L’àrea d’Urgències de l’hospital de Son Espases, que funciona des de l’any 2010 i que s’acabarà de pagar el 2039.

L’àrea d’Urgències de l’hospital de Son Espases, que funciona des de l’any 2010 i que s’acabarà de pagar el 2039. | S. AMENGUAL

Quim TorresPalma02/01/13 0:00
TW
12

L'hospital de Son Espases acabarà costant als ciutadans de les Illes Balears més de 1.860 milions d'euros. Segons els càlculs que fa el Govern mateix, això és el que s'estima que la Comunitat Autònoma haurà pagat fins l'any 2039, quan s'acabi de fer efectiu el cànon anual a la societat adjudicatària de la construcció i explotació dels serveis no assistencials de l'hospital de referència.

I és que Son Espases es construí amb el model conegut com a PFI (iniciativa de finançament privat, en les seves sigles en anglès), que permet a l'Administració diferir el cost de les instal·lacions a 30 anys durant els quals es paga un cànon -una mena de lloguer- a les empreses constructores, que presten els serveis no sanitaris.

Per a l'any que ve, està previst que es paguin uns 42 milions d'euros a la societat concessionària, una Unió Temporal d'Empreses (UTE) liderada per Fomento de Construcciones y Contratas (FCC), controlada per Esther Koplowitz, i per Dragados-ACS, que lidera el president del Reial Madrid, Florentino Pérez, associades en aquest negoci amb les mallorquines Melchor Mascaró i Llabrés Feliu.

Dels 1.860 milions que la Comunitat Autònoma acabarà pagant, el 90% correspon als cànons anuals, l'aigua i el llum. Dins aquests cànons anuals, n'hi ha un de preestablert per pagar el cost de construcció de l'edifici i un altre de variable, per tots els serveis no assistencials de l'hospital. S'hi inclouen serveis com el d'hostaleria (el menjar que es dóna als pacients), manteniment, neteja i bugaderia. Fins i tot està externalitzada l'esterilització del material quirúrgic. Aquest cànon variable anual està subjecte a penalitzacions relacionades amb la qualitat del servei que presta la concessionària. El 10% restant del que s'acabarà pagant el 2039 és per mobiliari general i clínic i per les reposicions que es produeixin durant els anys de concessió.

Els 42 milions que aproximadament es pagaran l'any vinent són una xifra similar a la que s'ha abonat enguany. Els pressuposts autonòmics per a 2013 inclouen una partida de 63.579.440 euros, que engloben el pagament de les concessions de Son Espases, de 10 centres de salut i, com a novetat, de la de l'hospital de Can Misses. Aquesta partida també inclou el pagament de tecnologia sanitària.

L'adjudicació per a la construcció i l'explotació dels serveis no assistencials de Son Espases es produí el 29 de desembre de 2006 per 635.071.000 euros i va estar envoltada de polèmica. El Govern del PP atorgà el concurs a la societat liderada per FCC i Dragados-ACS, malgrat que inicialment la mesa de contractació de l'IB-Salut s'havia decantat per l'oferta d'OHL, una gran constructora liderada per Juan Villar Mir.

El Pacte optà per continuar les obres el 2007, però modificà el contracte per incorporar-hi correccions i altres actuacions, fet que incrementà el cost amb 60 milions més, segons va dir en aquell moment l'Executiu. Amb tot, segons el Govern actual, la modificació del Pacte provocà un sobrecost de 280 milions.

La qüestió és que les obres s'acabaren el 2010 i des d'aquest moment començà a comptar el període de 29 anys de la concessió. A banda d'aquests doblers, les empreses concessionàries també obtenen beneficis per la gestió d'altres serveis externalitzats. Aquí s'inclou, sobretot, el pàrquing de l'hospital, la cafeteria restaurant i la guarderia i ludoteca que hi ha al centre per als fills dels empleats. Així mateix, obtenen beneficis per oferir el servei de televisió a les habitacions dels pacients hospitalitzats.