Pep Melià, Biel Barceló, Pilar Arnau, Alfred Bosch i Xavier Rius, durant la taula rodona que tancà el Seminari Blanquerna. | Núria Rincón.

TW
6

Can Alcover acollí ahir la clausura del Seminari Blanquerna, que durant tot el cap de setmana s’ha convertit en un espai de reflexió sobre la crisi econòmica i les alternatives per superar-la, per una banda, i sobre la crisi del model d’estat i els processos sobiranistes oberts a Catalunya i el País Basc, per l’altra.

Precisament ahir dematí, Pere Sampol, president de la Fundació Emili Darder, va ser un dels encarregats d’analitzar el “fracàs de l’Estat espanyol”, un estat “fallit”, denuncià, que no és capaç de donar a la llengua, la cultura i la nació l’empara que necessiten. Sampol, qui defensà un model sobiranista per a les Balears, denuncià l’espoliació fiscal a què han estat sotmeses, alhora que incidia en les ajudes que ha donat l’Estat al sistema financer. “El 2008, la banca va rebre 2.367 milions; el 2009, n’obtingué 57.285, i el 2010, la xifra arribà als 87.145”. Pel president de la Fundació Emili Darder, tot plegat no és més que un “robatori i una estafa”.

Nous escenaris polítics

En aquest context, Xavier Rius, responsable d’Organització del Consell Executiu Nacional de Compromís; Alfred Bosch, diputat d’Esquerra de Catalunya al Congrés; Biel Barceló, diputat de la Coalició PSM-IniciativaVerds-Entesa; i Josep Melià, president de Convergència per les Illes, foren els encarregats d’analitzar els  “nous escenaris polítics a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià”, en una taula rodona moderada per Pilar Arnau.

Biel Barceló advocà perquè  Balears avanci “decididament cap a la sobirania i l’estat propi”, com la millor manera de garantir el benestar de la ciutadania.

El portaveu econacionalista realitzà una reflexió sobre “les tres crisis actuals”: econòmica i social, de valors democràtics i confiança en la política, i la crisi territorial de l’Estat espanyol. Però també féu una reflexió sobre els polítics i la responsabilitat d’aquests per “oferir solucions abans a aquestes tres crisis”, i sobre el que anomenà el “fracàs de l’Estat espanyol com un projecte de convivència democràtica i equilibrada entre els pobles que la integren”.

A més, criticà el sistema de finançament autonòmic en vigor, perquè “no és capaç de regular d’una manera justa i equitativa el flux i el repartiment dels fons públics entre els diferents territoris” de l’Estat, sense oblidar Europa, de la qual va dir que ha de canviar, ja que no pot ser que estigui “al servei dels poderosos, del sector financer”.
Josep Melià, mentrestant, explicà que “les Illes Balears han de cercar el seu propi model, que ha de ser com vulguin la majoria dels ciutadans”. Insistí a dir que “el model ha d’estar al servei dels ciutadans i no a la inversa” i recordà que “el problema no és la Constitució de 1978, sinó el desenvolupament que se n’ha fet”. En aquest sentit, assegurà que José María Aznar va fer campanya en el seu moment contra l’aprovació de la Constitució.

Melià, president de Convergència per les Illes, apuntà que la seva aposta és “trencar amb l’actual sucursalisme” i fou clar en assenaylar que “les Illes necessiten els seus propis partits per tenir el pes polític necessari per afrontar els canvis que són imprescindibles”.

D’altra banda, el diputat i portaveu d’Esquerra a Madrid, Alfred Bosch, significà que a la capital d’Espanya tenen clara la idea de Països Catalans, ja que “gràcies a ells som una unitat de destí en l’espoli universal”. Indicà també que la futura constitució catalana ha de recollir el concepte de Països Catalans, “perquè és massa maco perquè hi renunciem. No ho podem fer i no ho farem”.

El responsable d’Organització de Compromís, Xavier Rius, parlà de les expectatives de creixement, es mostrà convençut que “en les pròximes eleccions autonòmiques hi haurà canvi” i que “la independència de Catalunya serà positiva per al País Valencià”.