Els quatre acusats pels avalots del 31-D, absolts

La Fiscalia demanava un total de nou anys de presó i 13.000 euros entre multes i indemnitzacions als quatre joves, imputats per ultratge a la bandera espanyola i d'agredir agents de Policia i un vianant.

Tot i les greus acusacions, doncs, la magistrada no considera acreditat "de manera fefaent" que els al·lots haguessin planificat conjuntament amb els qui ho varen fer la crema d'una bandera espanyola.

És més, la jutgessa tampoc no considera demostrat que els acusats impedissin que la Policia evitàs la crema ni que haguessin "empès cap a la massa" els agents o els haguessin tirat taules i cadires a ells i a un vianant, tal com explicaren els policies. Arran de totes aquestes acusacions, els joves, que no foren detinguts el dia dels fets, sinó més tard, passaren unes hores tancats al calabós.

Els avalots succeïren en la manifestació del 30 de desembre de 2010, després de la crema d'una bandera espanyola al bloc de l'Esquerra Independentista de Mallorca. Mentre l'ensenya es cremava, dos agents carregaren per impedir-ho i va començar una brega amb els companys de qui havia encès la bandera. Ben aviat, s'hi afegiren més antiavalots i el servei d'ordre de la marxa va aturar els cops fent un cordó per separar manifestants i agents. Dos dels acusats, Colom i Pujol, duien aquell dia l'armilla del servei d'ordre de la manifestació i eren en el cordó.

Contradiccions

La jutgessa insisteix en la sentència que la versió dels policies "no coincideix" amb els testimonis de dos periodistes -entre els quals hi ha el que firma aquest text- ni amb el vídeo que va aportar la defensa. Ni tan sols amb el testimoni de l'acusació, Antoni Marí, que com tots els altres va declarar que ningú del servei d'ordre no havia participat en la brega.

Ferré fa constar que, tal com es veu en el vídeo, la cadira que va ferir un dels policies "venia en direcció contrària" d'on era Colom, a qui un agent acusava d'haver-la tirada. Tot plegat, segons la jutgessa, causa "seriosos dubtes" sobre com ocorregueren els fets i afirma que és evident que, a causa de la gentada i que tot va passar molt ràpidament, "no es poden identificar les persones que llançaren les cadires".

Passa una cosa semblant amb l'acusació a Melero d'haver agredit un vianant. Ferré fa constar que l'agredit havia dit que qui el va atacar era una al·lota vestida de blanc i a les fotografies d'aquell dia Melero hi surt vestida amb roba negra. També afegeix que, en el judici, ningú no va reconèixer Cruz com un dels autors dels fets i al vídeo hi surt tranquil aturant la brega. Segons la jutgessa, tampoc no s'ha acreditat que Pujol agredís cap agent i diu que el fet que apartàs una taula no significa que fos perquè els policies no passassin.

Un mes després dels fets, Pujol, professor de Secundària, va declarar a aquest diari que la detenció el va sorprendre perquè era innocent i va dir que tot plegat era una "persecució política" contra activistes implicats en l'independentisme a Mallorca.

El servei d'ordre va ser el que posà pau

El servei d'ordre de la manifestació, al qual pertanyien dos dels acusats, fou el que va aturar els cops el 30 de desembre de 2010, no la Policia. La brega va començar arran de la càrrega de dos agents, amb la porra a les mans, que pretenien detenir l'emmascarat que havia encès la bandera espanyola i aturar-ne la crema. Arran d'allò, els companys de l'al·lot respongueren a cops i s'hi afegiren una quinzena d'antiavalots més. Alguns passavolants i molts manifestants quedaren atrapats enmig de la baralla. El servei d'ordre hi posà pau fent una barrera humana entre agents i els manifestants.