Tomeu Amengual va fer el primer glop de suc ahir a casa després de deixar la vaga de fam. | Jaime Morey Rotger

TW
39

Tomeu Amengual, després de 17 dies en vaga de fam, va dormir ahir a casa seva, on va beure una mica de suc rebaixat amb aigua. Poc abans, la junta directiva de Jubilats per Mallorca li havia pregat que abandonàs el dejuni. No tindrà relleu.

Jaume Vicens, com a portaveu del col·lectiu, explicà a dBalears que Tomeu "tenia pujades i baixades" en l'estat de salut i que "per recomanació" del metge havien decidit desconvocar la vaga. Afegí que estaven preocupats, sobretot "perquè Tomeu ja no tolerava l'aigua. N'havia de beure dos litres cada dia i, si en vomitava gairebé la meitat, no era aconsellable que continuàs". Apuntà, a més, que el jubilat tenia "un altre problema: l'insomni. Feia cinc o sis dies que no dormia ni de dia ni de nit".

Vicens assenyalà que hi havia un altre voluntari disposat a continuar amb la vaga de fam, però que la directiva de Jubilats per Mallorca aprovà ahir "tallar ja l'acció. Pensam que els objectius que ens havíem fixat i que estaven dins les nostres possibilitats s'han complit. Ens estimam més reservar recursos per si són necessaris més endavant. No cremam munició".

Així mateix, indicaren en un comunicat que han fet arribar al Parlament Europeu "la denúncia de la malifeta que perpetra el Govern balear", a més d'"introduir el debat en el si del PP, que ara haurà de decidir si el posicionament contrari a la nostra llengua és només cosa del Govern presidit pel senyor Bauzá o si és el posicionament oficial del PP de les Illes".

Els roncs

Notícies relacionades

Tomeu, abans de la reunió, ja ens havia informat de l'insomni i, amb ironia, ens havia dit que els acompanyants nocturns a Can Alcover no el deixaven dormir amb els roncs. També comentà que "vull beure aigua, però no hi ha manera. Si aconseguís beure'n dos litres, agafaria força, però em fa vomitera". Tot i així, afegí que, "de moment, el cos em respon. Si pogués dormir i beure, em veuria amb cor d'aguantar tres setmanes més sense arribar al límit de ser temerari o irresponsable".

Amengual puntualitzà també el que el metge li havia dit: "Em troba normal. El pulmó està bé, els ronyons i el cor fan la seva feina, el fetge es va recuperant i en conjunt es pot dir que el meu estat és d'absoluta normalitat". No obstant això, "he passat mala nit". En 17 dies de vaga, Tomeu ha perdut sis quilos i mig.

En total, Jubilats per Mallorca ha fet 41 dies de vaga de fam. A Jaume Bonet, el pioner en la protesta, li faltà ben poc per arribar al mes. Amengual ens contà que Jaume el visità dilluns. "Li vaig preguntar si ja menjava sòlids i em digué que havia provat dues patates i un poquet d'oli verge i que li havia anat bé".

Tomeu, tot i el cansament, no ha perdut el sentit de l'humor. En parlar amb nosaltres ens afirmà: "Ho he duit bé, tot i que em pensava que seria mal d'aguantar: prescindir de tastar una panadeta o un pa amb oliet, coses que a partir d'ara valoraré molt més". Així mateix, reconegué que les contínues visites de vegades el deixaven extenuat. "No podia dir no. Intentava ser mínimament agraït pel seu suport", subratllà. A mès, afegí que, "si algun dia hagués de fer una altra vaga, prendria mesures i seria capaç d'aguantar un mes i mig".

Amengual, que abans de la vaga no pertanyia a Jubilats, afirmà que "estic content d'haver tingut l'ocasió de ser aquí i de lluitar en grup en lloc de fer-ho tot sol, com ho havia fet sempre".

Quant al Govern Bauzá, manifestà pessimisme. "Crec que la reforma de la Llei de la funció pública continuarà endavant, però tot el que hem fet ha valgut la pena. El poble s'ha espavilat, s'ha adonat que ha de lluitar per aconseguir les coses". Afegí que la nit en què s'incorporà a la vaga després de la manifestació del 25 de març "estava emocionat perquè vaig veure que el poble era conscient del que ens estàvem jugant. La flama de la lluita es mantenia encesa i el nostre poble de cap manera no abaixaria la guàrdia. Nosaltrem el que volem és motivar la rebel·lia contra la indecència, contra la injustícia i contra aquest genocidi que ens volen fer. Alguna cosa hem aconseguit i pertant és gratificant. En cap moment no he sentit que hagi fracassat en cap dels objectius que teníem. No esperava cap miracle", remarcà.