TW
5

Les Illes Balears són a la coa de l'Índex de Transparència de les Comunitats Autònomes (Incau). Elaborat per Transparència Internacional, l'única organització no governamental dedicada a combatre la corrupció, l'índex està encapçalat per Andalusia i Galícia, igualats a 87,5 punts sobre un total de 100. Les Illes Balears en sumen 56,3, igualades amb València (56,3) i només per davant Cantàbria (53,8).

Transparència Internacional envià a totes les comunitats autònomes el quadre dels 80 indicadors que s'utilitzarien en les avaluacions. Més tard, se'ls va remetre un qüestionari i que ja havia estat omplit per TI-Espanya, que recollia una puntuació derivada d'una valoració prèvia i externa realitzada per l'organització mateixa. Aquesta puntuació es podia incrementar amb la informació facilitada per cada comunitat, que han acabat d'emplenar el qüestionari. Hi ha dos possibles nivells de puntuació en cada un dels 80 indicadors que integren l'índex de transparència. Si la informació està publicada a la web de la comunitat, se suma un punt, i en cas contrari, la puntuació és zero. En funció de la valoració total, Transparència Internacional Espanya ha elaborat un rànquing final amb puntuacions d'1 a 100.

Els 80 indicadors estan agrupats en cinc àrees. Es tracta de la informació sobre la comunitat autònoma que es facilita als ciutadans, les relacions amb els ciutadans i la societat, la transparència economicofinancera, la transparència en les contractacions de serveis i subministraments, i la transparència en matèries d'ordenació del territori, urbanisme i obres públiques.

En el primer grup de preguntes, que fa referència a la informació sobre la comunitat autònoma que es facilita, les Illes Balears ocupen la darrera posició amb 47,8 punts. Andalusia i Galícia estan igualades en la primera plaça amb 100 punts cada una. Entre altres preguntes, havien de respondre si s'especifica la informació sober els sous o retribucions del president i els consellers o si es publica l'agenda d'activitats i visites dels alts càrrecs i els parlamentaris. La segona gran àrea de preguntes fa referència a les relacions amb els ciutadans i la societat. Les Illes Balears es troben en la 14a plaça (73,7 punts), només per davant d'Astúries (68,4), Múrcia (68,4) i Cantàbria (52,6). Entre les qüestions a respondre hi figurava, per exemple, si es publiquen a la web els acords complets dels consells de govern.

Les Illes Balears (41,2) ocupen la desena posició en l'apartat de transparència economicofinancera igualades amb Aragó i Castella-Lleó i molt lluny d'Andalusia i Múrcia, que encapçalen el rànquing amb 82,4 punts. Les comunitats hagueren de contestar, entre altres qüestions, si es publica com a mínim de manera trimestral l'execució dels pressuposts.

Respecte de la transparència en les contractacions de serveis i subministraments, les Illes Balears (37,5 punts) estan igualades amb el País Basc i València i només per davant de Castella-la Manxa (12,5). Es demanava a les comunitats, entre altres coses, si es publiquen les actes de les meses de contractació.

Finalment, en l'àrea que avalua la transparència en matèries d'ordenació del territori, urbanisme i obres públiques, l'arxipèlag balear està situat en la 13a posició amb 76,9 punts. Entre les preguntes que havien de respondre les comunitats, hi havia la de si es publiquen els convenis i altres instruments urbanístics.•