Les reclamacions dels ciutadans per la demora en les proves mèdiques s'han incrementat un 20% durant el 2012. Així ho denunciaren ahir des de la Defensoria del Pacient.
L'assessora jurídica de l'entitat, Soledad Raso, assegurà que durant l'any passat "registràrem més queixes i demandes sobre el temps d'espera a què s'han d'exposar els usuaris de la sanitat pública. El retard en el diagnòstic es tradueix en un agreujament de les seqüeles que pot deixar la dolença si no es diagnostica i es tracta a temps".
Segons Raso, ens arriben casos de pacients en què, per exemple, "el retard en el diagnòstic d'un càncer els ha impossibilitat ser-ne intervinguts a temps, amb el que això comporta".
Les denúncies cap a l'IB-Salut continuen la tendència a l'alça i normalment s'interposen després que hi hagi hagut "una clara vulneració dels drets del pacient", si bé, per Raso, els casos que proliferent més des del darrer any "són les queixes, que no arriben a denúncies davant d'un jutge. Allò que més ens arriba són reclamacions per temes de proves mèdiques i per com s'atén els ciutadans a Urgències". L'advocada volgué aclarir que "els casos de negligències mèdiques que més ens estam trobant són aquells que no són culpa dels facultatius, sinó d'un sistema saturat que no els permet fer la seva feina en condicions".
La Defensora del Pacient, Carmen Flores, explicà que "estam molt enfadats ja no amb el conseller de Salut de les Illes, sinó amb la ministra Mato". Ara bé, reflexionà que "haurien de veure que és més barat atendre els ciutadans com cal i evitar sentències de milers d'euros que els obliguen a indemnitzar els pacients o els familiars i morts innecessàries".
El president del Consell Consultiu, Rafael Parera, apuntà que, tot i que "veiem moltes denúncies de temes sanitaris, encara no n'hem notat un increment". I és que el Consultiu en aquests moments està avaluant casos que es registraren el 2010. A més a més, cal tenir en compte que des de fa dos anys "només feim dictàmens de les denúncies que s'interposen per obtenir indemnitzacions superiors a 30.000 euros, abans passaven per les nostres mans les que eren a partir de 3.000 euros". Tal com confirmà Perera, durant el 2012 els casos que més dictàmens del Consultiu han requerit han estat els "d'operacions que han acabat en un mal resultat, retards en els diagnòstics i els casos de consentiment no informat". Perera assenyalà que "record un cas d'un home que va anar a Urgències, li varen dir que no tenia res i que es prengués una aspirina i a l'horabaixa ja era mort", comentà ahir el també advocat.
Hi ha llistes d'espera?
Les darreres dades oficials de llistes d'espera són del 31 de desembre del 2011. Des d'aleshores ningú no sap, a excepció del Govern, quina és la situació real de la sanitat pública, si bé finalment avui les donaran a conèixer en roda de premsa.
L'exconseller de Salut (PSIB) Vicenç Thomàs manifestà que el seu partit disposa de les seves pròpies estimacions sobre quina és la sitació actual de les llistes d'espera. Els socialistes calculen que hi ha 100.000 persones esperant per ser visitades per un especialista, 20.000 més estan pendents d'una intervenció quirúrgica i 3.000 ciutadans fa més de sis mesos que esperen per ser operats. El també diputat recordà ahir que el conseller de Salut, Martí Sansaloni, "en resposta parlamentària indicà que les reclamacions dels usuaris cap a l'IB-Salut s'havien reduït, però sense aportar cap dada concreta".
Segons Thomàs, "hi ha una opacitat total i el Govern no respon a res del que els demanam i ,si finalment fan públiques les llistes d'espera, segur que estaran manipulades". El socialista remarcà que "cada dia et trobes algú que t'explica els seus problemes amb les llistes d'espera".
Durant el 2012, el Govern de José Ramón Bauzá derogà el Decret 83/2006, de 22 de setembre, de garanties dels terminis màxims de resposta a l'atenció sanitària especialitzada programada i no urgent que posà en marxa l'exconsellera Aina Castillo (PP) i que garantia que, si un ciutadà havia d'esperar més de sis mesos per a una intervenció, podia acudir a un centre privat i posteriorment passar la factura a l'IB-Salut. Ara, i gràcies al Reial Decret 1039/2011, de 15 de juliol, això ha quedat en res. Només es reconeix als ciutadans el seu dret a ser atesos en un centre privat a càrrec de la sanitat pública en els casos de cirurgia cardíaca valvular i coronària, cataractes i pròtesis de maluc i de genoll.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.