José Castro, davant dels jutjats de Palma en una fotografia d’arxiu. | Miquel Àngel Canals

TW
6

La instrucció del cas Urdangarin està causant despeses "impossibles de quantificar en aquest moment", segons el jutge que el duu, José Castro. Ara mateix no es poden calcular "ni tan sols per aproximació", assegura en la interlocutòria de 542 pàgines en què va dictar la fiança de 8,2 milions per a Iñaki Urdangarin i Diego Torres.

La dificultat per calcular la xifra del cost del procés judicial no és només perquè la instrucció encara no s'ha acabat, sinó també "pels variadíssims capítols que la integrarien", assegura. I cita, a tall d'exemple, el sou dels policies i funcionaris de l'Agència Tributària que s'han dedicat en exclusiva al cas; el seu propi salari; la nòmina de la secretària del Jutjat d'Instrucció número tres de Palma -el seu- i del fiscal Pedro Horrach; les despeses de desplaçament per als viatges a Madrid i Barcelona per fer escorcolls i interrogatoris; les dietes corresponents; el sou dels informàtics que s'encarreguen del sistema d'enregistrament dels centenars d'hores de declaracions d'imputats i testimonis, i el cost de dur-les a una empresa perquè les transcrigui.

Notícies relacionades

A tot això, el jutge encara no hi suma les despeses extraordinàries que hi haurà en la seguretat dels dies 16 i 23 de febrer, arran de les declaracions d'Iñaki Urdangarin, Carlos García Revenga, Diego Torres i Ana María Tejeiro que, tal com ja va passar amb els primers interrogatoris d'Urdangarin i Torres, implicarà un desplegament extraordinari de la Policia, hores extra i despeses en equips tecnològics com ara els inhibidors de freqüències per evitar que es pugui filtrar res per telèfon mòbil des de la sala on es faran els interrogatoris. Ja ho avisa Castro en la interlocutòria, en què enumera algunes de les despeses "sense pretensions d'exhaustivitat", només com a exemple.

El jutge parla de les possibles despeses del procés en la justificació de la xifra milionària de la fiança, explica que la llei no parla d'indemnització, en les fiances civils, sinó que fa servir "el terme molt més ampli de responsabilitats pecuniàries". És a dir, "totes les que siguin susceptibles de traducció econòmica", incloent-hi els contractes que la Fiscalia considera nuls i els doblers presumptament desviats o defraudats a Hisenda, però també "els elevadíssims costs que genera la instrucció d'aquesta peça separada". O sigui que, en certa manera, Urdangarin i Torres tenen sort que siguin despeses tan difícils de mesurar perquè, si no, la fiança de 8,2 milions d'euros hauria pogut ser molt més alta. Això no vol dir, tanmateix, que un pic acabat el procés no se'ls puguin imputar totes les despeses que ha causat, si els condemnen.

A tot el cost de la instrucció, una volta s'hagi enllestit, encara caldrà sumar-hi les despeses del judici oral. És probable que hi hagi més de vint acusats i dos-cents testimonis, fet que pot requerir l'habilitació d'un espai especial, fora de l'Audiència de Palma, i el bloqueig absolut d'una de les dues seccions penals durant devers tres mesos, que és allò que es calcula que podria durar el judici. Això implicaria un col·lapse considerable pel que fa a la resta de casos penals. De fet, a causa de la durada que hauria de tenir el judici, és difícil que es dugui a terme abans de l'any que ve.