Fonts del Ministeri Públic han confirmat a Efe que en la propera junta de fiscals superiors el fiscal en cap de les Illes, Bartomeu Barceló, proposarà aquest canvi organitzatiu. La fiscal Ana Lamas, que ja està destinada a les Balears, podria ser l'escollida per afegir-se al grup anticorrupció. Tot i això, el nomenament encara s'ha de fer i pert ant no és oficial.
Tot apunta que la tasca a desenvopular per la fiscal serà fonamentalment de suport; és a dir, no està previst que iniciï nous casos relacionats amb delictes de corrupció, sinó més bé que ajudi a tancar els que ja estan oberts.
Actualment, els fiscals Carrau, Horrach i Subirán investiguen prop de vint-i-cinc casos. Cal tenir en compte, a més, que molts estan dividits en una allau de peces separades, que arribada l'hora es convertiran en judicis per si sols o bé seran arxivats.
Els tres fiscals han protagonitzat en els darrers anys un bon seguit d'actuacions que han tingut una forta cobertura mediàtica. Uns quants exemples poden ser els interrogatoris del duc de Palma, de l'expresident Matas, o bé l'escorcoll a l'antiga seu d'UM al carrer del Sindicat. La major part de les investigacions abasten la darrera legislatura de Jaume Matas al capdavant de l'Executiu (2003-2007), quan governava amb el suport del desaparegut partit nacionalista.
El gruix dels casos els han duit el fiscal valencià Juan Carrau i el seu homòleg mallorquí Pedro Horrach. Més endavant, s'incorporà a la unitat anticorrupció el fiscal logronyès Miguel Ángel Subirán. El Ministeri Públic investiga aquí delictes econòmics relacionats sobretot amb antics funcionaris públics d'alt nivell i també possibles finançaments il·legals de formacions polítiques.
Des de Voramar fins a Nóos
El primer gran cas de corrupció que van dur i on encara són és l'operació Voramar, més coneguda com a cas Andratx. Aquesta causa té prop d'una setantena de peces separades, algunes de les quals ja s'han jutjat i han provocat l'entrada a la presó amb condemnes fermes de l'exbatle d'Andratx Eugenio Hidalgo i l'exdirector general d'Urbanisme Jaume Massot.
Un altre cas conegut on exerceixen l'acusació és el Palma Arena, que està dividit en vint-i-sis peces, entre les quals hi ha la que s'ocupa del patrimoni de la família Matas i la que abasta els negocis d'Iñaki Urdargarin a l'Institut Nóos.
Altres, en canvi, afecten de ple l'antiga cúpula d'UM com el cas Son Oms, Maquillatge, Can Domenge, Voltor, Pícnic i Ossifar. Encara hi ha més investigacions amb polítics per enmig, com Ibatur i Bomsai. Només l'operació Llampec sembla de caire purament especulatiu.
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Poble de Mallorca, fem ressò de l’onze de setembre al Principat. Demostrem el nostre rebuig cap a la política colonial d’espoli de l’estat espanyol. Des de Artà a Andratx, des de Pollença fins a Santanyí. Tots units i amb un sol clam. Manifestau-vos dia 12 de setembre, a les 18h, plaça de la Porta pintada, a Ciutat de Mallorca. Un mallorquí, una senyera. Manifestau-vos per la nostra nació, la nostra llengua i el nostre dret a decidir el nostre futur.