El tribunal també condemna a cinc anys de presó l’exdirectora de
Comunicació del Consell Margalida Sotomayor, l’altra gran
perjudicada d’aquest procés. En canvi, l’exvicepresident i mà dreta
de Munar, Miquel Nadal, queda condemnat a dos anys i set mesos, la
pena màxima que demanava la Fiscalia, que li havia aplicat
l’atenuant de confessió “molt qualificada”.
La sentència és especialment dura contra l’expresidenta, per a
qui la Fiscalia demanava sis anys de presó i a qui es condemna pels
delictes de malversació de doblers públics, prevaricació, inductora
de frau a l’Administració i cooperadora en falsedat en document
oficial. A més, haurà de pagar una multa de 54.000 euros pel
delicte de negociacions prohibides a funcionaris i quedarà
inhabilitada durant nou anys i mig. A Sotomayor també la condemnen
pels mateixos delictes i queda inhabilitada durant nou anys.
Els socis de la productora Vídeo U, que va rebre les subvencions
fraudulentes i se’n varen quedar 120.000 euros, Miquel Oliver,
Ramon Rullan i Luisa Almiñana, podran evitar la presó perquè els
condemnen a penes d’un any i tres mesos. El tribunal els aplica els
atenuants de col·laboració i de reparació de dany perquè havien
tornat els doblers. A Alfredo Conde, propietari d’Studio Media
Comunicació, l’empresa que es va quedar els altres 120.000 euros
desviats a través de Vídeo U, el condemnen a tres anys de
presó.
L’Audiència absol els altres tres acusats: la dona i sòcia de
Conde, Elisabet Diéguez, i els testaferros de Munar i Nadal, Víctor
Garcia i Miquel Sard respectivament.
Crisi
La sentència, per condemnar Munar i Sotomayor a gairebé el màxim
de la pena que els podia caure, té en compte “el context social que
desgraciadament vivim”, en referència a la crisi, el
perjudici causat a la “necessària confiança” en l’administració de
fons públics per part de les autoritats, i “l’allau de casos
semblants i el menyspreu ostentat en les conductes castigades vers
els béns públics”.
Els magistrats donen per demostrat que Munar i Nadal decidiren
conjuntament comprar la meitat de la productora Vídeo U a través de
dos testaferros per assumir-ne el control, presentar-se al concurs
de freqüències per a la televisió digital terrestre i aconseguir un
canal de televisió “que servís per a la seva promoció pròpia i la
del partit que representaven”. Cada un es va cercar un testaferro i
pagaren les participacions en efectiu, amb 300.000 euros que Munar
va lliurar a Nadal el 21 de novembre de 2004, just el dia abans de
la compra. Pel tribunal, “segons sembla”, els doblers provenien “de
fons d’origen desconegut del partit Unió Mallorquina”.
A canvi de servir a UM perquè tingués un canal “afí”, els socis
de Vídeo U haurien reclamat que es garantís “la viabilitat
econòmica de l’empresa i els seus integrants” amb doblers públics.
A més, es va fer servir la productora per demanar una primera
subvenció “per a una activitat que mai no es faria” i que s’hauria
de repartir a mitges amb Studio Media, l’empresa que llavors
gestionava Ona Mallorca.
Això darrer ho hauria planejat Conde mateix però, segons la
sentència, qui ho va proposar al copropietari de Vídeo U, Miquel
Oliver, va ser Munar. D’aquí és d’on segons el tribunal varen
sortir les dues subvencions de 120.000 euros cada una que els anys
2004 i 2005 va rebre Vídeo U per fer el programa Temps d’esports,
que mai no es realitzà. Segons el tribunal, l’expedient
administratiu de les dues subvencions era “per donar aparença legal
a una derivació de doblers públics” en benefici d’Oliver i de
Conde, i els implicats tenien clar que “l’activitat subvencionada
no es faria”.
El tribunal insisteix que Munar i Nadal votaren les dues
subvencions al ple del Consell tot i que sabien que era
incompatible donar-ne a una empresa de la qual en controlassin més
del 10%.
Així mateix, la sentència explica que entre el 2004 i el 2007
Vídeo U va rebre 3,8 milions d’euros de les administracions balears
i, a canvi, “es va veure abocada” a contractar més de deu afiliats
d’UM que mai no hi feren feina.
