El dia d’ahir va ser el punt culminant del procés i la tensió es podia tallar. Va arribar fins al punt que l’exdirectora de Comunicació de Munar, Margalida Sotomayor, es va enfonsar. Literalment. Mentre escoltava el misser del testaferro confés de Miquel Nadal, Miquel Sard, Sotomayor sanglotava tan dissimuladament com podia. La cama se li movia de manera gairebé espasmòdica. El fiscal, que ahir feia l’informe final, li demana la pena més alta, sis anys de presó, com a Munar.
Tot i amb això, Carrau gairebé no es va dedicar a Sotomayor. Va centrar els seus esforços en Munar, que mantenia el cap alt i fred, atenta a tot el que es deia.
El fiscal va assegurar que tres dels principals arguments de la declaració de Munar eren “mentides i falsedats”. Considera demostrat que és fals que a UM no hi hagués doblers en negre, que ho eren els 300.000 euros que hauria lliurat a Nadal per comprar Vídeo U; que no és cert que el fundador d’aquesta productora, Miquel Oliver, fos socialista i no uemita; i que és mentida que Munar no tingués una relació íntima amb la dona del seu presumpte testaferro, Víctor Garcia.
Contradiccions
Tot això ho va argumentar basant-se en les contradiccions del relat de Munar amb el dels altres acusats. Va recordar que la dona de Garcia, Coloma Munar, havia admès que, a més de ser parenta de l’expresidenta, li feia massatges periòdicament. Que el testimoni del comptable penedit d’UM, Àlvar Llompart, va assegurar a l’estrada que Munar continuava controlant la principal caixa de doblers en negre d’UM fins i tot quan ja no presidia el partit.
Va assegurar que Oliver era proper a UM perquè les institucions en què governava aquest partit li feien contractes i subvencions. Carrau, a més, va voler llevar importància a la declaració dels xofers i el certificat del Consell que acredita que el cotxe oficial de l’expresidenta no va sortir el dia que se suposa que donà els doblers a Nadal dins d’aquell mateix vehicle.
El fiscal va exposar tots aquests detalls molt segur de si mateix, enumerant les contradiccions del relat de Munar amb el d’altres acusats i testimonis com si fossin indicis suficients per condemnar-la. Segons Carrau, ho són.
Perquè més que en proves directes Carrau es basa en “la inconsistència del relat” de l’expresidenta i en indicis incriminadors. Pel fiscal, l’explicació dels fets que ofereix Munar no és cap “alternativa raonable” a la de Nadal, el seu testaferro i els tres socis de Vídeo U, que mantenen que ella va comprar un quart de Vídeo U el 21 de novembre de 2004, quan Nadal en va adquirir un altre 25%. Per Carrau, el testimoni d’un funcionari de l’Agència Tributària ha deixat clar que no tenia gens de sentit que l’exmà dreta de Munar tingués dos testaferros i que, per tant, un havia de ser de Munar. Només podia ser Garcia, si Sard ho era de Nadal.
Amb tot, el misser de Garcia mantenia ahir que, de fet, era testaferro d’UM. És el testaferro errant: fins ara ha declarat que ho era de Nadal o que no sabia de qui ho era, però que de Munar segur que no. Ara ho és del partit.
El fiscal també manté que era impossible que Munar no estigués darrere de les dues subvencions que va rebre la productora, fundada per Miquel Oliver, aquell any i el següent. Eren dues partides de 120.000 euros i, segons Carrau, no podien passar inadvertides, perquè el 2004 mateix aquesta subvenció va ser la quarta partida més important de Presidència.
Carrau va deixar clar que Sotomayor havia tramitat les subvencions, però afegí que “no podia decidir-ho ella tota sola”: havia de ser cosa de Munar. I Nadal?A ell gairebé el va deixar al marge. Ahir no era en el seu punt de mira.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.