Juan Jiménez (Ítrabo, Granada, 1949) és doctor en Ciències de l'Educació i fa 23 anys que es dedica a la inspecció educativa a les Balears. En el seu nou llibre, La perversión pedagógica de la inmersión lingüística, exposa allò que, segons el seu parer, està passant en el sistema educatiu balear.
Vós defensau que la immersió lingüística és un problema pel mètode pedagògic.
La immersió genera un problema perquè desvirtua el fet didàctic.
Com el desvirtua?
La immersió lingüística, com a metodologia, no és a priori ni bona ni dolenta, és neutra, però l'ús que se'n faci la ‘perverteix' o no. Què és allò que la fa tornar una metodologia negativa? Doncs no tenir en compte la voluntat dels qui aprenen i, en segon lloc, no respectar la igualtat juridicopedagògica de cada alumne. D'aquí ve el títol del llibre, del fet que l'acte didàctic està pervertit per una immersió lingüística lligada al dogma identitari.
Un exemple?
Si tu com a docent intentes transmetre continguts a un alumne, però aquest té unes capacitats limitades i tu no tens en compte la llengua materna, perquè el centre es basa en dogmes identitaris catalanistes, el professor farà la classe en català, l'entengui o no l'entengui el nin. I en aquest sentit estam parlant de ‘perversió' de la immersió envers el mètode pedagògic. En tot cas, el mètode (és a dir la immersió) cap a alumnes de classe mitjana o amb un contingut familiar no esdevé negatiu.
El problema de la immersió és a les classes baixes?
La immersió és perversa i negativa en els resultats per als alumnes de classes desfavorides. És negativa per a alumnes el context familiar i de relació dels quals no els propicia un equipatge conceptual i lingüístic adequat.
Han de triar les famílies la llengua del primer ensenyament o un expert?
És necessària l'elecció familiar, perquè la família o actua a favor de l'educació o a contracorrent. El mètode, o immersió lingüística, és neutre en origen, però deixa de ser-ho si no disposa de l'autorització familiar.
Vós defensau la lliure elecció de llengua?
No.
Aleshores...
Jo som partidari que l'educació fins als 7 anys sigui en llengua materna, és a dir, el que fa Mata de Jonc. Apareix l'aprenentatge del castellà quan està consolidada la primera llengua, que és la catalana, i això ho fan a partir de tercer de Primària. Jo vull que es faci el mateix però per a nins de llengua castellana. Ara bé, si la lliure elecció de llengua vol dir preguntar als pares en quina llengua vol que s'alfabetitzin, també és lliure elecció de llengua el que vull.
Així doncs, seríeu partidari de fer centres en català com Mata de Jonc i altres només en castellà?
A mi personalment no m'agrada. Jo ara deman que es concedeixi l'alfabetització en llengua materna i fa més de 20 anys, quan el català estava als carrers, jo demanava el bilingüisme a l'escola a favor de l'entrada del català. Demanava l'escolarització dels alumnes en llengua catalana, que aleshores no la tenien però era la seva llengua materna.
Hi ha politització a les aules?
La politització dels centres sí que hi és, perquè sempre n'hi ha hagut. Jo ho valor, també, en relació als moments de crisi que estam passant.
S'ha aconseguit educar en llengua materna a les Illes?
No s'ha aconseguit, només a Mata de Jonc i a les escoles de fora vila. El problema és a les escoles de Palma i a les zones costaneres. El problema no el tenen a les escoles de fora vila que fan l'educació així com toca.
Els centres han pressionat quan les famílies triaven la llengua?
Només la classe mitjana i culturitzada coneix de què es parla. No és una manipulació de ningú, sinó la confiança dels pares cap als centres el que s'ha fet valer.
Heu hagut de tramitar moltes queixes per la lliure elecció de llengua?
No. A excepció d'alguna mare que ha enviat un correu electrònic, no he tingut més queixes.
Com valorau l'organització d'aquest curs, que és el primer que ha organitzat el PP?
La part del que han volgut implementar, la primera llengua, ha estat bastant improvisada. La Conselleria ha anat per darrere dels esdeveniments.
10 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
És una mica delicat escriure un llibre titulat "La perversión pedagógica de la inmersión lingüística" i ser funcionari d'educació. On acaba l'opinió de l'escriptor i on comença la del funcionari? Les opinions del llibre són les d'un ciutadà o les d'un funcionari de l'estat? Hagués sortit el mateix llibre en el cas que l'hagués publicat una persona que no fos funcionària de l'estat?
Però si ell mateix reconeix que als únics centres on s'ha aconseguit educar en la llengua materna d'aquí són aquells on, de forma natural per l'entorn d'un poble, o no tant natural, hi existeix immersió lingüística! Au, a fotre el camp i a inspeccionar a un altra lloc! Que hi fa un així inspeccionant per aquí?
Ale, Jiménez, pa Graná!
la inmersió lingüistica en castellà a Madrid, Andalussia, Castella, Extremadura, Cantabria, La Rioja, Murcia, etc..., deu duu amb ella una gran politització idò, no Sr.Jimenez?
Poc estima la nostra llengua i poc ens pot entendre aquest senyor si, després dels anys que fa que viu a Mallorca, encara no sap què vol dir "fora vila".
Que no ens imposin el bilingüisme també en aquest fòrum: deixem sense respondre ni valorar els comentaris en espanyol. I si podem evitar de llegir-los, millor. Demostrem, amb fets, que aquí el castellà no és útil ni necessari.
"El llibre, en foraster; ja està dit tot sobre la ideologia d'aquest senyor" Tú también dejas muy clara la tuya, don pepito el brutito
Doncs si feu escola en anglès a nins amb uns pares que creuen o s'excusen que el català, que és llengua romànica com l'espanyol, és la causa de la dificultat d'aprenetatge dels seus fills i les ensenyau, posem per cas matemàtiques en anglès, el nivell d'anglés i de matemàtiques serà pràcticament inexistent. El que crec que s'hauria de fer es potenciar l'ensenyament en català, perquè el catellà està per tot i ja l'aprenen i quan es coneixen dues llengos i s'estimen una tercera es més fàcil. Però si es propicia l'odi a les llengües aprender-les és més difícil
El llibre, en foraster; ja està dit tot sobre la ideologia d'aquest senyor, o no. És curiosa aquesta gent que vol arreglar Mallorca escrivint llibres en foraster.
Escoles de la franhja costanera com Ses Comes de Porto Cristo, amb un equip docent capaç de fer oblidar les mancances pressupostaries i les deficiències d'edificació, amb una ratio d'alumnes de famílies nou-vingudes, és un eixemple de la immersió que pares, alumnes i societat civil aplaudewix.