El vicepresident econòmic anuncià ahir la reforma fiscal. | Ferran Aguiló - Joan Torres.

TW
23

El Govern torna a fer allò que havia dit que no faria: apujar imposts. Per quadrar uns pressuposts amb poc marge per a retallar més, l'Executiu de José Ramón Bauzá opta per crear tres tributs nous, incrementar-ne dos més i recuperar-ne un altre que mantenia a zero. Crea un impost nou sobre envasos de begudes, que acabarà repercutint sobre els consumidors; s'inventa una ecotaxa per als cotxes de lloguer i aprova el tribut anunciat per a grans superfícies comercials. Però també augmenta el cànon que grava l'aigua corrent del grifó i els imposts que es paguen en comprar un pis usat i fer la hipoteca. I recupera l'impost de patrimoni per als més rics, que es negava a aplicar. El Govern, que ven la reforma fiscal com a mediambiental i defensa que afecta poc la majoria, l'aplicarà l'1 de gener i vol recaptar 135 milions d'euros.

L'impost més novedós i que, previsiblement, afectarà més gent és el que grava els envasos de begudes no retornables. S'aplicarà sobre el comerç minorista i cobrarà entre mig cèntim i vint cèntims per envàs en funció del material amb què estiguin fets. El plàstic pagarà més que el vidre. I els envasos retornables en quedaran exempts. Una llauna de beguda de 33 centilitres, per exemple, pagaria dos cèntims, però si l'envàs fos de vidre no retornable, en pagaria mig. És de preveure que el comerç carregui l'impost sobre el consumidor. El Govern el ven com a mediambiental, però en realitat no incentiva el reciclatge. Preveu recaptar 35 milions l'any.

L'altre impost amb afectació és el cànon de sanejament d'aigua, que paguen les llars en la factura de l'aigua corrent. Ara es pagarà més com més es gasti, sempre que el consum sigui superior als sis metres cúbics al mes. Per sota d'aquest mínim, l'impost no augmenta. En cas de finques amb diversos habitatges i un únic comptador, el mínim dels sis metres cúbics es multiplicarà pel nombre d'habitatges. El Govern preveu recaptar 12 milions i manté que afectarà grans consumidors (hotelers, indústries, piscines).

Un altre impost innovador és el que s'aplicarà a les empreses de lloguer de cotxes sense conductor. La intenció és gravar-los amb un tribut d'entre dos i cinc euros per dia per compensar el dany mediambiental que generen. Els vehicles més contaminants pagaran més, els híbrids pagaran menys i els elèctrics n'estaran exempts. Aquesta mena d'ecotaxa fa comptes recaptar 15 milions.

Per l'impost de grans superfícies, que ja s'havia anunciat, es recaptaran 8,5 milions que, en part, es destinaran a polítiques per afavorir el petit comerç.

Però la mesura que més recaptarà serà la que augmenta l'impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats. Tothom qui compri un pis o cotxe usat i faci una hipoteca pagarà més. Es passa d'un 7% a un 8% el tipus que grava la compra d'immobles de menys de 300.000 euros i també s'apuja la tributació en els més cars. Les hipoteques passen de gravar l'1% a l'1,2%. Es recaptaran 24,7 milions per l'increment del primer impost i 15 milions pel del segon. En total, 39,7 milions més.

Finalment, el Govern recupera un impost que s'havia negat a aplicar malgrat les contínues exigències de l'oposició. Provisionalment i per dos anys, és a dir, fins a les eleccions, aplicarà l'impost de patrimoni, que grava entre un 0,2% i un 0,5% patrimonis de més d'un milió (700.000 de mínim exempt i 300.000 de l'habitatge habitual). Balears, l'única comunitat amb Madrid que no l'aplicava, recaptarà 24,8 milions.

Notícies relacionades

La retallada del pressupost recau en Salut i Educació

Tot i l'increment d'ingressos pels nous imposts, per segon pic en els darrers anys la Comunitat perd pressupost. L'Executiu disposarà per a l'any vinent de 3.574 milions, 101 menys que enguany (un 2,7% menys). La major part de la retallada, 67 milions, sortirà de les dues conselleries més potents i més socials: Salut i Benestar Social retalla 43 milions, i Educació, 24 més.

Així ho preveuen els pressuposts que ahir aprovà el Govern i que presentà el vicepresident econòmic, Pep Ignasi Aguiló. La previsió es basa en un context de lleuger creixement per a 2013, del 0,3% del PIB, en contraposició a la caiguda estatal.

Però en aquest context, i malgrat l'increment d'imposts, no creixen els ingressos. Al contrari. El sistema de finançament farà que el Fons de Suficiència passi dels 357 milions negatius d'enguany als 624 milions que deixarà d'ingressar la Comunitat l'any vinent. Un 74,8% més. Això, sumat al menor endeutament, perquè es passa dels 922 milions de crèdits d'enguany a 692, expliquen el marc sobre el qual es mou una despesa que just pot superar un 0,7% els ingressos. El dèficit serà, per tant, de 188 milions, el màxim permès.

Els comptes continuen la política de retallades, tot i que menys potent per la dificultat de mantenir el ritme. Per capítols, baixen les despeses de personal perquè es continuarà acomiadant gent. També baixen les inversions (un 12,9%), que just seran de 106 milions. I cauen les despeses d'amortitzacions un 11%, per la renegociació feta per tornar deute a més llarg termini. Amb tot, s'hauran de tornar 504 milions. En canvi, creixen i molt els interessos del deute (un 43%). L'any vinent s'hauran de tornar 303 milions en interessos a causa del mecanisme de pagament a proveïdors. En total, el Govern pagarà 807 milions als bancs. Així mateix, es crea un fons de cinc milions per a imprevists.

Per conselleries, el gruix de la retallada afecta Salut i Educació, encara que percentualment són de les que menys cauen perquè són les més grans. La rebaixa a Educació s'explica per la forta caiguda en l'arribada de fons estatals al Servei d'Ocupació, que passa de tenir un pressupost de 55 milions a 37. A Salut, el Govern no aclareix encara si la retallada inclou el tancament dels hospitals General i Joan March

Les àrees més polítiques pateixen més l'ajust. Presidència perd una quarta part i reduirà subvencions (d'ella depenen les cases regionals). En canvi, Turisme creix perquè pressuposta les despeses pel descompte marítim i Agricultura aguanta perquè ha de gastar a mantenir les depuradores. Les empreses públiques continuen reduint-se. El seu pressupost baixa un 4,5%, molt menys que el 35% d'enguany.

Aguiló destacà que el 80% del pressupost es destina a les àrees socials, que es garanteixen els serveis essencials, que es manté la "racionalització" i que es fomenta la reactivació econòmica "sense subvencions".