Iñaki Urdangarin, el febrer de l’any passat, en la declaració que va fer als jutjats de Palma. | J. TORRES

TW
5

"El meu defensat mai no va firmar cap document amb l'Administració", afirma l'advocat d'Iñaki Urdangarin, Màrius Pascual, a l'al·legació que va fer arribar ahir als jutjats de Palma en contra de la petició de fiança civil de l'acusació arran del cas Nóos. El misser manté que el duc de Palma no decidia res relacionat amb la gestió de l'Institut Nóos, que tan sols n'era la cara pública, i descarrega la responsabilitat de la gestió al seu exsoci Diego Torres. Amb tot, també insisteix que totes les seves activitats eren legals i admet que va cobrar 847.660 euros a través de la trama.

Segons Pascual Urdangarin no tenia "facultats executives" a l'Institut Nóos i el seu càrrec de president just implicava funcions "merament representatives". A l'empresa que tenia amb Torres, Nóos Consultoria, tan sols era un "soci sense cap capacitat de govern societari". L'advocat hi insisteix dient que el duc de Palma "no s'ha ocupat ni a l'associació Institut Nóos d'Investigació Aplicada ni a Nóos Consultoria Estratègica SL de les matèries financeres, comptables, fiscals, laborals o administratives". Els responsables d'aquestes tasques, assegura, "han estat DiegoTorres com a vicepresident i gerent de l'associació i administrador únic de la societat Nóos Consultoria, els seus cunyats Miguel Tejeiro (com a assessor fiscal), Marco Tejeiro (com a director general i gerent segons es va autodenominar [...]) i fins i tot Luís Tejeiro (en la seva parcel·la de gestoria)". De fet, els defineix com els que s'ocuparen "de manera exclusiva i excloent d'aquestes activitats" i recorda que es varen fer càrrec de la comptabilitat a ca seva o als seus despatxos particulars.

En l'intent d'evitar la fiança de 8,2 milions d'euros que la Fiscalia Anticorrupció i Manos Limpias reclamen a Urdangarin i Torres, Pascual argumenta que el gendre del rei d'Espanya just va ser president de Nóos entre el 2003 i el 2006 i que en acabar també va vendre's la seva part de Nóos Consultoria a la dona de Torres, Ana María Tejeiro. Això sí, admet que durant aquest període va cobrar 847.660 euros, però mai directament de les institucions, sinó per via de l'Institut Nóos.

Notícies relacionades

A través d'Aizoon -la societat que el duc té a mitges amb la infanta Cristina-, "només va cobrar per la intervenció als dos congressos de València (2004 i 2005) i pel de Palma el 2005, la quantitat de 706.932 euros", conta l'advocat. Aquí hi afegeix els 106.850 euros que Urdangarin va rebre com a sou de Nóos Consultoria -que mai no va repartir dividends entre els socis- i 33.878 de quan va vendre la seva part de la societat. Cal recordar que Anticorrupció manté que, dels sis milions que la trama Nóos es va endur de les institucions balears i valencianes, Urdangarin i Torres n'haurien desviat 4,4 milions d‘euros.

A banda, el document també defensa que tots els convenis i contractes de la trama amb l'administració es varen fer legalment. "Entra al terreny del delírium trèmens que la mateixa Administració que va decidir la forma jurídica" del conveni amb Nóos "tingui la gosadia de personar-se com a acusació quan és l'única i exclusiva responsable de l'instrument jurídic utilitzat", argumenta Pascual. Només admet que, "en el pitjor dels casos", a Urdangarin li podrien imputar "simples irregularitats administratives".

Per la seva banda, l'advocat de Diego Torres, Manuel González Peeters, havia fet arribar despús-ahir les seves al·legacions en què també insisteix en la legalitat de totes les activitats de l'Institut Nóos i la trama de societats que l'envoltava. Creu "inaudita" la petició de fiança i considera que, si hi ha cap delicte, l'haurien comès els càrrecs polítics i no Torres. Però afegeix que no podia dubtar de la "bondat" dels llavors consellers Rosa Puig i Joan Flaquer, a qui no coneixia d'abans.