El nepotisme, més antic que la Roma dels Cèsars, és afavorir parents directes per a feines públiques. Tanmateix, fins on arriba la llarga mà del col·locador i l'obediència deguda dels bicol·locats?
Un cas: el conseller de Presidència, Antonio Gómez, té d'assessora en el seu gabinet Catalina Llull, que és la dona del batle d'Escorca, Antoni Solivellas. Però el més curiós és que Gómez, que ha col·locat Llull, és l'exbatle d'aquest terme. Així, l'actual primera vara, Solivellas, deu el sou de la muller a l'exbatle. Aleshores, qui controla Escorca? Gómez també té de cap de Gabinet Júlia Rubio, parella d'Antoni Cardona, assessor de Cort en Participació Ciutadana.
Un altre cas cridaner és el de Carlos Delgado, conseller de Turisme, que fa uns dies acceptà la dimissió de la seva parella sentimental, Lourdes Reynés, enmig d'un gran escàndol. Delgado té com a assessora a dit María Luisa Henández, la dona del tinent de batle d'Urbanisme de Cort, Jesús Valls. Abans de ser alt càrrec polític, Delgado era soci d'un despatx radicat a Palma d'intermediació urbanística. Això no obstant, el dit de Delgado va més enfora. També té en el seu equip d'assessoria Cristina Puig, esposa del diputat del PP Fernando Rubio. El seu poder, a la pràctica, és molt més gran a través d'aquests contractes digitals.
Algunes d'aquestes connexions expliquen decisions polítiques. El conseller de la Funció Pública, Simó Gornés, sorprenent gran impulsor de la llei que arracona el català, tot i que abans era un obert defensor de la llengua pròpia, té de cap de gabinet Irene Duran, germana de la senadora Gary Duran. Ambdues són germanes de l'exregidor Rafel Duran, que fou implicat en el cas Palma Arena.
El president Bauzá també ha estès tentacles. En el seu gabinet, i a dit, s'hi troben Dulce García i el seu marit, Antonio Maura, que és el màxim responsable de Costa Nord. A més, és assessora de comunicació de Bauzá Maria Moreno, parella sentimental del diputat Óscar Fidalgo, lògicament persona de gran fidelitat a Bauzá.
Així mateix, la cap de l'Advocacia de la Comunitat, Antònia Perelló, rep un bon suport amb el seu home, Francesc Amengual, director general d'Emergències. Perelló ha de ser una cap jurídica exemplar, ja que el càrrec i el sou del seu marit depenen directament del dit totpoderós de Bauzá.
També la diputada i portaveu del PP en el Parlament, Mabel Cabrer, té el marit, el filòleg Antoni Vera, exercint de director de l'Institut Ramon Llull: sumant els dos emoluments significa una lleialtat al comandament a prova de bomba.
Els tentacles arriben fins al partit. La directora general de Funció Pública, Núria Riera, és la dona de Biel Matas, nomenat recentment coordinador del PP. Matas fa feina portes endins de la formació, però té sou del Parlament, ja que és oficialment l'assessor de la senadora autonòmica.
El Consell també viu la febre nepòtica. El portaveu del PP, Miquel Vidal, i batle de Santanyí, té l'esposa, Maria Magdalena Servalls, col·locada com a gerent de l'empresa pública Itibsa. Així mateix, la consellera Antònia Roca té el seu company, Javier Morente, convertit en flamant director general d'Esports de l'Executiu.
El nucli dur del Consell de Mallorca està agermanat. El portaveu adjunt, Jaume Crespí, home de confiança de José Ramón Bauzá i que sona com a futur secretari general del PP, té la germana, Maribel, de directora insular de Relacions Institucionals. La presidenta, Maria Salom, té la seva cosina, Aina Coll, en el gabinet del president del Parlament, Pere Rotger.
A més, la Conselleria d'Educació i Cultura ha assolit relacions parentals. El seu director general, Nofre Ferrer, és l'home d'Antònia Mercant, que fou diputada a Madrid fins al desembre. La directora general de Planificació de Centres, Mercedes Celeste, té l'home, Antoni Pánfil, col·locat d'assessor de la Conselleria. Com se sap, el conseller, Rafel Bosch, té una filla al gabinet de Comunicació de l'Ajuntament de Calvià.
La Delegació del Govern es distingeix perquè hi ha extensions paternofilials. Paco Frau, cap de gabinet de José María Rodríguez, té la filla Maria José de directora de l'Institut de la Joventut, mentre que el veterà assessor Xisco Romero té la seva, Sílvia, de gerent de l'IMFOF, Institut de feina i formació de Cort.
