TW
4

Balears compta amb un 'sistema sanitari deficient', segons revela el IX Informe de Defensa de la Sanitat Pública. En aquest treball es posa nota als serveis de cada territori, i en el cas de l'Arxipèlag, aquest aconsegueix una nota de 23 sobre un màxim de 38. Això col·loca les Illes com la quarta comunitat de l'estat per la coa, just superada per Múrcia (22), Madrid (21) i el País Valencià (19).

Aquest indicador està elaborat per la Federació d'Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública, que denuncia també com les retallades sanitàries estan aguditzats de "manera molt notable" la disparitat de polítiques sanitàries entre les diferents autonomies.

En concret, l'informe assenyala Navarra com la comunitat amb els millors serveis sanitaris, ja que obté una puntuació de 38 -sent 19 la valoració més baixa i 38, la més alta-.

A la valoració hi intervenen paràmetres com el nombre de llits o metges per cada 1.000 habitants o la despesa sanitària per càpita. Després hi segueixen d'a prop el País Basc (37), Astúries (36) i Aragó (35).

En relació amb les comunitats autònomes amb 'serveis acceptables', Castella i Lleó (33), Extremadura (31), La Rioja (27) i Andalusia i Cantàbria (26) conformen aquesta llista. Entre les que tenen serveis sanitaris regulars' hi ha Castella la Manxa (25), Catalunya, Galícia i les Canàries (24.)

A la coa d'aquest rànquing es troben Balears (23), Múrcia (22), Madrid (21) i el País Valencià (19), amb uns sistemes sanitaris considerats 'deficients'.

La federació responsable de l'informe considera que les dades evidencien "una gran disparitat" en els serveis sanitaris a l'estat, "la qual cosa posa en perill la necessària cohesió i equitat entre territoris". En aquest sentit, el portaveu de la federació, Marcelino Sánchez Bayle, ha qualificat aquesta diferència de "desorbitada" i de "poc raonable".

"És evident que la política de retallades ha afectat totes les comunitats autònomes, però a unes més que a d'altres, depenent de l'interès dels seus governants en preservar la sanitat pública. Alguns d'ells han fet una política menys agressiva contra els seus sistemes sanitaris", explica la Federació.

Recomanació de llits per habitants

D'altra banda, el text assenyala que, si bé la Unió Europea recomana 7,5 llits per cada 1.000 habitants, algunes comunitats com Andalusia (2,63), Castella la Manxa (2,73), País Valencià (2,78) i La Rioja (2,87) estan per davall de l'aconsellat.

Així mateix, Sánchez Bayle ha recordat que, segons organitzacions internacionals especialitzades, hi ha d'haver un 1,5 més de metges d'Atenció Primària que d'Especializada quan, a l'estat, ocorre ben bé el contrari.

Denuncien també que Espanya compta amb "el nombre de professionals d'Infermeria més baix de tota la UE", especialment a l'Atenció Primària.

Finalment, el representant de Defensa de la Sanitat Pública ha aclarit que, per a aquest informe, no han pogut comptar amb les dades del Baròmetre sanitari de 2011, que facilitava el Ministeri de Sanitat -l'últim publicat és el del 14 d'abril de 2011-. Un fet que qualifiquen de "segrest" d'una informació "sufragada" amb els impostos de la ciutadania.