TW
1

La defensa d'Iñaki Urdangarin va presentar divendres un llistat dels seus béns a efectes d'embargament davant del Jutjat de Palma que investiga la presumpta desviació de fons públics a l'Institut Nóos i el titular de la qual li va imposar una fiança civil de gairebé 8,2 milions de forma solidària amb el seu exsoci Diego Torres.

El duc de Palma va registrar l'esmentada relació de béns davant del Jutjat d'Instrucció número 3 de Palma, dos dies després de la qual vencés el termini fixat pel magistrat José Castro per al pagament de la fiança de 8.189.448,44 euros en concepte de responsabilitat civil per a Urdangarin i Torres en el cas Nóos.

Amb la presentació d'aquest llistat de béns, la defensa d'Urdangarin s'avança al següent pas en els casos en els quals es fixa una fiança civil i aquesta no és constituïda, que consisteix que el jutjat requereix la presentació d'una relació de béns susceptibles de ser embargats.

Per part seva, l'exsoci d'Urdangarin, Diego Torres, encara no ha notificat els seus béns després de la fixació de la fiança. La quantitat, que s'ajusta al sol·licitat per la Fiscalia i l'acusació popular que exerceix el Sindicat Manos Limpias, correspon als fons públics d'uns 6,1 milions de les Balears i la Comunitat Valenciana percebuts per Nóos entre 2004 i 2007 per diversos contractes presumptivament irregulars, més un terç afegit d'aquesta quantitat com es fa habitualment en càlculs processals.

A l'acte en el qual va imposar la fiança, el jutge advertia Urdangarin i Torres de les quals si no dipositaven la fiança en cinc dies hàbils, termini que va acabar dimecres, es procediria "a l'embargament dels seus béns en quantitat suficient per cobrir-la i que es farà efectiva amb càrrec a la totalitat dels seus patrimonis".

Tant el duc de Palma com el seu exsoci van presentar dimarts dos recursos de reforma contra la fiança i van rebutjar que l'Instituto Nóos cometés cap delicte. La presentació dels recursos no els eximeix de l'obligació de constituir la fiança.

En el seu recurs, l'advocat d'Urdangarin va qualificar la fiança de "desproporcionadament excessiva" perquè crearia un "empobriment injust" al duc de Palma, que es veuria obligat a pagar imports ja abonats a Hisenda en concepte d'IVA i IRPF, i a més va advertir que podria acudir al Tribunal Constitucional per considerar que s'ha vulnerat el seu dret de defensa en la instrucció.