Antoni Alorda i Antoni Verger, durant la roda de premsa. | PSM.

TW
18

La coalició PSM-IV-E presentarà al·legacions contra el Pla d'infraestructures de transport i habitatge de l'Estat (2012-2024) i el durà al Parlament perquè, denuncia, dedica més de 25.000 milions d'euros només a l'alta velocitat i ni tan sols anomena cap inversió ferroviària a les Illes Balears. Així ho va declarar ahir el diputat Antoni Alorda, acompanyat de l'exdirector general de Mobilitat del Govern i ara regidor a Cort, Antoni Verger.

Segons va dir Alorda, el pla demostra que el Govern espanyol "té doblers per al tren, però no per a Balears". A més, va recordar que enguany els pressupostos preveuen una despesa de 6.034 milions d'euros en inversió ferroviària però, per a l'Arxipèlag, just set, un 0,11% del total. A més, Alorda va recordar que ja és agost i que, de moment, l'Executiu balear no ha rebut ni un euro d'aquests set milions.

Alorda i Verger varen explicar que presentarien una proposició no de llei al Parlament per instar el Govern a reclamar els 300 milions d'euros que encara es deuen a les Illes pel conveni ferroviari, que creuen "jurídicament exigible". Els econacionalistes consideren "clamorós" que l'Estat es gasti milers de milions d'euros en inversions "dubtoses" d'alta velocitat, mentre que a Mallorca no afronta les que estan compromeses.

Verger no es va estar de recordar que les obres del tren de Manacor a Artà estan aturades i en va culpar Bauzá per no reclamar a Mariano Rajoy els doblers pendents del conveni ferroviari. Va apuntar que, si bé havien arribat 143 milions d'euros, encara en manquen 300 i l'Executiu balear accepta el maltractament sense protestar. "Company amaga amb mentides la seva incompetència o manca de capacitat per acabar les obres del tren de Llevant", va criticar Verger, amb referència al conseller d'Agricultura, Medi Ambient i Territori. L'exdirector de Mobilitat va recordar que, segons Gabriel Company, del conveni just n'havien arribat 57 milions i els combois que s'havien comprat per al tren tram d'Artà eren incompatibles amb la resta de la xarxa. "Mentides", hi insistí, perquè el conseller mateix va reconèixer que s'havien rebut 143 milions i ara resulta que els ferrocarrils es faran servir per la línia de Palma a Inca. "I quan dèiem que podien servir per tota la xarxa ferroviària de Mallorca ens acusava a nosaltres de mentiders", remarcava l'exdirector de Mobilitat.

Segons els econacionalistes, el Govern ataca l'anterior Executiu per justificar que les obres entre Artà i Manacor estiguin aturades i els passatgers hagin de baixar a Bordils per canviar de tren, perquè encara no s'ha acabat d'electrificar la xarxa que ja funciona. Per això, Verger i Alorda acusaren Bauzá de "passotisme", de no fer res per acabar unes obres a mitges. També varen criticar que no s'hagi avançat amb el Tram Badia de Palma, però consideren "més clamorós" el cas del tren d'Artà pel fet que les tasques estiguin a mitges i ni tan sols es pagui allò que els constructors ja han fet.

Segons Verger, a Company li feia "il·lusió" la Conselleria d'Agricultura, però "no li interessen" la resta de competències de la seva cartera o "no en sap" i, per tant, "no ha fet res". Va reclamar que el conseller, en lloc de "fer veure amb Bauzá que fa de pagès", vagi a Madrid a exigir els doblers que manquen per acabar les actuacions del tren previstes en el conveni.

Els grans projectes estatals

Tot i les crítiques que han rebut fins ara alguns trams d'AVE ja que hi viatja massa poca gent perquè tinguin sentit fins al 2024, el Govern espanyol s'hi preveu gastar més de 25.000 milions més. Entre els projectes que requeriran més despesa, hi ha acabar l'AVE de Madrid a Galícia, per al qual manquen 8.517 milions d'euros; el tram del corredor mediterrani de Barcelona a la frontera amb França, de 6.543 milions; l'AVE de Palència a Santander, que en costarà 3.400 més; l'AVE de Madrid al País Basc, per 4.323 milions d'euros; el tram de Madrid a Extremadura, amb un cost de 2.651 milions d'euros; l'accés de l'alta velocitat a Astúries, de 1.719 milions, i les vies de Sevilla a Huelva, que requereixen 1.200 milions. A banda, hi ha diversos trams amb un cost de manco de 1.000 milions. En canvi, en la xarxa convencional, es dediquen a inversió just 450 milions a l'any.