Segons dades de la Universitat de les Illes Balears (UIB), el juny de 2012, a Mallorca, un 79,7% de les proves s’ha fet en català, amb un increment de més del 2% pel que fa a l’any anterior. Quant a la procedència, els alumnes dels centres públics de Palma han optat en un 78,8% per l’ús de la llengua pròpia, enfront del 60,9% dels centres privats. A la Part Forana, l’ús del català arriba al 93,3% entre els estudiants dels centres públics. Amb tot, en els privats de la Part Forana el percentatge assoleix el 94%.
A Menorca, la xifra és la més alta i arriba al 96,6% de proves realitzades en llengua pròpia. En aquest cas, l’increment també ha estat de prop del 2%. A Eivissa i Formentera, el percentatge assoleix enguany el 80,2%, davant el prop de 76% registrat l’exercici anterior. Això representa la major pujada, amb un increment de prop del 4%, tant pel que fa als centres públics com privats.
100% en català
S’ha de tenir en compte que els alumnes de Selectivitat poden triar, al marge de les proves de llengües instrumentals, en quin idioma volen fer els exàmens. Així, les dades es refereixen a l’elecció de les llengües en proves específiques, com biologia, història o filosofia, i no en les d’anglès, castellà i català.
En aquest sentit, un 37,4% dels estudiants han realitzat enguany el 100% dels exàmens específics en català. Això representa una pujada del 4% respecte de l’any passat. Un 24,5% ha fet entre el 75 i el 99% de les proves en llengua pròpia, enfront del 18,7% que n’hi ha fetes entre el 50 i el 74%. El 7,6% ha fet entre un 25 i un 49% dels exàmens en català, davant l’11,9% que només hi ha fet un 25% de les proves.
Increment significatiu
Segons les dades de la UIB, els darrers 20 anys, l’ús del català a les proves ha crescut un 54,2%. El 1992, un 26,9% dels exàmens foren en català, mentre que el 2002 la xifra arribà al 60,1%. El 2012, el percentatge ja assoleix el 81,1%.
De fet, la tendència de l’augment en les darreres dues dècades ha estat constant i progressiva. En aquest sentit, els increments interanuals més rellevants es registren entre els anys 2001 i 2002, amb un augment de l’ús del català del 7 i el 9,4%, respectivament. L’any 2005 l’increment, en el conjunt de Balears, també és significatiu amb una pujada del 5,1%.
En els darrers quatre anys, l’increment interanual se situava al voltant de l’1%. Així, enguany ha tingut lloc una major tendència a l’alça amb un increment del 2,3%, que confirma, tot i els atacs a l’idioma, la bona salut del català.
21 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Molts de ditets però cap resposta...
L'adquisició del vocabulari "científic" o especialitzat per part dels alumnes es realitza per mitjà de la assignatura de "MEDI" que és fa en català per una de les primeres lleis educatives en relació a la llengua, la llei anomenada del 25% que assegurava la realització obligada d'aquesta assignatura en català!! (llei del pp per cert) , si a més li afegim la llengua vehicular en català, és normal que els alumnes surtin semi analfabets funcionals en castellà "científic" i per això trien la selectivitat en català, perquè no saben desenvolupar el seu discurs "científic" en un castellà de cert nivell. Ningú dubta que els alumnes coneguin el castellà "comú", col·loquial, quan acaben els estudis, però no com a llengua de transmissió de coneixements "científics" i aquesta tria voluntària del català per fer l'examen de selectivitat ho demostra patentment . Per cert el terme "científic" és paraula preuada pel catalanisme redemptor.
Per es qui xerrau fora sabre: http://es.wikipedia.org/wiki/Anexo:Ranking_de_universidades_de_Espa%C3%B1a http://www.primeringreso.com/2012/04/mejores-universidades-de-espana-ranking.html Són dos rànkings universitaris, al de wikipedia la UIB apareix en posició 23 de 71. En el de primeringreso, 31 de 91. Una dada interessant, en ambdues classificacions la UIB està molt molt per damunt de la Universidad Europea de Madrid, part del mateix consorci que vol fer una universitat privada a Llucmajor... Ho dic perque encara diran que sa privada que faran té més nivell que sa UIB..
Al observador: la gent es matricula a la Uned per la possibilitat d'estudiar des de casa seva, a distància, com el propi nom diu. En canvi a la Uib es necesària una asistència presencial del 60%. El prestigi no te res a veure. Prima l'economía, en aquest cas, de temps. El català es la nostra llengua, pesi al qui pesi.
Aqui a algunos la obsesión les ciega, ya que sólo hay que ver el prestigio que tiene la UIB en comparación, por ejemplo, con la Universidad de Granada, por ejemplo, dijo porque podria citar, otras muchas con gran prestigio. Esto se aprecia entre otras cosas en la desbandada existente que hay para matricularse en las islas, por ejemplo, en la UNED, no digo más.
Ai!, quin mal de panxa que deuen haver tengut els espanyolistes i renegats del PP quan han llegit aquesta notícia.
Això és el que importa. Els joves que seràn universitaris prefereixen el Català a la llengüa imposada Ja poden lladrar els trebucats mentals pels diaris, no són signiticatius.
En torn a un 80%, xifra que s'aproxima també a l'elecció de llengua dels pares. Em sembla que amb aquesta nova dada queda clar que els ciutadans d'aquestes illes aposten majoritàriament (molt majoritàriament) pel català. I siguem sincers, aquí ja no hi ha pressions als pares ni res que valgui, un jove que no té clar saber fer l'examen en català no el triarà ja que la selectivitat es una prova massa important com per ficar els debats de la llengua, i en la puntuació es irrellevant fer l'examen en un idioma o en un altre. I així i tot el 80% dels estudiants han optat pel català. Pot ser hi hagi una majoria silenciosa conservadora en aquestes illes, però més gran es encara la que prima per la llengua pròpia quan ha de prendre una decisió pròpia. Una ben diferent es que des dels sectors empresarials, molt concrets social e ideològicamet, es penalitzi sistemàticament al català, tan en la feina com en els currículums.
La llengua catalana és inexpugnable. A poc a poc els guanyam el torcebraç. Moltes de multinacionals ja comencen a incorporar el català al seu repertori de llengües internacionals per escampar els seus productes. El Principat aviat es farà independent sense cap estat referent que li faci costat. Els mallorquins, que ens haurem de carregar tots sols el mort espanya quatre o cinc anys, farem una viada a agafar els tapinets i a federar-nos amb el Principat perquè el tendrem a ell com a Estat referent i aliat. Segurament ens federarem, dins poques dècades, el Principat, les Balears i Andorra. Llavors la llengua catalana rebrotarà esponerosa, genuïna, esplendorosa en tots els àmbits de la vida. La nosa espanya ja no la podrà posar pus en perill. VISCA MALLORCA LLIURE!
@Moneot: imagino que eso de Visca la terra no está considerado como una pardalada