La taxa neta d’escolarització en l’educació universitària a les Balears és de 10,5. | P. BOTA

TW
21

Balears és la comunitat autònoma amb menys universitaris de tot l'Estat. Així es desprèn del darrer informe fet públic pel Ministeri d'Educació, Datos y cifras del sistema universitario español. Curso 2012-2013.

La taxa neta d'escolarització en l'educació universitària a les Balears és de 10,5, mentre que la mitjana estatal és de 27,9. Just després de l'Arxipèlag trobam Castella-la Manxa (12,6) i just a l'altre extrem, per tant en la primera posició del rànquing en nombre d'estudiants, Castella-Lleó (35). Aquesta taxa d'escolarització és el resultat de dividir el total d'alumnes de 18 a 24 anys matriculats a estudis de 1r i 2n cicle i de grau pel nombre de població de 18 a 24 anys.

Pel vicerector d'Ordenació Acadèmica de la UIB, Juanjo Montaño, el fet de ser la comunitat amb menys estudiants universitaris es deu a "una peculiaritat sociogeogràfica". Segons el vicerector, "els joves de Balears han tingut des de sempre el dilema d'estudiar o treballar molt present, perquè el món de l'hostaleria i del turisme els ha aportat una sortida laboral que a curt termini els ha donat importants beneficis econòmics".

Per Montaño, "la nostra comunitat està orientada a temes turístics i està clar que aquí l'índex d'universitaris és baix, i d'això la Universitat n'ha de prendre nota. El que cal és que ens donem a conèixer més a la societat".

Notícies relacionades

La crisi passa factura

Des de la UIB han detectat que la crisi passa factura també als estudiants i a les seves famílies. La conjuntura econòmica mostra dues tendències oposades, segons Montaño. D'una banda, "la crisi ha generat més interès per formar-se a la universitat, si bé l'increment de les taxes frena molta gent a matricular-se a uns estudis".

Aquest curs, i un cop finalitzades les primeres matrícules, allò que la Universitat ha notat de diferent en relació a atres anys és que "els alumnes ja no es matriculen del 100% dels crèdits". Creuen que "la tendència d'enguany serà fer una ampliació de matrícula a mitjan curs i així les famílies no han de pagar tot d'una l'import dels crèdits", comenta el vicerector.

Montaño recorda que "el Ministeri ha deixat que les comunitats triassin el percentatge del cost total del crèdit que volien fer pagar als seus alumnes". La UIB ha optat per fer pagar entre el 15 i el 16% del cost real, si bé la forquilla plantejada pel Ministeri va del 10 al 25%.

En canvi, a les segones matrícules la UIB fa pagar gairebé el 50% del cost real del crèdit i, segons el vicerector, en terceres i quartes matrícules s'haurà de pagar el 100% del cost. La UIB espera poder compensar l'increment de les taxes universitàries amb l'augment de beques per intentar fer créixer els alumnes en l'ensenyament superior.