Així, l'estudi mostra com cap dels polítics balears de primera línia, independentment de les sigles o de la ideologia, no tenen la confiança majoritària de la població, que en el millor dels casos els puntua amb un 4 sobre 10.
A més, preguntats per les àrees de gestió del Govern, les més ben considerades pels balears són el turisme (el 38% aproven les polítiques de l'executiu), Cultura (25%) i urbanisme (24%), mentre que la política lingüística (11%), l'educació (15%) i el treball (17%) són les que menys suports susciten.
Els dubtes respecte al treball dels líders polítics s'aprecien en igual mesura quan als ciutadans se'ls pregunta per les institucions: un 80% afirmen que no tenen cap confiança en el Parlament, i el 72% no confien gens en el Govern.
Notes dels representants
Concretament, el president del Govern, José Ramón Bauzá, és el més conegut dels membres del gabinet (91%) i el segon més ben considerat (3,4 punts) per darrere del titular de Salut, Antoni Mesquida (3,7), mentre que el més desconegut (19%) i menys valorat (2,7) és el conseller d'Administracions Públiques, Simón Gornés.
A la secretària general del PSIB, Francina Armengol, la coneixen un 78% dels enquestats, que en una escala de 0 a 10 la puntuen amb un 3,2, mentre que el portaveu de PSM-IV-ExM, Biel Barceló, saben qui és el 75% dels ciutadans, els quals li posen una nota de 3,4.
En conjunt, el Govern rep una puntuació de 3,3 i l'oposició obté una nota molt semblant, de 3,2.
Maria Salom, a la coa
Entre els presidents dels consells insulars, els més ben considerats són els d'Eivissa, Vicent Serra, i Formentera, Jaume Ferrer, encara que no passen dels 4 punts de valoració. El menorquí Santiago Tadeo es queda en un 3,8 i la de Mallorca, Maria Salom, obté la qualificació més baixa dels seus homònims amb un 3,2.
Tanmateix, els portaveus de l'oposició insular tenen notes fins i tot pitjors que els presidents.
Aquestes dades sobre els dirigents polítics insulars tenen una translació gairebé directa quan es consulta als ciutadans pels equips: el govern i l'oposició al Consell de Mallorca són els més mal valorats, amb 3,2 i 3 punts respectivament, mentre que la percepció és lleugerament millor a Menorca (3,8 i 3,4 punts) i superior fins i tot, encara que sempre dins el suspens, a Eivissa (4 i 3,3) i Formentera (4 i 3,6).
Així mateix, més de la meitat de la població (53%), segons l'anàlisi de Gadeso, creu que l'actual model d'Estat és l'adequat, un 22% considera necessari que les autonomies augmentin les seves competències i un 21% creu que el Govern central hauria de recuperar la gestió en algunes matèries ara transferides.
6 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
El Sr.Bauzá dóna la impressió que escolta més el que diuen els mitjans de comunicació madrilenys "casposos i cavernicols " que la ciutadania que l'ha votat.
Els atacs continus del govern de Bauzà al català i al sector productiu del pais, conduïrà a unes eleccions anticipades a les Illes Balears, perquè ja són molts els sectors econòmics del pais que diuen PROU: mestres, metges, el petit i mitjà comerç i fins i tot els petits hotelers comencen a estar cançats de tenir la boca tancada. Les Illes Balears, són un pais que diu PROU DE MENTIDES.
Si nuestros hijos han estudiado en Catalán y se les exige el catalán en todo, tendrán muchas más posibilidades de encontrar trabajo en las Islas que uno que venga de fuera. Además si se expresa correctamente en castellano e inglés mejor de cara al turismo . de esta forma se evita la llegada de forasteros a las Islas para trabajar en la hostelería. Uno puede ser foraster, no faltaría más, pero que encima vaya contra una posible ayuda a sus hijos es ser beneits. No sólo los forasters lo son, pues hay mucho mallorquin que tampoco piensa en esto.
Es que Bauza i Bosch governen contra els ciutadans de Balears, començant per la nostra llengua i acabant amb els nostres dobers. Tan sols es volen fer agradables a Madrid
La immensa majoria silenciosa té altres maldecaps que no combatre a mort el propi idioma. Visca Mallorca lliure!
El comportament polític amb el tema de la nostra llengua és d'una irresponsabilitat infinita.