Fiança de 8,2 milions a Torres i Urdangarin per enriquir-se amb doblers públics

La fiança que han d'afrontar el duc de Palma i el seu exsoci en cinc dies hàbils a partir d'avui és civil, no pretén servir per evitar que fugin de la Justícia, sinó per garantir que es puguin tornar els doblers que haurien desviat en cas que els condemnin. El jutge dóna la raó al fiscal Anticorrupció Pedro Horrach i considera "nuls de ple dret" els contractes i convenis per valor de 6.042.086 euros que l'Institut Nóos i les empreses de la trama varen fer amb les insititucions balears i valencianes.

La interlocutòria deixa clar que hi ha indicis criminals contra els qui "administren els fons públics sota les directrius del seu exclusiu caprici i menyspreu a la legalitat i els qui, guarnits d'altes àrees d'influència, els indueixen a fer-ho per al seu benefici exclusiu". Es refereix tant als polítics balears i valencians com als dos exsocis que dirigien l'Institut Nóos, però com que la petició de fiança és per als dos darrers -els qui s'haurien embutxacat els doblers-, se centra en ells.

El jutge insisteix que Urdangarin i Torres varen ser els inductors del malbaratament de doblers públics, que es varen posar d'acord per "rendibilitzar fins on els fos possible" la influència del duc de Palma com a membre de la família reial espanyola. Explica que ho varen fer a través de l'Institut Noos, una pretesa associació altruista "que en realitat estava presidida per un desmesurat afany de lucre". A través d'aquesta entitat oferien projectes a les institucions, com ara els cinc congressos milionaris que varen organitzar a Palma i a València, el projecte fallit per fer uns Jocs Europeus a la ciutat de Rita Barberà o el patrocini de l'equip ciclista Illes Balears.

En el cas del primer Illes Balears Fòrum, que es va fer el 2005 i va costar 1,2 milions al Govern, Castro aclareix que "la necessitat no existia i es va fabricar expressament perquè s'ajustàs a l'oferiment que feien Iñaki Urdangarin i Diego Torres". Recorda com el gendre del rei d'Espanya i el seu exsoci varen oferir a Jaume Matas el projecte del congrés i com el va acceptar. En tots els casos, remarca, es va fer un "ús deliberadament fraudulent de la figura del conveni per eludir l'aplicació de la Llei de contractes del sector públic". És més, el jutge manté que Urdangarin i Torres fins i tot "imposaven" el text dels convenis.

Castro recorda que Matas ho va reconèixer en una entrevista per televisió i esmenta que l'expresident preguntava davant la càmera si algú se'l podia imaginar responent al duc de Palma "escoltau, esperau-vos, que faré un concurs públic, a veure si teniu sort", davant l'oferta de col·laborar en un projecte "beneficiós i des d'una associació sense afany de lucre". A causa d'això, Castro fins i tot ha inclòs la transcripció de l'entrevista en el sumari del cas.

Tanmateix, el problema no era sols com es tancaven els tractes, sinó que, a sobre, els convenis per als congressos "s'abonaren sense exigir i, per descomptat, sense aportar la més mínima justificació documental dels costos". Després, quan l'Institut Nóos havia cobrat, com que formalment no podia tenir beneficis, es veia "obligat a buidar els comptes".

Notícies relacionades

Cas Nóos: Castro embarga el palauet de Matas i la Infanta demana una rebaixa de la fiança

Més notícies relacionades

La presumpta associació altruista d'Urdangarin i Torres feia desaparèixer els beneficis a través d'una "xarxa societària" darrere de la qual hi eren ells mateixos. "S'afanyaven de manera compulsiva a facturar inveraçment contra aquella [l'Institut Nóos] per tots els conceptes que tenien a l'abast", explica el jutge.

És més, després es "creuaven factures" entre aquestes societats -entre les quals s'hi compta Aizoon, de la qual la infanta Cristina n'és copropietària-. Així evitaven una bona part de l'impost de societats que haurien hagut de pagar a causa dels beneficis. El jutge també explica que se seguien altres estratègies per evadir imposts. Urdangarin, per exemple, pagava despeses personals de la seva pròpia família amb la targeta de crèdit d'Aizoon.

I fins i tot incloïa com a despeses d'empresa els sous de les dones de fer net de la seva assistenta personal.

Per augmentar les despeses fictícies de les societats de la trama, "es varen idear simulacions contractuals per treballs que mai no s'arribaren a fer". El jutge dóna per bona la tesi del fiscal segons la qual bona part dels treballadors de la trama no cobraven, els donaven d'alta de la Seguretat Social tan sols per simular que els pagaven i justificar les despeses que després feien servir per facturar a l'Institut Nóos, per buidar-lo.

Una bona part dels doblers públics també haurien anat a parar a paradisos fiscals a través de "dues societats fiscalment opaques, una a Belize i l'altra a Londres", i de transferències de doblers a comptes d'Andorra, Luxemburg i Suïssa a nom dels encausats, d'intermediaris o de societats que controlaven.

José Castro diu que hi ha indicis que Urdangarin i Torres varen cometre els delictes de falsedat en document oficial i mercantil, prevaricació, malversació de doblers públics, frau a l'Administració i tràfic d'influències. I això sense incloure-hi els tres delictes fiscals per als quals Pedro Horrach els ha denunciat recentment.

A banda, el jutge ha oferit a la Generalitat Valenciana que s'adhereixi a la petició de fiança personant-se al procés. És l'única administració afectada que no s'hi ha personat.