En conjunt, el mapa nepòtic del PP de Bauzá supera les anteriors etapes del partit. Mai no s'havia arribat tan lluny en l'extensió de les xarxes familiars i els equilibris de poder que això comporta. I qui no fa bonda pot perdre un sou a ca seva sense gens de renou. El codi dels bons costums és, ara mateix, quelcom semblant al paper mullat dins aquesta formació. El cas Delgado-Reynés ha aixecat la llebre.
48 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Vos heu deixat a Julio Martinez, la seva germana és Eva Martínez, Administradora del Principal.
A mi també m'agradaria que ens informassin sobre la preparació específica de totes i cada una de les persones (familiars d'alts càrrecs) col·locades en càrrecs de responsabilitat. I aquests són els que havien de ser tan nets, tan transparents, tan...???? Quina decepció per als que se'ls varen creure i els varen votar empesos per la desesperació de la seva situació laboral!
I d'aquesta manera convertim les institucions públiques en "empreses" privades.
enhorabona a n'aquesta investigació, però ja s'hagués pogut fer fa bastants de mesos, a més, també m'agradaria saber quins estudis tenen aquestes persones i a quan puja el seu salari!!!!!
Algunes de les persones citades són funcionaris o treballadors de l'Administració més enllà de les seves vinculacions familiars amb persones de la xarxa política del Partit Popular. No seria just privar de fer carrera a algù sols pel fet de "ésser familiar de..." Tots els que a la vora del Partit Popular hem defenssat la total eliminació dels "assessors" com un a figura marginal, si volem reconèixer vàlua als càrrecs polítics seriem partidaris d'eliminar d'un cop per a sempre aquestes designacions. Ara el President Bauzá te l'oportunitat de fer-ho amb l'excusa dels retalls pressupostàris. L'accès a l'Administració hauria d'ajustar-se sempre als principi de publicitat, mèrit i capacitat. Això ho compartim amb el President Bauzá i tota la cúpula del Govern. L'existència d'alguews excepcions hauria d'ésser estudiada amb detall per una comissió "ad hoc" nascude dins del mateix Govern, Consells, Ajuntaments o Institucions de l'Administració.
Algunes de les persones citades són funcionaris o treballadors de l'Administració més enllà de les seves vinculacions familiars amb persones de la xarxa política del Partit Popular. No seria just privar de fer carrera a algù sols pel fet de "ésser familiar de..." Tots els que a la vora del Partit Popular hem defenssat la total eliminació dels "assessors" com un a figura marginal, si volem reconèixer vàlua als càrrecs polítics seriem partidaris d'eliminar d'un cop per a sempre aquestes designacions. Ara el President Bauzá te l'oportunitat de fer-ho amb l'excusa dels retalls pressupostàris. L'accès a l'Administració hauria d'ajustar-se sempre als principi de publicitat, mèrit i capacitat. Això ho compartim amb el President Bauzá i tota la cúpula del Govern. L'existència d'alguews excepcions hauria d'ésser estudiada amb detall per una comissió "ad hoc" nascude dins del mateix Govern, Consells, Ajuntaments o Institucions de l'Administració.
Ja que avui no és ahir, que no podrien publicar les subvencions milionaries que ha rebut aquest diari, particularment aquests darres anys, gràcies a les quals existeix? DBalears és un diari que no es compra i, la prova és que, una vegada desaparegudes les subvencions, l'ha hagut de comprar el diari ARA. Quines lliçons d'ética poden donar els "periodistes" d'un medi subvencionat al 100%?
Ara el periodosta podria seguir la feina i investigar als Ajuntaments del PP i trobaria per fer més de tres articles, no cabrien en un els enxufats, A Felanitx, per posar un exemple, la dona den Rafel Roig està enxufada a no sé quina Conselleria, ...
A València, el PP hi té 142.000 militants, una xifra, aquesta, que ultrapassa, de llarg, els percentatges de militància política als països europeus. ¿Tenen els valencians una epidèmia de nacionalcatolicisme o és que el PP valencià ha esdevingut una mena de màfia sense la qual no és possible trobar feina, conservar-la, accedir contractes públics, subvencions i ajudes...? Les xifres recorden més a les de l'"onarabile società". Vigilem, perquè aquesta gent viuen de parasitar el territori i la societat.
Una vegada re-llegida la notícia la gran pregunta que em faig és: sobre quins temes pot assessorar el Sr TONI PANFIL a n'en RAFEL BOSCH??? Sincerament, crec que n'Iker Jiménez hi podria dedicar uns dels seus programes de 4º MIlenio...