El Govern diu que el Joan March és seu, però no figura al Registre de la Propietat

La donació és una figura jurídica que suposa la transmissió de la propietat. Això implica que el notari doni fe de l'acte, que posteriorment és elevat al Registre per al coneixement públic del canvi de titularitat, entre altres aspectes. Tanmateix, i en moltes ocasions, en les donacions i en altres adquisicions de béns immobles, el canvi de titularitat no s'arriba a inscriure. Perquè la donació sigui vàlida, s'ha de fer en escriptura pública, és a dir, davant notari. Perquè la donació sigui efectiva, ha de figurar l'acceptació de l'adquirent en el mateix document.

A les gràfiques adjuntes en aquesta pàgina apareixen una còpia del Registre de la Propietat i una altra del cadastre. En la darrera s'aprecia com existeix una parcel·lació, la 406, dins de la finca 159. A aquesta parcel·la, la 406, correspondrien les 20 quarterades que el financer donà el 1938, en plena Guerra Civil espanyola, i on s'ubica l'hospital Joan March. El Govern de Bauzá ha anunciat ara que el tancarà de manera definitiva l'any que ve sense aclarir quin ús li donarà.

"La família March va fer la donació no condicionada", segons fonts de la Conselleria d'Administracions Públiques, al Patronat Nacional Antituberculós el 1938. Després, la gestió passà a l'Administració Institucional de l'Estat, fins que el 1985 fou transferit a la Conselleria de Sanitat. El Govern, entén, per tant, que és patrimoni seu "ja que, per l'any de cessió, la donació estaria plenament consolidada", explicaren.

Actualment, l'ús de l'edifici de Caubet està adscrit a la Conselleria de Salut, que hauria de decidir què fa amb l'immoble quan deixi de ser hospital, com ha determinat Bauzá. El Govern entén que no depèn d'un termini administratiu, "però hauria de ser una decisió ràpida". En cas de no voler l'adscripció, la Direcció General de Patrimoni "podria disposar de l'edifici com consideràs oportú". Segons Administracions Públiques, "això inclou totes les possibilitats que es vulguin plantejar".

Fonts del grup financer March explicaren que el contracte de 1938 no fou una qüestió empresarial, sinó de la família, raó per la qual "ignoram els termes en què es va poder fer".