Francesc Buils i Bartomeu Vicens,condemnats per corrupció.

Francesc Buils i Bartomeu Vicens,condemnats per corrupció. | Joan Riera

Clara Giner/Enric BorràsPalma12/07/12 0:00
TW
11

Alguns dels principals missers de les Illes Balears que han duit casos de corrupció no comparteixen l’opinió del jutge degà de Palma, Francisco Martínez Espinosa, que creu que se n’haurien d’endurir les condemnes. Espinosa va dir despús-ahir que no volia una reforma general del Codi, però que entre els ciutadans hi ha una sensació “d’impunitat” vers aquests delictes.

El veterà misser i actual president del Consell Consultiu del Govern, Rafel Perera, per exemple, s’oposa, d’entrada, a una nova reforma del Codi Penal. “Ja és bastant dur pel que fa  a les penes i delictes; a Europa, és dels més durs”, afirma. No vol entrar en el detall dels delictes de prevaricació, malversació de doblers públics i falsedat que va citar Espinosa, perquè els hauria d’estudiar concretament, però s’oposa a una nova reforma per endurir condemnes. I no té pèls a la llengua per dir que els delictes urbanístics, contra el medi i l’ordenació del territori no s’haurien de castigar amb presó. “Eugenio Hidalgo (exbatle d’Andratx) és a la presó per convertir la caseta d’un ca en un xalet”, lamenta Perera, i recorda que “no li varen trobar ni un euro públic”. A banda d’això, el veterà advocat es queixa que cada nou ministre de Justícia vulgui reformar el Codi Penal. “Això és una aberració”, diu, “hauria de ser molt més estable”.

Per la seva banda, el misser Josep de Luis també considera que les penes “ja són prou dures”. Està d’acord amb Espinosa que els ciutadans creuen que hi ha “impunitat” en els delictes de corrupció, però considera que això no és perquè les condemnes siguin massa suaus. “Molt sovint es comencen processos per corrupció per errors administratius”, afirma. “El que cal és ser més curosos”, perquè durant la instrucció es desinflen els casos i això causa la sensació d’impunitat.

Eduardo Valdivia afegeix que “no es pot legislar basant-se en portades de diari. És un error”. I afegí que les penes per corrupció de per si ja “són suficientment dures. La prevaricació comporta fins a deu anys d’inhabilitació: la malversació, fins a sis anys de presó, i la falsedat, sis anys també. Són penes molt severes”.

Fernando Mateas, en la mateixa línia, afirma que “no es pot exigir que s’agreugin o penalitzin comportaments perquè conjunturalment es demani. No es pot legislar per incidències polítiques”. I apunta que “el Codi Penal permet aplicar la pena que s’estableixi en tota la seva extensió en funció de la gravetat dels fets”. Insisteix, però, que “no s’ha d’endurir el marc punitiu actual. Què més volen? A un senyor que s’endú 12.000 euros li  cauen tres anys i mig de presó per malversació de cabal públic. Què volen ara, que li tallin la mà?”.

El catedràtic de Dret Penal i misser Gabriel Garcías assenyala  que, encara  que respecta totes les opinions, la seva és que “no som partidari de l’augment de penes, mai. Ni per corrupció ni per res.  Amb l’assassinat tampoc”. L’advocat precisa que “està demostrat que augmentar les penes no disminueix la criminalitat”. I puntualitza que la malversació i la prevaricació “són delictes contra l’Administració pública, però no de corrupció. Aquests no existeixen com a tals en el Codi Penal”.