Proves
El tribunal es basa, en bona part, en les declaracions dels
imputats, sobretot en les de Miquel Nadal i els tres socis
originals de Vídeo U. Però també afirma que hi ha prou factors
externs per corroborar-los mínimament. Accepta el relat de Nadal
segons el qual Munar va donar els 300.000 euros per a la compra en
el cotxe oficial, el 21 de novembre de 2004, en un trajecte per
l’autopista d’Inca. Descarta el certificat de la defensa de Munar
segons el qual aquell dia el cotxe oficial no es va moure, perquè
els conductors declararen que “no totes les sortides es
registraven”.
Els magistrats neguen que Garcia fos testaferro de Nadal
–“malgrat la vehement negativa” de Munar que ho fos d’ella–, perquè
consideren que no tindria gens de sentit que l’exvicepresident en
tingués dos. Cal recordar que, segons Nadal mateix, el seu
testaferro era Miquel Sard, que ho va confessar. També recalquen la
“inversemblança” de la declaració de Garcia, que va arribar a dir
que podia no ser el testaferro de Nadal i ser-ho d’algú altre, però
que en tot cas segur que no es tractaria de Munar.
A Sotomayor la situen en un paper d’intermediària perquè va fer
els informes per justificar les subvencions. El tribunal defineix
el procés administratiu com “un cúmul de disbarats” que són un
“indici revelador” del “pla delictiu”. De Munar no accepten que no
conegués les dues subvencions perquè duia un “control exhaustiu”
del Consell i de les qüestions de comunicació. Nadal resulta
beneficiat pel relat del lliurament dels doblers en el cotxe, però
els magistrats no creuen que no sabés que les activitats
subvencionades no es farien.
10 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
No trob que siguin gens dures, les sentències. Ni mica.
Resumint: Farà el mateix que fà en Matas.
Arnau de Santacilia no té idea alguna de dret i ja cerca bubotes; creus que Munar entrarà demà a la pressó?. La fiscalia no trobarà adient que la fiquin a la pressó, ella recurrirà (com ja ha dit) als tribunals superiors (un any, una any i mitg) i en cas de ser confirmada la sentència, encara demanarà indult (6 mesos). Total; uns dos anys sempre sense considerar altres causes que té obertes.
La Sra.Munar puede estar segura de haberlo intentado todo: demoras por enfermedades fingidas, certificados no ratificados en juicio,montar una "acción popular" contra sí misma para poder acusar a los demás co-imputados, etc.Tiene muchos asuntos pendientes que caerán inexorablemente y acabarán de hundirla.¿No quería formar,con sus cuatro gatitos y medio una "munarquía" poco menos que eterna llenándose los bolsillos a mansalva, aprovechándose de la ambición y mediocridad de sus socios varios? Pues ahora,que se aguante.Y le queda mucho camino por recorrer.
Veniu a eRepublik! Ës un joc de simulació militar,ecnoòmic i polític gratuït 100% i no necessita cap descàrga. Tots els catalans/valencians/illencs estem intentant fer-nos amb un país (Arabia Saudita) per controlar-lo ja que no ens deixien tenir els Països Catalans al joc Si voleu ajudar entreu aquí: http://www.erepublik.com/en/referrer/Naboal El joc està molt currat no us el perdeu!. Entreu per Arabia!
Per què en Matas i n'Urdangarín encara són al carrer? Contra UM, la justícia ha estat rapidíssima. No dic que no s'ho meresqui, però crida l'atenció de l'eficàcia dels fiscals del PPSOE contra els partits nacionalistes i la lentitud amb els seus.
Són més durs amb uns que amb altres.
Tengan paciencia. Esta es la primera sentencia recaída contra la Sra.Munar.Faltan muchas más.Pero muchas.
Condemnes dures???? Cagondell ....ni presò a n'aquesta que allà té dret a menjar, a lletgir, a dormir, a nedar....A PICAR PEDRA!!!!
Condemnes dures? I una m.... Si tenim en compte el poder que tenen els polítics, de quina manera les seves actuacions afecten a tota la soicetat, les condemens pels seus actes delictius haurien de ser més grosses. S'haurien de tenir en compte tots els perjudicats. I als polítics que ara ens governen els haurien de tancar tots a la presó per robar i avassallar al poble; per consentir que hi hagi persones que estiguin en una situació econòmica lamentable; fins i tot hi ha gent que s'ha llevat la vida per motius econòmics. Aiixò hauria de comptar a l'hora de jutjar-los.