Bauzá durant el debat. No presentà cap nova mesura per sortir de la crisi. | Tomeu Martí - P.B.

TW
15

Després de 16 mesos al capdavant de l'Executiu, José Ramón Bauzá s'estrenà ahir com a president en el debat de política general de la Comunitat. En un discurs de gairebé dues hores, repassà i lloà la tasca del seu Govern -sense fer cap al·lusió als tres consellers que han passat per Salut- i no donà cap solució per sortir de l'actual crisi econòmica més enllà de l'austeritat que practica. Bauzá no concretà pràcticament cap mesura de futur.

En una intervenció centrada en bona part a carregar contra el Govern del Pacte, l'únic anunci novedós de Bauzá fou que no tancarà els hospitals Joan March i General. Una decisió fruit d'una rectificació.

Bauzá parlà de salut al final del seu discurs i fou quan informà que el Govern "ha elaborat un pla de viabilitat que permet que aquests hospitals puguin mantenir-se oberts oferint la mateixa qualitat assistencial al pacient i amb criteris de màxima eficiència". Aquestes foren unes de les paraules més aplaudides per part del grup de diputats del PP, que s'aixecaren al final del parlament per mostrar el seu suport al president.

Bauzá també confirmà la renúncia de l'Executiu al tren de Llevant, un projecte que qualificà de "faraònic", alhora que recordà "la mala gestió" del Govern del Pacte en política ferroviària.

Els retrets a l'Executiu anterior foren molts, la majoria encapçalats amb la frase "si avui fóssim dia 30 de juny de 2011..." i acabats amb un "però som dia 20 de novembre de 2012...", seguit d'una sèrie d'explicacions sobre el que ha fet el Govern actual. La majoria d'accions, basades en la política d'austeritat. El president parlà de "canvi", de "fer més amb menys" i enumerà un reguitzell d'estadístiques que apunten cap a una millora de l'economia balear, a més de rememorar la "situació dramàtica" que es trobaren quan entraren al Govern .

Sense ressò

Això no obstant, no esmentà ni les pujades ni els nous impostos creats; no es pronuncià sobre el fet que Balears ha assolit el màxim històric d'aturats durant el seu mandat; no explicà el rescat sol·licitat al Govern central; i no es referí a les constants manifestacions i al malestar generat entre agents socials i empresarials al llarg d'aquesta legislatura. Sobre això, Bauzá es limità a defensar la "no cultura" de la subvenció a sindicats, patronal i mitjans de comunicació. "Sabíem que deixar enrere la política de les subvencions seria car en termes un poc intangibles. Però calia fer-ho", va dir, i assenyalà que el 2010 es concediren ajuts per valor de 10,8 milions d'euros, mentre que el 2012 la quantia s'ha rebaixat a 800.000 euros.

Bauzá va destacar, per tant, "un canvi de tendència", i va reivindicar l'economia productiva en comptes de la "cultura de la subvenció".

Després de 16 mesos de govern, el president considerà que "encara que no es pugui parlar de brots verds i que la crisi encara no ha passat, s'estan establint les bases per créixer ràpidament". Unes bases que, segons el seu parer, es fonamenten en la reestructuració de l'Administració pública empresa i les normatives que "faciliten" la inversió privada.

Notícies relacionades

Es referí a les lleis impulsades pel seu Executiu, com la d'emprenedors, la turística i la de mesures urgents, que donen "seguretat jurídica als inversors" i contribueixen a la recuperació econòmica de les Illes. Deixà clar que el seu primer compromís és l'equilibri pressupostari per llevar deute, fet que "alliberarà molts doblers perquè des del sector privat pugui moure's l'economia".

Liberalització

Bauzá posà molt èmfasi en la seguretat jurídica de què tant ha fet bandera el seu Govern perquè els empresaris "sàpiguen com i on poder invertir", alhora que defensà una política liberal. En matèria de comerç, el president subratllà que "cal deixar que el mercat es reguli per si mateix, sense ingerències de les administracions, que l'únic que fan és distorsionar". "No es tracta que es faci allò que no es pot fer, però tampoc que pel caprici d'uns quants no es faci allò que sí que es pot fer", sentencià.

Així mateix, el president parlà de "llibertat" quan es referí a l'educació. Defensà la lliure elecció de llengua perquè "deim sí a la llibertat i no a la imposició", i s'erigí com a pioner "en la contribució al fet que, en acabar l'etapa obligatòria, els nostres fills dominin ambdós idiomes".

En matèria de territori, va defensar la seguretat jurídica i assegurà que el seu objectiu "no és urbanitzar més", sinó "regular el que s'ha fet malament en els darrers anys". Va recriminar al Govern del Pacte que els afectats per les desclassificacions "reclamin 900 milions d'euros en indemnitzacions".

Feina de despatx

El cap de l'Executiu defensà "la feina de despatx i sense ostentacions" del seu equip. Després de les dures crítiques rebudes pel menyspreu del Pressupost General de l'Estat cap a les Balears, Bauzá va anunciar que el Govern presentarà una esmena en els comptes de l'Estat que recollirà les obligacions plurianuals per al pagament dels 333 milions d'euros pendents del conveni de carreteres.

En concret, el proper 2013 les Balears rebran 92 milions, una esmena que Bauzá va vendre com a victòria de la seva defensa de les Illes davant Madrid.

Llegeix aquí el discurs complet del president