La declaració de García es va contradir amb la de l'altre testaferro, Miquel Sard, i amb les dels tres socis de Vídeo U -Miquel Oliver, Luisa Almiñana i Ramon Rullán-, i acusà tots quatre de mentiders. També es contradigué amb la seva primera declaració davant del fiscal. Això sí, com Sard, va coincidir que "el propòsit de la compra era que el partit (UM) pogués tenir el control sobre un mitjà de comunicació". L'adquisició es va fer just abans que Vídeo U es presentàs a un concurs públic per aconseguir una llicència de Televisió Digital Terrestre (TDT).
En la segona sessió del primer judici del cas Maquillatge, García va admetre que havia comprat un 25% de les accions de la productora, però va dir que ho havia fet a petició de Nadal, que s'hi havia dirigit a través de la seva dona, Coloma Munar, cosina política de Maria Antònia Munar.
Va admetre que coneixia Nadal dels actes oficials i de la formació, mentre que amb Munar tenia una relació "amistosa i familiar, però no una relació intensa". Després va afegir que en l'època de la compra, el 2004, la relació amb Munar era "gairebé inexistent". Durant la instrucció havia apuntat que tenia una "relació estreta" amb l'expresidenta. Tampoc no va explicar per què creia que Nadal necessitava dos testaferros.
García afrimà que, quan Oliver li va fer saber el 2008 que volia recomprar les accions de la productora, ho va comentar a Nadal i aquest el va remetre a Munar. Va assegurar que quan parlà amb la política aquesta li va comentar que no en sabia res. "Se'n va estranyar molt i em va dir que en parlàs amb Nadal i intentàs desfer tot aquest embolic". Arran de les preguntes del fiscal Juan Carrau, García va admetre que en la darrera declaració en fase d'instrucció havia apuntat que era testaferro de Nadal, "llevat que ho fos d'una altra persona sense saber-ho". Ahir li va llevar importància i assenyalà que era un afegit referit a una "persona indefinida".
El "bullit" de Vídeo U
García, que va fer una declaració voluntària el març de 2010 en què desmentí allò que havia dit just dos mesos abans, va confessar al misser de Nadal, Josep Zaforteza, que havia canviat la versió "perquè havien descobert el bullit en què estava ficada Vídeo U". Era, a banda de Miquel Nadal, l'únic que podia acusar directament Munar d'estar darrere de la compra d'un 25% de la productora. Els altres acusats que ho mantenen diuen que ho sabien per la boca de tercers, com García.
Aquest és el cas de Sard, per exemple, que ahir va admetre que havia adquirit un altre 25% de les accions de Vídeo U per encàrrec de Nadal i va afegir que García li havia deixat clar tres vegades que representava Munar en la compra. També va acceptar que "des del primer moment" Nadal li havia comentat que darrere de l'operació també hi havia Munar.
A més, reconegué que és amic del polític des de l'escola i que a final del 2004 Nadal li va proposar que compràs, en nom seu, una part de Vídeo U. "Em va dir que a UM estaven interessats a tenir influència a un mitjà de comunicació", afirmà ahir, i que la manera de tenir-la seria a través d'una productora que es presentaria per aconseguir un canal de TDT. Indicà que Nadal li havia confessat que no podia figurar darrere de l'operació perquè, si se sabés que UM hi era darrere, "els periodistes del mitjà perdrien credibilitat", com també afirmà Garcia.
"El dia de la compra Nadal em va dir que anàs al seu despatx i em donà un sobre on em va dir que hi havia 300.000 euros que no vaig comptar i que eren la seva part i la de Munar", va declarar Sard.
Ahir també declararen el dos socis d'Oliver al capdavant de Vídeo U. Almiñana i Rullán ratificaren la declaració feta per Oliver despús-ahir. Almiñana va dir que García havia admès que representava Munar, que quan esclatà el cas ell fins i tot li havia dit que la política estava "preocupada" perquè Almiñana era "la part més dèbil". Per això, García li hauria proposat canviar de misser. Segons García, tot això és "inventat".
Catorze sous per a UM
Almiñana explicà, així mateix, que va contractar fins a catorze persones per encàrrec d'UM. "Em telefonà Cañellas i em va dir que, com a empresa col·laboradora d'UM, havíem de contractar tres persones", declarà amb referència a l'exsecretària de Miquel Nadal Eugènia Cañellas. Cap d'aquests treballadors de Vídeo U no feia feina per a l'empresa, va dir, i suposava que en feien per al partit. La quantitat de gent augmentà fins que eren catorze, incloent-hi membres destacats del partit i el germà de l'exconseller d'Esports Mateu Cañellas.
Tant Almiñana com Rullán admeteren que havien cobrat dues subvencions de 120.000 euros per a un programa de ràdio que no s'emeté. Que una se l'havia quedada l'empresa i l'altra l'havien donada a Studio Media, com havien acordat amb la llavors directora de Comunicació del Consell, Margalia Sotomayor.
Per la seva banda, els dos socis d'Studio Media, Alfredo Conde, i la seva dona, Elisabeth Diéguez, es varen negar a respondre les preguntes del fiscal. De fet, Conde no volgué dir res i Diéguez just va contestar les preguntes del seu misser, dient que la gestió d'Studio Media era cosa del seu marit i no en sabia res.•
3 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Que estrany, no en he vist en Pedro Serra, en Pedro de Ses Tanques pel jutjat a donar suport a la seva gran amiga, la qui li omplia les butxaques de subvencions, ..... Visca Son Massot |||
Cada cop en Nadal esta més embolicat, podriem deduir que tot això és fruït de venjança contra Munar, ja que no li va arranjar la batlia de Palma. Crec que Nadal esta més sol que la resta d'imputats i sembla que ha acabat malament amb amics, coneguts i familiars... I per si no era poc ahir l'Oliver -que menteix i pacta amb la fiscalia- (lleig, molt lleig per part del fiscal) només deia que era Nadal amb Sard de testaferro i amnb Sotomayor amb els quals menjava i es reunia i que no va tenir cap contacte amb Munar. Perquè tot el que va dir de Munar sempre era com a suposició. García mai va dir-li que actuaba en nom de Munar. En una paraula que aquests personatge ha d'anar VOLANT cap a la presó.
L'expresidenta sembla que va ser víctima de la munió d'enemics que tenia UM.