Un any després de la constitució de l’Executiu, el president assumeix que és necessari donar un nou impuls a l’acció de govern. | JOAN TORRES

TW
18

José Ramón Bauzá aguanta estoicament crítiques, xiulades i protestes. No li preocupen. El president és conscient que les retallades en sanitat i educació són impopulars, que convertir el català en mèrit per accedir a l'Administració genera conflictivitat i que instaurar la lliure elecció de llengua indigna també un sector de la població. N'assumeix el desgast perquè està convençut de la necessitat d'aconseguir l'estabilitat pressupostària i reduir el dèficit públic. Pretén, a més, fer complir el programa electoral tant com sigui possible.

Bauzá, complert el primer any de gestió, troba necessari donar un nou impuls a l'acció de govern. Sap que la consellera de Salut, Carmen Castro, està cremada i ha de menester un relleu. Ara bé, tot i les diferents veus -també del partit mateix- que li demanen la destitució de la consellera, no té previst afrontar una remodelació del Govern de manera imminent. La supèrbia del president atura els canvis, ja que Bauzá i el seu entorn pensen que rellevar algun conseller just després d'un any de gestió seria reconèixer greus equivocacions. I no hi està disposat.

Reduir el nombre d'aturats és l'objectiu prioritari declarat per Bauzá en reiterades ocasions, però de moment just ha augmentat respecte de fa un any. Bauzá està convençut que en aquest aspecte el seu Govern està fent tot allò que pot per contribuir a la reactivació econòmica. El president, en qualsevol cas, no està gaire content amb la gestió del conseller d'Educació, Cultura i Universitats, Rafel Bosch, ni de la consellera de Salut, Carmen Castro. Aquesta darrera no vol continuar i Bauzá no n'està satisfet. El president li retreu que, en un col·lectiu -el sanitari- tradicionalment amb simpaties cap al Partit Popular, no té absolutament ningú que faci una valoració positiva de la seva gestió.

Bauzá entén que Salut s'hagi d'enfrontar als metges si ha de fer complir una sentència judicial que obliga els facultatius a retornar els complements salarials cobrats des del 2008. Però des del Consolat es reclama fermesa i una posició unitària ben definida. De fet, encara avui no està clar si els metges hauran de tornar els doblers o si no cal que ho facin. Bauzá reclama a Castro que sigui capaç d'arribar a acords amb el col·lectiu mèdic, sempre des de la legalitat i fent el necessari per complir amb els objectius econòmics fixats. El tancament de l'hospital General i del Joan March, beneït per Castro, no és qüestionat per Bauzá, malgrat que lamenta la manera com s'ha explicat.

El president mai no ha confiat gaire en la consellera de Salut. De fet, inicialment, no formava part de l'Executiu. En principi Bauzá havia ideat un Govern format només per mallorquins. Des de Menorca i Eivissa es pressionà Bauzá i, finalment, desistí de la seva intenció. Fou així com Castro arribà a Salut.

Cercles propers a Bauzá tenen clar que la gestió de Castro ha estat erràtica i, fins i tot, admeten que la polèmica presència de Juan José Bestard perjudicà molt la consellera. La destitució de Bestard serví per calmar els ànims dins l'estructura de Salut, però no s'ha aconseguit millorar la relació amb el col·lectiu. El relleu de Castro implicaria una remodelació, que no quedaria delimitada a Salut, ja que el substitut no seria d'Eivissa.

Tampoc no ha agradat el fet que Castro viatgi de manera quasi diària a Eivissa i que dimarts no acudís a la reunió de la mesa sectorial de Salut, a pesar de l'amenaça de vaga indefinida dels metges.

Un dels rumors que s'han divulgat els darrers dies situa Rafel Bosch, ara conseller d'Educació, Cultura i Universitats, al capdavant de Salut. Ja ha estat desmentit per l'interessat mateix, que ha vist saciada la seva ambició política amb Educació i no considera, almanco per voluntat pròpia, la sortida.

Bauzá, respecte de Bosch, té un discurs personal contradictori. Té un compromís personal amb qui fou el seu professor al col·legi de Sant Francesc i a qui té una elevada estima. Ara bé, no està content amb diferents actuacions de la Conselleria. No li ha agradat, per exemple, que Bosch es mostràs partidari, i ho fes saber en diferents àmbits, de no modificar la Llei de normalització lingüística. I tampoc no li va agradar saber que Bosch exigís al conseller d'Interior, Simó Gornés, que la modificació de la Llei de la funció pública no afectàs els docents.

Bauzá considera que Educació ha estat massa condescendent i tolerant amb els protagonistes de la campanya "Enllaçats per la llengua", que omplí de senyeres molts instituts de Mallorca.

Des del Consolat es troba un encert la iniciativa de posar en marxa la lliure elecció de llengua. Això no obstant, s'espera que en un futur immediat es pugui estendre més enllà del segon cicle d'Infantil i el primer de Primària a què ara està reduïda. Es pensa també que s'ha de millorar la lliure elecció de centre, tot i ser conscients de les dificultats.

Bauzá valora molt positivament la feina del vicepresident econòmic, Pep Ignasi Aguiló. Fonts properes a Bauzá han assegurat que no pot descartar-se que una futura remodelació serveixi alhora per alleugerir la feina del vicepresident, que podria perdre alguna de les seves competències actuals amb la creació d'una nova conselleria, que tindria, a més, alguna de les àrees que avui estan en mans de Gabriel Company.

El president està content de la feina del conseller de Presidència, Antonio Gómez, a qui descartà per un càrrec executiu al partit perquè pugui continuar dedicant tots els seus esforços a l'acció de govern.

Així mateix, Bauzá és crític amb la manera com les distintes conselleries comuniquen la seva acció de govern. En aquest sentit, des del Consolat mateix, per exemple, es dubta de si s'ha abordat de la millor manera possible el conflicte sorgit al voltant dels negocis del president.