Una vintena de membres de la Plataforma d'Afectats per les Hipoteques de Mallorca (PAH) han presentat aquest dilluns als jutjats civils de la Gerreria un escrit per reclamar la suspensió dels processos d'execució hipotecària, subhasta i desnonaments als jutjats de tot el territori estatal.
Un dels portaveus de l'organització, Ángela Pons, ha afirmat que el decret llei amb mesures urgents per a pal·liar els desnonaments «és un despropòsit rere un altre» que suposa «un pegat» ja que no té com «base» el que «està succeint realment».
Encara així, Pons ha celebrat la moratòria però ha criticat que «està feta a corre-cuita» per a «afavorir la banca». Així mateix, des d'aquest sector consideren que la normativa d'urgència aprovada a l'últim Consell de Ministres just afecta una part minoritària dels afectats pels processos de desnonament.
Concretament, la Plataforma d'Afectats per les Hipoteques ha explicat que en els últims dies han comptabilitzat només dos casos susceptibles d'adherir-se a la moratòria d'entre un centenar de situacions en risc de desnonament arreu de Mallorca.
El document presentat incideix que, actualment, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) està examinant si el sistema d'execució hipotecària espanyol respecta els paràmetres mínims que exigeix la normativa comunitària de tutela de consumidors i usuaris, després que el Jutjat del Mercantil número 3 de Barcelona li plantegés una qüestió prejudicial.
5 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Pots estar ben segur, Bernat, que he pensat més d'una i de dues vegades si exposar això que dic, i com més voltes hi don, més necessari ho veig. Si parlam de persones, tan persona som jo, que no m'he hipotecat, com tu, que sí que ho has fet.Una hipoteca la signen persones i ens agradi o no, va de capital, interessos i terminis. Signar una hipoteca és apostar, conscientment o no, per un d'aquests dos finals: a) podré anar-la pagant fins que s'acabi. b) vendré la propietat abans d'acabar-la de pagar, per un preu que em permetrà tapar el deute i seguir per envant. Molts mai no hem estat prou segurs de poder arribar a cap d'aquests dos finals amb un mínim de garanties, tot i que puguem tenir família per dalt, per baix, feina bastant regular i les mateixes il·lusions que qualsevol altre. No té res a veure una cosa amb l'altra. Si s'han signat hipoteques per amor, per eufòria o perquè llogar era tirar els doblers, s'han assumit uns determinats riscos. L'habitatge ha estat digne i auster en uns casos, però ostentós i desproporcionat en d'altres, fins i tot acompanyat de cotxarros, viatges de volta al món... I ben igual que els altres no ens n'hem duit cap part dels beneficis dels que varen guanyar la seva aposta hipotecària, no hauríem d'haver d'assumir les pèrdues de ningú. La comparació entre perdre l'aposta hipotecària i agafar una malaltia no és bona: signar la hipoteca es fa voluntàriament, només pot perdre qui hi juga; les malalties es poden contraure involuntàriament, ens pot passar a qualsevol dels vius. El mercat no ens l'han inflat els extraterrestres. El mercat ets tu i el teu veïnat i milions de veïnats pensant que l'habitatge pujarà sempre, comprant a un preu i venent més car fins que ha esclatat tot. No ens hem de trobar d'aquí a uns anys que els qui no hem accedit mai a la propietat d'un habitatge siguem els qui ens haguem d'associar en plataforma d'afectats sense sostre, si s'arriba ara a males solucions que no distingeixin clarament entre l'ús de l'habitatge i la propietat de l'habitatge. No mesclem ous amb caragols.
Per estalviador: Si tu ets mes viu que els altres te don l´henorabona, per viu, per llest i per guapo. Pero aqui no es tracta de capital, interesos, i doblers, no companyero, aqui parlam de persones. Persones amb cara i ulls amb ilusions i sentiments que en moments de bonança apostaren per un habitatge digne cadascun dells amb les seves càrregues personal en forma de fills, o pares o el que fos. Ara les coses han canviat, no per culpa seva, sino dels que inflaren el mercat artificialment. Aquells que el seu pecat fou tenir casa propia s´han quedat sense els ingresos que els posibilitava pagar les deutes, ells no en tenen cap responsabilitat del seu acomiadament perque no gestionaven l´empresa, en altres casos ha estat el propi empresari que empenyorá la vivenda familiar perque creia amb un projecte que la crisi se l´ha enduit per endevant i ara sense feina i sense atur ho ha perdut tot. Pero devant aquest desastre personal l´unic que continua fumantse un puro es la el banquer, que, al bresol d´una llei de més de 100 anys aplica totes les aventatjes que aquesta l´hi dona sense pietat per el esser huma que l´hi haura de pagare de per vida una deute que no el deixará viure. parlam d´un drama social, no dels vius de la clase. Deu no ho vulgui pero si tu et diguesin que tens una malaltia incurable, malgrat haver-te cuidat tota la teva vida en alimentació i habits saludables, també parlaries de mala sort ¿o no?. ¿serries mes viu i ho hauries vist venir com la crisi que ja ho sabies lo que podria pasar?. Pensa-to un poc abans de opinar sobre el sofriment dels altres. ¡ah!, jo tenc una hipoteca, mentres tengui feina la podre pagar.
Ara resultarà que s'han de perdonar els deutes perquè els que s'han hipotecat amb la intenció de revendre habitatges pel doble, el quàdruple o el màxim múltiple possible del preu inicial, però els ha fallat l'aposta, no prenguin mal. Idò i no, els qui vàrem apostar per la prudència i per no endeutar-nos tenim dret a veure els preus de l'habitatge en caiguda lliure sense límits, per poder comprar el total amb els estalvis, sense dependre del futur i sense que canviïn les regles del joc a la meitat del partit. Tenim el dret a comprar per la meitat o la quarta part del preu de compra de l'anterior propietari, si això són els preus del mercat, ben igual que els altres han tengut l'oportunitat per revendre al doble o al quàdruple del seu preu de compra quan les coses anaven d'una altra manera. Ben igual. En aquest camp de joc no hi ha només la banca i els endeutats. Hi som també els estalviadors no endeutats, que tenim el mateix dret a l'habitatge, d'una banda, i a la propietat, d'una altra, que els altres. I no som pocs, no, tot i que de moment pareix que callam per ventura massa.
No tornen rès. Jo ho sé perque m´ho han contat persones que ho ha sofert en les seves pròpies
Sóc totalment ignorant sobre el tema i per això deman a qualcú que tingui coneixements al respecte si em pot ajudar a comprendre el tema. Jo demano una hipoteca sobre el pis que compro, un cop concedida pago religiosament durant 8 anys per possar un temps i dissortadament m’acomiaden de la feina i no puc fer front als pagaments de la mateixa, no em permeten cap demora fins que trobi nova feina i se segueix un procés pel qual el Banc o Caixa acaba desnonan-me del pis. PREGUNTA: del capital pagat i dels interessos abonats durant aquest 8 anys que passa? Gràcies per endavant a qui em pugui donar una clase d’usura bancaria.