ja ha començat.
3 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
au¡ que aixó de l´anticlericalisme ja no es porta. aquest papa ha demostrat ser intel.ligent i ha tingut bones actuacions. coneixia la curia per dins doncs ell hi va formar part. va ser professor de teología i aixó es notava. la decisió presa ha estat meditada, inesperada i intel.ligent. esperem que el nou papa també doni la talla.i connecti amb tothom, sigui amic de tothom i sigui de veritat el representant de jesucrist a la terra, sigui el representant del bon pastor.benet xvi va tenir més encerts que errors.
Coherència? Valentia? Un papa homòfob, carcamal fins a la mèdul·la (recordem que de jove va simpatitzar amb la ideologia nazi), amb aquelles sabatetes vermelles que valen més euros dels que moltes famílies tenen per passar mesos..... Au, va, que és el cap d'una institució caduca i ronyosa ningú no ho dubta, i que molts li donin suport, també, estan en el seu dret, però valent i coherent és una altra cosa.
El grau de relligiositat de una persona és inversament proporcional al seu coeficient intel.lectual.