Alumnes de l’IES Santanyí, protestant el passat 15 de febrer contra el Govern. | Guillem Mas - Guillem Mas.
Palma05/09/12 0:00
La massificació que pateixen les aules de les Illes enfrontà ahir la Conselleria d'Educació amb professors i estudiants. No debades, el director general de Planificació i Centres, Guillem Estarellas, comparegué en el programa d'IB3 Ràdio El Faristol per negar que es produís aquesta massificació. A més a més, instà Toni Baos, el mestre i sindicalista de CCOO, que anomenàs una sola escola que tingui classes amb 40 alumnes. I és que prèviament Baos havia denunciat, en l'edició d'ahir de dBalears, que algunes escoles arribarien fins a aquest extrem.
8 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
A veure, les condicions de fa 30 anys no són comparables (ho sé perquè jo era a les aules i també hi som ara) i encara menys EN UNA ESCOLA PRIVADA, on es feien fora alumnes amb mal comportament o mal resultat, per favor, que no importa ser professor per a entendre-ho. A secundària els nins de necessitats especials (amb problemes cognitius, físics, mentals o sociofamiliars greus) ja no hi arribaven, eren expulsats del sistema educatiu en acabar l'EGB, I a primària, no es diagnosticaven ni els tractaven, se'ls deixava de banda i punt i feien el que podien. Tampoc hi havia una cinquantena de nacionalitats diferents als centres: no hi havia dins les aules nins que no entenguessin ni una paraula de català ni de castellà (ni adolescents que no haguessin estat tan sols alfabetitzats)i de cultures amb uns valors totalment diferents als nostres. Aquest fenòmen és relativament recent i cal temps per a arribar a aconseguir una bona convivència però també calen mitjans per a donar-los l'atenció necessària (individualitzada). Fa 30 anys, les famílies inculcaven valors com el respecte per l'autoritat o la importància de l'educació i no sobreprotegien els nins com es fa ara (què haruien fet els vostres pares si el director els hagués cridat perquè havíeu trencat o robat material o insultat un professor?). Els estudis eren útils i opcionals, no una obligació legal que només té com a sortide l'atur. Tampoc no hi havia els mateixos referents socials de gent inculta que es fa rica a la tele sense fotre ni brot, ni el "boom" la moda "nini". La mentalitat era diferent, la composició de la societat i de les aules era diferents... No es pot extrapolar alegrement. Qui ho fa és perquè no sap de què parla. Jo us desafiaria a fer classe un matí en un IES en aquestes condicions, a veure quant durau. Us puc ben assegurar que canviaríeu d'opinió sobre els 40 dins classe.
40 i més. I això no és nou d'ara, fa deu anys ja estavem així...
Una flor no fa estiu. Altre temps herem 40 alumnes al col·legi privat i tots els que ho varen voler fer varen treure el batxillerat i la carrera universitària, si tengueren possibles per anar al continent a estudiar. El que hauriem de valorar és el treball dels professors i el seu reconeixement per part dels
Una flor no fa estiu. Altre temps herem 40 alumnes al col·legi privat i tots els que ho varen voler fer varen treure el batxillerat i la carrera universitària, si tengueren possibles per anar al continent a estudiar. El que hauriem de valorar és el treball dels professors i el seu reconeixement per part dels
Una flor no fa estiu. Altre temps herem 40 alumnes al col·legi privat i tots els que ho varen voler fer varen treure el batxillerat i la carrera universitària, si tengueren possibles per anar al continent a estudiar. El que hauriem de valorar és el treball dels professors i el seu reconeixement per part dels
Poble de Mallorca, fem ressò de l’onze de setembre al Principat. Demostrem el nostre rebuig cap a la política colonial d’espoli de l’estat espanyol. Des de Artà a Andratx, des de Pollença fins a Santanyí. Tots units i amb un sol clam. Manifestau-vos dia 12 de setembre, a les 18h, plaça de la Porta pintada, a Ciutat de Mallorca. Un mallorquí, una senyera. Manifestau-vos per la nostra nació, la nostra llengua i el nostre dret a decidir el nostre futur.
Que són de mentiders. L'any passat en vaig tenir 34 ficats amb calçador en una aula diminuta i asfixiant. Que no vénguin amb romanços, idò, que ja n'estic ben farta!
Educació pot dir el que vulgui. Però no m´ho crec. La passada legislataura en vaig tenir 39 dins una aula. Així que ara ja em puc imaginar com van les coses!