TW
7

El curs començà ahir per als 151.117 alumnes que faran d'Infantil a Batxillerat a un centre públic o concertat, enmig d'aules més massificades i de protestes. Aquesta situació deixà en segon pla el conflicte lingüístic per la lliure elecció del llengua. A tot això cal sumar-hi els 10 milions d'euros que la Conselleria d'Educació deu als centres en conceptes de funcionament, de programes de reutilització de llibres i beques de transport i de menjador, entre d'altres, tal com denuncià l'STEI-i.

Si fins ara es permetien fins a 25 nins per aula al segon cicle d'Infantil i a Primària, des d'ahir ja n'hi poden haver fins a 30 si, tal com preveu la normativa, les aules són de 60 metres quadrats i 45 m2, respectivament. A Secundària es podia arribar a 30 al·lots sempre que l'aula fos de 45m2; ara hi pot haver fins a 36 estudiants sempre que es disposi de 54m2. Ara bé, l'increment més important es produeix a Batxillerat. Fins ara, en 52,5m2 hi podia haver fins a 35 joves; des d'ahir es permeten classes de 42 en 63m2. Però allò cert és que a les classes hi ha enguany més nins i les aules són igual de grans, perquè a cap centre no s'ha fet ni una sola obra d'ampliació.

Per mostrar el malestar amb què comença enguany el curs, un centenar de membres de la comunitat educativa es manifestaren davant de la Conselleria d'Educació passades les 9.30 del matí. Durant l'acte es llegí un manifest en contra de les retallades i es realitzà una performança inspirada en el film La cabina, per mostrar les limitacions d'espai que patiran a partir d'ara els estudiants. I és que la d'ahir va ser la primera protesta d'un curs que es preveu mogut, ja que s'han tornat a convocar casserolades tots els dimecres a les portes dels centres com ja passà el curs anterior. La Confederació d'Associacions de Pares d'Alumnes de Balears (COAPA) i la Junta de Personal Docent no universitari -STEI-i, UGT, CCOO i ANPE-, convocants de la primera acció d'ahir, també aprofitaren l'avinentesa per valorar l'impacte de la campanya "Així el meu fill no comença", que sorgí en solidaritat amb l'IESSineu. Pel president de FAPA, Vicenç Rodrigo, "l'objectiu de la campanya no era aconseguir que una gran quantitat de pares no portassin els nins a classe, sinó demostrar el nostre malestar i conscienciar". Alguns dels centres que havien confirmat l'adhesió a la campanya són l'IES Sineu, l'IES Sureda i Blanes, l'IES Marratxí i el CEIP Es Pont.

Sobre aquesta qüestió parlà ahir el director general de Planificació, Inspecció i Infraestructures Educatives, Guillem Estarellas, qui afirmà que els alumnes "havien anat massivament a classe". Estarellas només destacà que qui no començà ahir i que no ho farà fins dilluns són els Blauets de Lluc, perquè el cap de fibló deixà en mal estat l'aula on fan classe. Pel que fa al CEIP Es Rafal, Estarellas confirmà que dilluns ja tindran els sanitaris per als banys dels més petits. Per a la resta, assegurà que havia estat "un inici de curs normal i tranquil". Però de motius no en falten a professors, alumnes i pares per protestar, perquè tot i disposar enguany de quatre centres nous a Sineu, a Sant Antoni de Portmany, a Maó i a Sant Lluís, hi ha 590 professors menys que l'exercici passat.

Notícies relacionades

En contra de totes les previsions, ahir d'allò que gairebé ni es parlà va ser de la posada en marxa de la lliure elecció de llengua a les aules, i és que només 7.122 infants (el 13%) dels 54.792 que podien escollir idioma de primer ensenyament van optar pel castellà. El fracàs dels resultats d'aquesta promesa electoral del PPha fet que el Govern no hi hagi volgut donar importància i que actuàs com si no hagués passat res. I és que malgrat la posada en marxa ahir del nou curs, els centres no tenen gaire clar com serà el dia a dia en una aula amb 25 infants on només un ha demanat el castellà. Aquest és el cas del CEIP Marian Aguiló i el CEIP Jaume I, que concretaran la metodologia en forma de racons o grups flexibles a mesura que vagi avançant el curs.

Les retallades també marquen el sus a la Part Forana

Les retallades també afectaren l'inici de curs a la Part Forana, malgrat que no s'hi produïren incidents. Només a Lluc els alumnes no pogueren començar a causa del cap de fibló que afectà el municipi. La comunitat educativa, però, no quedà de mans creuades i en alguns centres els professors hi acudiren vestits de negre i es fotografiaren davant pancartes contra les retallades. És són alguns exemples l'IES Damià Huget de Campos, l'IES Binissalem i el CEIP d'Esporles. Però també alguns de concertats mostraren el seu malestar, cas del col·legi Sant Vicenç de Paül de Sóller.

A més, com ja havien anunciat des de l'AMIPA, a l'IES Sineu només acudiren a classe un terç dels alumnes, segons el president de l'associació de mares i pares, Miquel Marroig, en senyal de protesta per la massificació a les aules. Mentrestant, els professors de l'IES Binissalem enviaren una carta als pares alertant-los de la situació actual.

Pel que fa a la situació lingüística, no alterà l'inici de curs, encara que molts professors lluïren el llaç quadribarrat i alguns centres, com el CEIP d'Esporles, encara el tenen penjat a la façana. D'altra banda, els estudiants d'Infantil i Primària de Sineu ahir estrenaren centre.