El fiscal Pedro Horrach, el gener passat, amb motiu de la declaració d’Iñaki Urdangarin a Palma. | Jaume Lladó

TW
0

Els convenis de col·laboració entre l’Institut Nóos i els governs balear i valencià són “fruit de decisions arbitràries” preses amb “un exercici abusiu de poder” que just  cercava afavorir la fundació d’Iñaki Urdangarin i Diego Torres. L’escrit en què el fiscal Pedro Horrach reclama una fiança de 8.189.448 euros al duc de Palma i al seu exsoci és un argumentari contundent en el qual queda clara la línia que seguirà Anticorrupció en el futur judici.

Si el jutge accepta la petició de fiança i Urdangarin i Torres no paguen entre tots dos, els embargaran els béns que calgui per arribar a la quantitat fixada, a ells i a les seves onze empreses, incloent-hi Aizoon, una societat propietat d’Urdangarin i la seva dona, la filla del rei d’Espanya, i a través de la qual compraren dos pisos a Palma.

El jutge José Castro ja ha donat vint dies a les parts perquè es pronunciïn sobre la petició, després decidirà.
Segons l’informe de més de dues-centes pàgines que el fiscal va fer arribar ahir al jutge, Urdangarin i Torres varen crear l’Institut Nóos per disposar d’una associació “que formalment no perseguia cap afany de lucre”. Aquesta entitat, a l’hora de la veritat, havia de servir per cobrar doblers públics via convenis de col·laboració amb les institucions fent veure que no hi cercaven beneficis, envoltant-se del “prestigi social” de l’altruisme i “evitant suspicàcies” per viure bàsicament de les administracions.

Així ho haurien fet amb els congressos que l’Institut Nóos va organitzar a Palma i a València, els Illes Balears Fòrum dels anys 2005 i 2006 –que varen ser l’espurna que va encendre el cas–, i els tres València Summit d’entre el 2004 i el 2006. Els cinc congressos costaren 5.417.000 euros als governs de Jaume Matas i Francisco Camps a través de diverses entitats públiques. I a tot això encara cal sumar-hi els 345.086 euros públics gastats en el patrocini i la gestió de l’equip ciclista Illes Balears i els 380.000 euros que la Generalitat es va gastar en uns Jocs Europeus que mai no han existit.

Horrach deixa clar que els “responsables de les administracions públiques” balears i valencianes, d’acord amb el duc de Palma i el seu exsoci, varen prendre “decisions administratives arbitràries i injustes”, “al marge de qualsevol expedient administratiu” i amb “l’objectiu il·lícit d’afavorir unes persones concretes”. Tot plegat ho defineix com “una activitat delictiva premeditada”. Explica que es va fer un ús “deliberadament fraudulent” dels convenis de col·laboració tapant encàrrecs que haurien hagut de seguir la llei de contractes públics, en el cas dels congressos. Els defineix com un “atemptat frontal” als principis de la bona administració.

Factura per factura

Notícies relacionades

Tanmateix, el gruix de l’informe de petició de fiança és la comprovació de cada una de les factures que l’Institut Nóos i les empreses de la trama varen presentar per justificar en què s’havien gastat els doblers de les institucions balears i valencianes, una explicació de com arriba a la conclusió que, dels 6.042.086 euros que la trama va cobrar de les institucions balears i valencianes, Urdangarin i Diego Torres haurien aconseguit apropiar-se’n de 4.428.809.

Es tracta de la xifra que resulta de sumar els doblers pagats per les institucions que mai no s’ha justificat com es varen gastar, les factures que no corresponen al conveni on s’inclouen i els patrocinis i donacions que l’Institut Nóos no va dir a les administracions que havia cobrat, evitant descomptar-les de la factura final.

En el cas dels Illes Balears Fòrum, per exemple, per als quals Nóos va cobrar 2.285.000 euros, els responsables de l’entitat no varen justificar-ne 676.286 ni quan els reclamaren les factures per via judicial. I entre els rebuts que donaren llavors, el fiscal n’ha descartat per un valor de 768.834 euros. Contrastant-los un per un, n’ha trobat que eren per feines dels València Summit, dels Jocs Europeus o fins i tot de la Copa Amèrica.

Els responsables de Nóos també n’haurien intentat colar d’altres de correccions de llibres, traduccions del xinès de textos sense res a veure amb els congressos, viatges per Mallorca un pic ja s’havien acabat, felicitacions de Nadal, despeses per feines fins a nou mesos anteriors a la firma dels convenis, etc. El fiscal fins i tot detecta desenes de milers d’euros en bitllets d’Air Europa que l’aerolínia hauria donat a l’Institut Nóos i que la fundació va fer passar igualment com a despeses dels congressos.

Per als congressos valencians, el document relata centenars d’irregularitats de la mateixa mena en les factures i considera falses la majoria de despeses del projecte dels Jocs Europeus.