Fins a 63 entitats socials s’han beneficiat de les donacions de l’estalvi ètic de Colonya.

Fins a 63 entitats socials s’han beneficiat de les donacions de l’estalvi ètic de Colonya. | D.Amengual.

Margalida RamisPalma18/04/12 0:00
TW
5

De les 45 caixes d'estalvi que existien a l'Estat l'any 2009 -just abans de la reestructuració financera-, ara només en queden dues amb activitat financera directa: la pollencina Caixa Colonya i la valenciana Ontinyent. "Això suposa un canvi d'escenari", manifestà el president de l'entitat pollencina, Josep A. Cifre, qui explicà que, si bé fins ara el Banc d'Espanya ha respectat el seu model, "hem passat a ser una fórmula molt singular en el sector". Per això, des de l'entitat no descarten la possibilitat que l'ens supervisor els obligui a convertir-se en un banc, com ja han fet a la resta de caixes d'estalvi. Aquesta tesi agafa més força encara si es té en compte que la Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvi (CECA) ja ha iniciat els tràmits per a la creació d'un banc d'exercici indirecte.

Tot i reconèixer la dificultat del moment actual, el president de Colonya defensà el seu model d'entitat financera, caracteritzat per la "transparència" i per l'equilibri de balanç. Això és que la caixa només presta en crèdit el que té en dipòsit i recursos propis, de manera que no han d'acudir a cercar finançament de majoristes. "Per això, el banc d'Espanya ens respecta el model", assegurà el president de l'entitat, per qui una intervenció de l'ens supervisor amb aquestes condicions "seria injustificada".

Estalvi Ètic

Cifre va fer aquestes declaracions després de l'acte de lliurement de les donacions de l'Estalvi Ètic de la caixa a 63 entitats. En el decurs de l'acte, Antoni Amengual, coordinador de l'Estalvi Ètic, defensà "l'aposta decidida per unes finances ètiques, que és el que farà un món millor". De part seva, el president de l'entitat recordà la tisorada que han patit les obres socials arran de la reestructuració del sector. Com a exemple, indicà que, si les caixes hi destinaren 2.105 milions el 2009, l'any passat la quantia es reduí a una quarta part, és a dir, 527 milions.

"Les entitats que lluiten contra l'exclusió social han perdut el seu pilar de finançament, que són les obres socials", va assenyalar Cifre, qui es referí a un "evident deteriorament del benestar social de les Illes Balears". Finalment va defensar la seva política financera, "propera al territori".