Poc abans de ser elegida amb els vots del PP i de Pastor, Margalida Durán arribà escortada per Rotger i Bauzá. | Ferran Aguiló - J. Torres.

TW
12

La nova presidenta del Parlament, Margalida Durán, s'estrenà ahir en el càrrec amb polèmica en un tens debat de pressuposts. Una lectura estricta del reglament escalfà l'hemicicle i provocà una polèmica amb els socialistes, a l'oposició, que l'acusaren d'estar a les ordres de la portaveu del grup popular, Mabel Cabrer. El PP també acusà el diputat socialista Cosme Bonet de fer-los gestos obscens, que ell negà.

Tot comencà a l'horabaixa, quan la socialista Pilar Sansó anuncià que compartiria els 10 minuts d'intervenció amb el diputat Damià Borràs. La nova presidenta no li ho prohibí, però quan Sansó arribà als cinc minuts Cabrer demanà la paraula per advertir que el reglament no permetia compartir el torn. Fou llavors quan la nova presidenta impedí al PSIB canviar de portaveu. La decisió indignà els socialistes, que protestaren airosament i s'aixecaren de l'escó. Defensaven que això s'havia acordat en junta de portaveus i s'havia fet en el passat. Però la presidenta no canvià d'opinió.

Pilar Sansó optà per esgotar el temps i, abans de continuar, des de la tribuna, denuncià que la nova presidenta rebia ordres de la portaveu popular a través de missatges de mòbil. L'acusació encara generà més tensió i diversos diputats del PP denunciaren que el socialista Cosme Bonet els havia aixecat el dit. Ell ho negà.

L'episodi arribava en l'estrena de Margalida Durán com a presidenta. Fou elegida en l'inici del ple amb els 34 vots dels populars i el del no adscrit Antoni Pastor. L'oposició votà en blanc. Durán assumí la presidència amb paraules d'agraïment al president del Govern i del PP, José Ramón Bauzá, que és qui l'ha triada; al grup popular i a la seva portaveu, Mabel Cabrer, que és qui la va proposar; i a la junta local del PP de Llucmajor, a la qual pertany, i al seu president i batle, Joan Jaume, "sense els quals no seria aquí".

La referència de Durán a la junta local del PP en el discurs institucional de presa de possessió sorprengué l'oposició, que ho trobà fora de lloc. El dia abans li havia recordat que el seu no era un càrrec de partit i que no havia d'estar a les ordres del Consolat. I ella anuncià que volia ser la "presidenta de tots", que té la intenció d'estar "molt a prop de la gent" i que la institució "ha de tenir i tindrà l'autonomia que li és pròpia".

La presidenta garantí "diàleg i treball" pel bé comú, prioritzant la institució a interessos personals. Anuncià que farà feina "des de les bases del consens, el diàleg, la lleialtat i l'honorabilitat".

Durán (Llucmajor, 1967) té una curta trajectòria política (només fa un any i mig que és al Parlament)i un currículum que l'oposició considera escàs (acredita el batxillerat i experiència en un restaurant i una immobiliària familiar). Ara es converteix en la tercera dona que presideix el Parlament, després de Maria Antònia Munar (UM) i Aina Rado (PSIB). Com aquesta darrera, ocupa el càrrec després de la dimissió del seu antecessor, Pere Rotger, imputat en un cas de suposada corrupció.

Ahir, Durán tingué paraules per a l'expresident, assegut ara en un escó de la primera fila de la bancada popular que un temps ocupà Antoni Pastor. En destacà el "tarannà conciliador" i la "bona tasca realitzada" per l'inquer.

De fet, Durán arribà al Parlament flanquejada per Rotger, ara diputat ras del PP, i pel president Bauzá. Malgrat que la decisió de fer-la presidenta no ha agradat al PP d'Eivissa, que hauria preferit tenir de president Pere Palau, cap conservador d'aquesta illa no expressà el malestar. Palau, vicepresident, presidí ahir l'inici del ple i quan proclamà Durán com a nova presidenta tota la bancada conservadora (incloent-hi els eivissencs)s'aixecà per aplaudir-la.

 

Notícies relacionades

El PP acceptarà tres dels 500 canvis de l'oposició als comptes

 

La majoria absoluta del PP es deixa notar al Parlament, que avui aprovarà els pressuposts autonòmics amb només dos o tres de les més de 500 esmenes presentades per l'oposició. Després d'hores de debat, cap de les propostes transcendents de l'esquerra no fou acceptada i, com a molt, prosperaran tres canvis menors.

La primera jornada de debat acabà amb només un petit canvi en els pressuposts. Es produí en el darrer debat, el d'Educació, quan el PP acceptà una esmena de PSM-IV-E per dedicar 100.000 euros més a formació del professorat. Avui, els populars acceptaran una altra esmena de l'oposició que afecta Salut i estudien donar el vistiplau a un altre petit canvi que afecta Medi Ambient.

Els pressuposts, dotats amb 3.574 milions (un 2,74% menys que l'actual), sortiran del Parlament gairebé igual com hi entraren, perquè el PP, argumentant que no hi ha doblers i que les propostes de l'oposició suposen més despesa, les rebutja gairebé totes.

Els populars, això sí, es cansaren de defensar ahir que es garanteixen els serveis públics essencials i el compliment del dèficit i reiteraren que, si no s'hagués endeutat tant el Pacte, ara no haurien de tornar tant als bancs i no s'hauria de retallar tant ni apujar imposts.

L'oposició tornà a denunciar que el pressupost és il·legal, perquè "no s'aporta cap justificació dels nous imposts", que els comptes són un "autèntic desastre" i que es pressuposten "ingressos ficticis que faran augmentar el dèficit", sentencià el socialista Joan Boned. Joana Lluïsa Mascaró (PSM-IV-E) demanà, sense èxit, que s'ajornàs la votació fins que els lletrats es pronunciassin sobre si els comptes són il·legals. Iel diputat del PP Antoni Camps els recordà que sempre denuncien que són il·legals i mai no passa res; i els contestà que il·legal era prorrogar-los, com féu el Pacte (i com fa ara el PP en el Consell de Mallorca).

Mascaró també demanà que els doblers que cobri el Govern de casos de corrupció vagin a política social. Iels populars rebutjaren la proposta i d'altres per deixar de pagar dietes als consellers que van al Parlament o per eliminar la taxa de la targeta sanitària.

Tant Mascaró com Bel Oliver (PSIB) crititaren els efectes dels nous tributs sobre el turisme i la del PSM fins i tot apostà per reemprendre el debat de l'ecotaxa.

Tampoc no tirà endavant la petició de PSM-IV-E perquè els 1,6 milions per mantenir Marivent es destinassin a política social. El diputat Nel Martí criticà que 41.301 euros vagin a control de plagues a Marivent. "No hi ha doblers per a cooperació, però sí per matar rates a Marivent", advertí. El conseller de Presidència, Antonio Gómez, considerà un "honor" mantenir Marivent perquè vinguin els reis.

Finalment, en el debat d'Educació, l'oposició retragué al conseller Rafel Bosch que no s'hagi fet res per les promeses "autopistes de l'Educació". Ell respongué amb l'herència rebuda i advertí que primer calia "fer net les cunetes". El nacionalista Antoni Alorda l'acusà de "perseguir" docents perquè "no espanyolitzen prou".