Una protesta de funcionaris per les retallades del Govern. | JOAN TORRES

TW
15

La portaveu del grup parlamentari popular, Mabel Cabrer, va declarar ahir que el Govern de José Ramón Bauzá ja ha retallat 1.252 treballadors públics. Són, bàsicament, funcionaris que s'han jubilat i no han substituït o interins als qui no han renovat el contracte. Però a tots aquests cal sumar-hi la retallada de personal de les empreses públiques. Cabrer no la va saber concretar però, si es compleix allò que l'Executiu havia previst, s'haurien d'haver eliminat uns 800 llocs de feina. En total, més de 2.000 treballadors públics menys que no fa un any.

Tot plegat, per la diputada del PP, és una victòria i se'n va mostrar orgullosa sense reserves, encara que també va admetre que no ha estat una "tasca fàcil" perquè "afecta persones". Va insistir que s'havia fet una "feina molt intensa" per part del Govern de Bauzá a l'hora de "redimensionar" el sector públic.

Els 1.252 treballadors que va citar Cabrer inclouen funcionaris i interins dels Serveis Generals però també els d'Educació, professors inclosos, i els de l'IB-Salut.

A més, Cabrer va recordar que el Govern del Pacte, en tres anys, havia augmentat amb 6.000 persones el nombre de funcionaris i interins. Allò, va precisar, significà una pujada del 25% del personal en plena crisi i mentre les empreses privades retallaven un 30% dels treballadors. Segons Cabrer, doncs, el Govern havia d'enviar gent a l'atur a un ritme semblant al del sector privat.

En canvi, va dir la portaveu del PP, durant la darrera legislatura de Jaume Matas, en uns anys de puixança econòmica, el nombre de funcionaris i d'interins "només" va créixer amb 1.000 persones. També va defensar que entre el 2003 i el 2007 les inversions es varen traduir en grans infraestructures -entre les quals cal comptar-hi el Palma Arena- i va defensar el llegat de l'expresident imputat per corrupció contrastant-lo amb les "inversions silencioses" de Francesc Antich.

Cabrer donà a conèixer aquestes xifres en una roda de premsa en què, de fet, volia presentar un paquet de mesures parlamentàries per demanar al Govern que expliqui "l'evolució" de la retallada de personal i que es registraran el mes vinent. Quan se li va preguntar quin estalvi pot significar l'eliminació de llocs de feina que s'ha fet fins ara, va dir que era una de les xifres que l'Executiu ha de comunicar. Amb tot, va calcular que de mitjana els 1.252 cobraven entre 25.000 i 30.000 euros l'any. Això suposaria un estalvi de 35 milions d'euros, aproximadament. Si s'hi sumassin els 800 treballadors de les empreses del Govern partint d'una mitjana de sou semblant, l'estalvi amb la retallada arribaria a una xifra d'uns 57 milions d'euros anuals.

El PP també vol demanar al seu Executiu que expliqui com gestiona l'Administració amb aquesta davallada en el nombre de treballadors i si encara preveu eliminar més llocs de feina amb noves retallades de personal.

Entre aquestes xifres no s'hi compten els càrrecs polítics o de confiança. I pel que fa a les empreses públiques, cal recordar que a l'abril el director de l'Oficina de Control Pressupostari, Joaquín Garcia, va dir que ja s'havien acomiadat 400 dels 800 treballadors dels quals es volien desprendre, però que en els dies següents s'havia de fer una segona reestructuració per rematar la feina. No se n'ha fet públic res més, però en principi ara les empreses públiques haurien de sumar 2.300 treballadors en lloc dels 3.100 que tenien abans que José Ramón Bauzá arribàs al poder. En la reestructuració de l'abril, el Govern va suprimir 27 ens públics, la majoria consorcis, i en va fusionar 57 entre si mateixos.

Més traductors al jutjat

El diputat Miquel Jerez també va presentar ahir tres proposicions no de llei que es duran el curs vinent al Parlament per instar el Ministeri de Justícia a resoldre alguns "dèficits" a Balears. Així, els populars volen que el Parlament demani més traductors, sobretot per als jutjats d'Eivissa i durant l'estiu, que a Menorca es mantinguin dos partits judicials i que els magistrats de l'Audiència viatgin més sovint a Eivissa. Això sí, entre les iniciatives no s'hi comptava una de les principals reclamacions dels funcionaris i professionals del sector durant aquest any: que es canviï el sistema informàtic, anomenat Minerva. Enguany els jutjats han quedat bloquejats durant setmanes per un sistema declarat obsolet.