Vicens diu que no va participar del ple que va aprovar la venda de Can Domenge

L'escrit incideix així en que Vicens no va incórrer en cap delicte pel que "no es pot parlar d'autoria ni d'altres formes de participació" en els fets investigats, rebatent d'aquesta forma les acusacions de la Fiscalia Anticorrupció, que sol·licita per a l'inculpat sis anys de presó pels presumptes delictes de frau a l'administració, revelació de secrets, i prevaricació, a més de vuit anys d'inhabilitació absoluta, en postular que va participar personalment en la ideació i clàusules del concurs.

I és que, tal com, entre altres arguments, al·lega la defensa de Vicens, exercit pels lletrats Eduardo Valdivia i Jaime Campaner, l'exconseller no era membre electe del Consell ni formava part del ple, per la qual cosa de forma singular no va participar en la sessió plenària del 5 de juny de 2005, quan per 19 vots a favor (del PP i d'UM), es va aprovar l'adjudicació de l'expedient de contractació per a l'alienació de Can Domenge. Tampoc l'exconseller, agreguen, va formar part de la taula de contractació.

És més, els advocats asseveren que va ser el propi Vicens que va sol·licitar, per mitjà d'un escrit datat l'11 de gener de 2006, "l'ampliació del termini per terme de 15 dies més per a la presentació d'ofertes", que facilitava que un major nombre d'empreses es poguessin presentar a la convocatòria, tal com han assenyalat fonts jurídiques a Europa Press.

L'escrit incideix que l'exdirigent 'uemita', que compleix condemna en el centre penitenciari de Palma per una peça separada del cas Son Oms, va presidir el jurat tècnic que va estudiar i va deliberar les diferents propostes presentades, deliberació de la qual, precisa, es va absentar Vicens "per garantir la llibertat i exclusiu caràcter tècnic" de les mateixes.

Va ser aquest jurat el que, assenyala, va acordar valorar com la millor proposta tècnica la presentada per Construccions Ferrà Tur-Sacresa, a la qual se li va atorgar la suma de 45 punts, dels quals 30, subratlla, corresponen a l'apartat del plec de prescripcions relatiu a qüestions arquitectòniques i més en concret a "l'adaptació del projecte a l'entorn i la composició estètica i disseny de les solucions presentades", incidint d'aquesta forma en la importància que es va donar a aquest aspecte a l'hora de decidir l'adjudicació.

De fet, l'imputat ja va manifestar davant de la jutgessa que va instruir la causa, Carmen González, que la intenció del concurs era assegurar un projecte singular per aquell que la seva intervenció en el procés va ser la d'interessar-se per la qual es valoràs l'estètica del conjunt d'habitatges que anaven a executar-se al solar. Tanmateix, la magistrada mantenia que Vicens va conversar amb els qui finalment van resultar adjudicataris i que van començar a treballar d'aquesta manera en el concurs "molt abans" de la seva publicació al Butlletí Oficial de les Balears.

El cas, pel qual també seran jutjats els exdirigents d'UM Maria Antònia Munar, Miquel Nadal i Miquel Àngel Flaquer, se centra d'aquesta forma en esbrinar si l'UTE adjudicaria va disposar d'informació privilegiada i va gaudir d'un tracte de favor en el procés, després que els terrenys fossin venuts pel Consell a Sacresa per un total de trenta milions d'euros, malgrat tractar-se de la meitat del seu valor al mercat (57,8 milions d'euros) i del que oferia Núñez y Navarro.

Es pot recordar que el cas va ser instruït durant quatre mesos pel Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJIB) a causa de l'aforament de Munar, Nadal i Vicens, encara que finalment va tornar a les mans del Jutjat d'Instrucció número 12 després que Munar dimitís com presidenta del Parlament el 26 de febrer de 2010 després de les acusacions abocades contra ella pel propi Nadal en el marc del cas Maquillatge. Precisament, la Fiscalia sol·licita uns altres sis anys de presó contra cada un d'ells dins d'una peça separada d'aquesta causa.