Les paraules de Bosch arribaren després d’intentar iniciar ahir el seu discurs durant l’acte de graduació del curs 2011-2012 de la Universitat de les Illes Balears (UIB). Davant dels crits de «fora!» i «dimissió!», el conseller demanà poder exercir «la meva llibertat de pensament i d’expressió». Un cop que els crits es calmaren, el també portaveu del Govern improvisà el seu discurs i animà en primer lloc els joves graduats «pel coratge que heu tingut per arribar fins aquí i us deman que en continueu tenint». I posteriorment demanà perdó per com estaven gestionant la crisi.
Aquest és el segon any que Bosch assisteix com a conseller a l’acte de graduació, i si bé fa un any el conseller només hagué d’escoltar alguna crítica pel finançament per part de la rectora, Montserrat Casas, enguany la defensa del català ha estat la principal reivindicació per part de tota la comunitat educativa.
El vicerector de Filosofia de la UIB, Nicolau Dolç, i el vicerector d’Infermeria i Fisioteràpia, Juan de Pedro, lluïren durant la cerimònia, que presidiren conjuntament amb el conseller, llaços quadribarrats, i De Pedro també en duia un de negre. Però els llaços quadribarrats i les camisetes reivindicatives varen ser molt presents entre els graduats, que complementaren els elegants vestits amb llaços amb la senyera. Ara bé, una de les samarretes més comentades fou la que lluïa una jove graduada, premi extraordinari de carrera, en què es podia llegir «Jo vaig entrar a la Conselleria».
En defensa del català
La rectora de la UIB reafirmà ahir durant el seu discurs el compromís de la institució en la defensa de la llengua catalana. Casas recordà que la Universitat sempre ha defensat i defensarà «una societat amb una cultura i una llengua pròpies que la vertebren i la projecten cap al món. La UIB no resta al marge d’aquest compromís amb la nostra llengua, i el reitera, dia a dia, fent-ne ús quotidià i normalitzat en tots els àmbits de la nostra universitat».
Per introduir la defensa de la llengua, la rectora recordà l’exministre, expresident del Congrés, professor i Doctor Honoris Causa per la UIB Fèlix Pons. Casas rememorà la idea de Pons que «només a partir de la convicció de la superioritat ètica de la democràcia es poden resoldre de bon de veres els problemes de convivència d’una societat, i se la pot projectar obertament cap a una superació dels seus problemes i cap a un progrés clar». Segons la màxima responsable de la institució, «aquesta reivindicació dels valors de democràcia, de llibertat i de benestar col·lectiu forma part de l’ADN de la Universitat, sempre compromesa amb la societat que l’acull».
Després de parlar en els darrers anys, principalment, de la crisi econòmica i de l’infrafinançament que patia la UIB, enguany Casas va optar per la defensa de la llengua territorial després de l’aprovació, el dimarts 17 de juliol, de la modificació de la Llei de funció pública.
En nom dels estudiants parlà Magdalena Buades Fuster, que en referir-se a Ramon Llull també remarcà la seva contribució en la defensa del català. «En un temps en què tots els texts cultes s’escrivien en la llengua de l’imperi romà, ell reivindicà la llengua catalana posant-la al mateix nivell que les altres, cosa que crec que hauria de continuar sent així». Aquesta frase provocà aplaudiments per part dels presents.
A la cerimònia d’enguany hi participaren 385 alumnes, als qui es lliurà un diploma, amb les seves famílies. Si fins ara els estudiants amb un 80% dels crèdits superats prenien part en l’esdeveniment, enguany es limità als que ja en tenien el 90%. Això va fer que la celebració fos més curta i àgil, ja que alguns anys hi havia més de 800 graduats.
30 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Perdó? Mira-te'l, igual que el rei! Vaja un covard, si no estàs d'acord amb com es fan les coses, fes-hi alguna cosa. Ben barruts són tots.
Es un comediant i un poca vergonya ........... Si tinguès un poc de dignitat ja hauria d´haver dimitit, fa oi tenir consellers com aquest, esclà que amb el President que tenim tots son de la mateixa calanya..... un fàstic de govern
Bosch and co, sou uns covards pocavergonyes. El que heu fet als catalanoparlants no té nom i el vostre intent de genocidi no vos ho perdonarem mai.
Diu l'Alcover-Moll = Però de sobte cauen, | galtes avall, | espesses llagrimotes | de sauri fart, Espriu Esther 37.
Si et sents culpable, demanar perdó, et converteix a més de traidor en covard. Rectifica i et perdonarem.
I bravo per l'al·lota premi extraordinari de carrera que lluïa a la camiseta la inscripció "Jo vaig entrar a la Conselleria". Homes i dones així és el que necessitam. Coratjuts i orgullosos de defensar el que és just i ens pertany com a poble.
Perdó, diu? Quin cinisme. Ni jo ni molta gent no perdonarem mai el que han fet ell i tota la camarilla d'en Josemarrón. Colla de traïdors i renegats de la terra!
Jo prefereixo que es baixi el sou un 50% a que demanin perdó, no només ell sinó també la resta dels 495.000 polítics que hi ha a Espanya "vivint del contribuent", doblant la xifra en polítics a països com França o Alemanya) i que asfixien als ciutadans amb impostos i més impostos (exactament com Romà abans de la seva caiguda).
No sé de què s'emociona... a veure si ara resultarà que és de llàgrima fàcil. Tot el que ha fet, col·laborat o deixat de fer vers la llengua no té res a veure amb les retallades. Tot això que ha consentit que es fes, no els ha estalviat cap duro, sinó més bé al contrari. I ara de què plora? De què d'aquí a quatre dies el seu deixeble estimat, que el va posar perquè havia estat professor seu, li fotrà una coça al cul i l'enviarà a Liorna perquè no li ha sabut fer el que s' esperava d'ell? Au plora, plora, fill meu que després de tot això no et voldran a cap banda, T'hauràs carregat la teva pròpia carrera. Quin toix!
Això de demanar perdó s'ha convertit en un clàssic. No fan gens de pena, fan riure. Ah, i naturalment no els perdonam.