TW
2

L'Índex de Preus al Consum (IPC) va baixar dues dècimes en el conjunt de l'Estat al juliol amb relació al mes anterior, si bé ha situat la seva taxa interanual en el 2,2%, la més alta d'ençà que ha començat l'any. Aquest increment es deu fonamentalment a l'escalada del preu dels medicaments i d'altres productes farmacèutics, després de l'entrada en vigor del copagament de fàrmacs, l'1 de juliol passat.

Segons les dades fetes públiques ahir per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) a les Balears, durant el juliol els preus dels medicaments s'incrementaren un 7,4%. I és que cal tenir en compte que les Illes són una de les quatre comunitats on no han davallat els preus en el seu conjunt, sinó tot el contrari. L'Arxipèlag, a més de Cantàbria i Navarra, va augmentar els preus un 0,2%, xifra que arriba fins al 0,3% en el cas de les Canàries. Pel que fa a l'habitatge de lloguer, la pujada al juliol va ser del 0,4%, mentre que en el conjunt de l'Estat se situà en el 0,5%.

El catedràtic d'Història Econòmica de la UIB i la London School of Economics, Carles Manera, assegurà ahir que, tot i que "la inflació de dues dècimes respecte del mes anterior és molt controlada, el que més em preocupa és la possible baixada dels preus que podria portar a un procés deflacionista". Si bé els preus han pujat pel copagament dels fàrmacs, Manera alertà que allò preocupant és entrar en una davallada de preus que seria perillosa per intentar aconseguir una dinàmica de recuperació econòmica.

Segons el catedràtic, amb aquesta inflació dels preus, el que s'ha demostrat és que "la mesura del copagament genera tensió als consumidors". Una de les principals preocupacions és saber com afectarà a l'economia la pujada de l'IVA que s'aplicarà a partir de setembre. Segons el professor de la London Business School, "encara que el Govern vol incrementar la recaptació d'imposts amb aquesta mesura, tindrà efectes contraris i negatius. S'ha demostrat a altres països, com França, que van fer el mateix i ara han hagut d'abaixar-los".

Sobre possibles solucions per sortir d'aquesta espiral econòmica negativa, Manera aposta per "davallar els tipus d'interès al 0,25%, donar més crèdit i que el Banc Central compri deute públic".