Maria Antònia Munar amb el seu misser, Gabriel Garcias, ahir als jutjats de Palma.

TW
29

Sembla com si Maria Antònia Munar hagués decidit defensar-se amb tot l’arsenal de què disposa. L’expresidenta del Consell de Mallorca declarà ahir durant mitja hora davant la jutgessa del cas Inestur, Carmen Abrines.Dues hores després d’haver sortit, va ser entrevistada per IB3 Ràdio. Al capvespre, envià un comunicat a la premsa anunciant que du a la barra Álvaro Llompart, l’excomptable penedit d’UM que declarà contra ella en el judici del cas Vídeo U.

“Emprendré accions legals contra el senyor Álvaro Llompart per fals testimoni”, explicà Munar en el comunicat. L’excomptable és una prova clau de la Fiscalia. Va testificar en el judici pel qual se la va condemnar, però a més és el testimoni ‘estrella’ dels fiscals en una peça secreta en contra de tota la cúpula de l’antiga UM. Segons Munar, l’afirmació de Llompart que el 2004 hi havia doblers en negre en el partit “és radicalment falsa” i es va fer sense cap prova.

“Quan vaig abandonar la presidència d’UMel 2007, Llompart ni hi estava afiliat”, recorda, i afegeix que no podia saber què passava llavors en el partit. Munar explica també que si no acusa de fals testimoni Miquel Nadal; el testaferro d’aquest en la compra de Vídeo U,Miquel ÀngelSard, i els expropietaris de l’empresa, Oliver, Rullan i Almiñana, és perquè, com a imputats en el cas, “tenen el dret a mentir per defensar-se”.

El cas de Cilma

En relació al cas que la va dur ahir de nou als jutjats i en qualitat d’imputada, Munar va reconèixer que havia signat convenis amb el Consorci d’Informàtica Local de Mallorca (Cilma), propietat del Consell i de tots els ajuntaments, però que cada un dels projectes tenia “el seu responsable”.Es va desentendre de qualsevol irregularitat. En aquella època, els caps dels tres projectes eren l’exvicepresident del Consell Miquel Nadal; l’exconseller de Turisme Francesc Buils –tots dos condemnats en altres casos– i l’aleshores  consellera insular de Medi Ambient, Catalina Julve.

Alguns dels projectes investigats “han continuat existint i existeixen fins a dia d’avui”, hi va insistirMunar. S’anomenen Infomallorca, EIEL i Mallorca Digital.

L’expresidenta, doncs, de moment insisteix a dir que firmava però no sabia què feien els seus subalterns, una defensa que no li va servir per evitar la condemna a cinc anys i mig de presó en el primer judici del cas Maquillatge. Ja en aquell moment la condemnaren pels 240.000 euros de subvencions irregulars a l’empresa Vídeo U, que hauria comprat amb Miquel Nadal amb 300.000 euros en negre d’UM.

“Desconeixia del tot que haguessin contractat algú que no anava a la feina i, si ho hagués sabut, no hi hauria estat conforme”, va declarar Munar, i afegí que “no sabia que aquests treballadors estaven efectuant funcions per a UM”. Va dir que els noms ni tan sols no li sonaven i que no els havia vist ni recomanat mai, que no havien treballat amb ella i que no eren a la llista d’afiliats a UM quan ella presidia el partit.

Notícies relacionades

Anticorrupció sosté que a través dels projectes del Cilma es contractaren treballadors “camuflats” que feien feina per al partit. El cas ja és en tràmits perquè s’obri el judici oral i també hi estan imputats expolítics com Miquel Nadal, Francesc Buils, Mateu Cañellas, Miquel Àngel Flaquer i Catalina Julve.

En el mateix comunicat, Munar expressa la seva “estranyesa” pel fet que se la involucri en un cas, malgrat que l’únic que la hi relaciona és haver signat un conveni de col·laboració entre el Consell i el Cilma.I, això,  “sense que jo tingui absolutament res a veure amb la contractació de treballadors per part d’aquest consorci”.

Francina Armengol

Segons Munar, la Fiscalia l’acusa perquè va signar dos convenis, un amb Buils i l’altre amb Flaquer, però el segon mai no el va firmar ella. “El va subscriure la meva successora a la presidència del Consell, Francina Armengol, i no ha estat cridada a declarar i ni molt manco imputada com jo ho he estat”, precisa. De fet, amb el comunicat de premsa Munar inclou imatges d’alguns convenis referents als projectes investigats signats per la seva successora, Francina Armengol.

Munar havia demanat ella per anar declarar, perquè quan la cità la jutgessa al·legà que no es trobava en condicions a casua de la seva malaltia.

L’expresidenta no va dir res als periodistes que l’esperaren als jutjats. Just es va entretenir llegint els cartells en contra de les retallades amb què els funcionaris fa dies que arrebossen qualsevol paret.

A la ràdio en directe

Dues hores més tard, Munar va declarar en una entrevista emesa en directe per IB3 Ràdio que “en temes econòmics ningú no hauria d’anar a la presó, sinó que hauria de tornar els doblers”.

Munar entén que el Codi Penal és massa dur. Va afirmar que és “napoleònic i està desfasat de la realitat actual”. Creu que als condemnats per qüestions de doblers se’ls poden posar “multes i sancions de treball social”, perquè no és “el millor sistema” que hi hagi “gent perdent part de la seva vida (a la presó) i no oferint res a la societat”.
L’expresidenta de Mallorca confia que guanyarà el recurs al Tribunal Suprem en contra de la primera sentència del cas Maquillatge perquè “seria molt injust” que “per un fet que no ha estat provat en absolut” entràs a la presó, una situació que considera “dura i trista” i que no desitja ni al pitjor dels seus enemics. Continuà dient que, tot i la sentència que la condemna, els qui varen ser els seus xofers “demostraren” que el cotxe oficial no es mogué el dia que hauria donat 300.000 euros en efectiu a Miquel Nadal.  Recordà que ni ella, ni Nadal, ni l’exdirectora insular de Comunicació Margalida Sotomayor no han tingut “cap benefici de Vídeo U”, i que “qui té els doblers és el fundador, Miquel Oliver, i els socis”.

Munar reconeix que “la gent vol culpables i ara sembla que tots els polítics són presumptes culpables”, però va defensar una altra manera de fer les coses. “Potser és que jo estic passada de moda o que vaig estudiar dret en una època amb altres valors com la lluita per la democràcia, la llibertat o la divisió de poders”, va subratllar. “Les persones són el primer i els temes de doblers són temes secundaris que s’arreglen, precisament, amb doblers”, va concloure.